Concert dels Pixies en 14 etapes

Ahir a la nit, vaig anar al Festival Primavera Sound (al Poble Espanyol) i aquí­ us relato l’experiència en 14 etapes.

1a etapa: Com que em vaig decidir a última hora a anar-hi havia comprat l’entrada anticipada i vaig haver de passar per finestreta per comprar-la. Primera sorpresa, un cop vaig aconseguir trobar les guixetes no hi havia ningú a la cua!!!!

2a etapa: Després de comprar l’entrada em dirigia jo feliç com un pèsol a l’entrada al recinte quan un de seguretat em va dir que havia de canviar l’entrada per una targeta per poder entrar :(

3a etapa: Un cop localitzat el lloc on es feia el canvi vaig haver d’anar a buscar el final de la cua… i gairebé vaig haver de baixar fins a l’avinguda de Maria Cristina!!!!

4a etapa: Després d’una hora de cua vaig aconseguir arribar fins al lloc on et canviaven el paperet de l’entrada per una targeta on enregistraven la teva emprenta dactilar!!!!!

5a etapa: Amb la targeta a la mà ja podia entrar al recinte, això si, previament havies de passar per un lector de la targeta i de la teva emprenta dactilar (com podeu veure l’entrada era personal i intransferible)

6a etapa: Per fi dins del recinte!!! Ja només em feia falta trobar la Vicky que feia hores q m’esperava… Afortunadament gràcies a aquest gran invent que és el telèfon la vaig trobar aviat al escenari ROCKDELUXE on a aquella hora tocava James Chance & The Contortions. Només vaig poder veure la part final de l’actuació, però em van deixar impressionats de lo entregats que estaven i de com se’ls hi anava la bola a dalt de l’escenari :)

7a etapa: Després de veure James Chance & The Contortions vam decidir anar a veure els Wilco que tocaven al escenari NITSA-APOLO. Els Wilco van estar molt bé en un espai que començava a estar fins a la bandera ja que després de Wilco veien els esperats per tothom…. els PIXIES!!!!!

8a etapa: La Vicky havia d’anar al lavabo i jo vaig decidir aprofitar per anar a buscar unes cerveses a la barra. Com en el cas de les entrades, primer havies de fer cua per comprar punts -la moneda interna del festival- (un nom una mica trist per una moneda); i com en el cas de les entrades per comprar els punts no vaig haver de fer gens de cua. NOTA: 1 punt=1,25 Eur. i 1 birra=2 punts. Així­ que vaig comprar 4 punts i me’n vaig anar cap a la barra. Sorprenentment vaig aconseguir arribar fins a la primera fila, però un cop allà vaig poder constatar que els cambrers eren un bé escàs i després d’una estona vaig fer una aliança amb una noia que hi havia al meu costat per demanar conjuntament la beguda i al cap de poca estona ens vam aconseguir imposar i endur-nos les nostres birres!!!

9a etapa: Un cop aconseguides les cerveses, ja només em faltava retrobar la Vicky però afortunadament jo portava una camisa vermella i ella em va localitzar de seguida :p

10a etapa: Un cop acabat el concert de Wilco, vam decidir anar a pendre posicions per veure d’aprop dels Pixies i vam anar esquivant tothom que estava apalancat pel terra fins que no vam poder més. Estavem al centre i força endavant (al primer terç de l’espai de públic i NOMéS deviem tenir unes 6-7 mil persones al davant). Mica a mica es van anar reduïnt espais mentre s’afinaven les guitarres dels Pixies i tot començava a estar preparat.

11a etapa: I puntuals a les 02:15h van sortir els pixies a l’escenari (això si, amb uns quants anys i quilos més que l’última vegada :p ) i van començar el concert davant d’un públic entregat que rejovenia molt anys en recordar l’últim concert dels Pixies al que havien anat o bé no els havien pogut veure mai en directe i que corejava totes les cançons que s’anaven succeint gairebé sense descans. Van sonar totes les grans canços dels Pixies: des de Where is my mind? i Here Comes your man fins a Vamos passant per Monkeys gone to heaven, Waves of mutilation, Bone Machine, Nimrod Son…
I gairebé sense que ningú del públi ens n’adonéssim ja feia una hora que tocaven i els Pixies van abandonar l’escenari, enmig d’una gran ovacio. Ovació que es va fer encara més gran quan van tornar a sortir per oferir-nos tres peces més en un bis que tots haguéssim dessitjat que no s’hagués acabat mai.

12a etapa: I donant fe que la gran estrella del festival eren els Pixies en acabar la seva actuació un marea humana va anar avançant lentament cap a la sortida del recinte i és que, si bé encara quedaven algunes actuacions més en altres ecenaris, la gent sabia que ara ja podia anar-se’n cap a casa a dormir satisfeta amb l’espectacle que acabaven de veure i amb la sensació que els 60 Eur. que costava una entrada d’un dia havien estat ben invertits!

13a etapa: Ja fora el recinte. Per acabar un dia que havia començat amb una llarga cua, ara ens trobavem en una llarga cua per aconseguir taxis lliures. Davant d’això vam anar baixant fins al paral·lel i allà tot just al costat de casa la Vicky vaig trobar un taxi lliure.

14a etapa: Arribada a casa i dormir feliç després d’un gran concert.