Economistes

és curiós, però sovint tinc la sensació que els economistes tendim a parlar/escriure sobre el que diuen altres economistes. Quan apareix algú que fa una observació interessant de la realitat comencen a sorgir artí­cles sobre aquell tema com a bolets.

Un exemple:
Com alguns ja sabeu feia temps que em rondava pel cap escriure un artí­cle sobre la Xina i fa cosa d’un mes que vaig posar-m’hi. Doncs bé, durant aquest mes (coincidint amb un augment de tipus a la Xina, l’escalada de preus del petroli, les eleccions nord-americanes i la publicació de des dades del dèficit públic dels EEUU) han anat apareixent nombrosos artí­cles sobre aquest mateix tema.

Des del meu punt de vista això s’ha degut d’una banda als economistes que escriuren sobre l’actualitat econòmica més rabiosa que s’han trobat amb totes les notices sobre aquest tema aparegudes recentment, i d’altra banda economistes estudiosos de temes com ara els cicles econòmics o el desenvolupament econòmic que a través de canals més lents feia ja 1-2 anys que alertaven sobre aquets tema i els missatges dels quals han arribat al gran públic a l’observar-se l’encert de les seves previsions. Per cert, el meu artí­cle (que ja estí  practicament acabat, només falta revisar i corregir) s’hauria encaixar més aviat com fruit d’aquest segon tipus de treballs ja que en certa mesura parteix d’idees previament tractades per gent com David Harvey o Ramon Fernández Durán als seus respectius darrers llibres i que he llegit en els últims 12 mesos.