Sobre l’HAMSA i l’Okupació

Aquestes últimes setmanes hem viscut varis dessallotjaments de cases okupades i CSOs (Centres Socials Okupats). Arran d’això, una companya periodista de la llista de correu de l’Internauta va escriure un correu sobre els Okupes i els Cí tars que em sembla ple de sabiesa.

Grí cies Trobairitz per un escrit com aquest.

Fa dies que observo la persecució implacable contra el
moviment okupa i no puc deixar de comparar-la, ara que esta
de moda, amb la persecució contra els cí tars. Maragall i
Clos se’m presenten com Simo de Montfort i el seu germí  Gui,
que pensant-se fer el be, feren tan mal.

Si te’l mires per dins, el moviment okupa no es gaire
diferent d’aquells bons homes i bones dones que veien en la
terra i el mon que s’havien muntat eclesií stics i nobles el
mon del dimoni, que eren igualitaris, que estimaven els i
les artistes, que volien la pau i la buscaven al seu dins.
Joglars i trobairitzs eren les persones encadenades i
penjades del sostre de la Pedrera, ahir. No hi ha diferencia.

Tampoc en la persecució implacable i la presa, amb alevosia
i nocturnitat, un a un, de tots els seus castells. Ahir va
caure Carcassona i imagino els germans Montfort, aquest nit,
fent un banquet amb els seus vassalls (ERC, fas vergonya
aliena), atipant-se de pobres animals i bevent vi fins
vomitar. Aviat, penseu, caurí  també Montsegur i res quedara,
imagineu, creduls, d’aquesta gentussa que us amoïna perquè
es el futur. Un futur que no veureu.

No podeu imaginar en la vostra borratxera que, abans de
lliurar-se a les forces terrenals, els últims que quedin
preferiran fondre’s amb el foc. Ni que una dama, Esclarmonda
de Foix, temps després reconstruirí  el castell. Ni que
segles enllí  algú buscara l’í€nima del Mon i hi trobara les
idees cí tares, incorruptes, tan certes ara com abans, i les
prendrí . I que en faran exposicions i simposis i homenatges
sota la lluna i que vosaltres, els botxins, sereu en el
record res més que això.

Perquè la veritat es d’ells i no vostra, decadent i obsolet
tri-umvirat roma. I, contra aixo, ni mil croats, ni mil
policies.

La historia diu que Catalunya sempre va fer costat als
cí tars. O sigui que, Simo i companyia, feu-ne record la
propera vegada que se us ompli la boca de Catalunya.

M&M
“Visca la terra i muiren los mals governs”