Moment poètic

Demí  al matí­ la Natí lia se’n a de creuer. no és la primera vegada que estaré una setmana sense saber res d’ella, però és el primer cop que no podré quedar amb ella la nit abans ni anar a acomiadar-la, ni esperar-la al port quan torni d’aquí­ una setmana… ara tot això estí  reservat a un altre. I a mi… que em queda?
moments com aquests desperten la meva part més poètica. A continuació un poema i un poema visual que he escrit avui.

He anat a casa teva
però ja eres fora.
t’he cercat en aquell bar
però tampoc hi eres.
he recorregut els carrers
però no t’he vist.
he anat al port
però només he vist el teu vaixell
desaparèixer en l’horitzó.

i aquest poema visual:
Fins aviat