17/11/04, Wintercase 2004: Los Planetas + Hope Of The States + Blackbud

Ahir vaig anar amb lo Kiko al concert de Los Planetas a Razzmatazz. El concert estava dins del festival Wintercase 2004 (esponsoritzat per una coneguda marca de cerveses de fabricació lleidatana). Conjuntament amb Los Planetas, tocaven Hope Of The States i Blackbud.
A continuació la meva crònica del concert:
19:45. Sortim de casa meva direcció Razz.
20:00. Arribem a Razz. Era l’hora prevista per l’obertura de portes, però no. Hem de fer una excursió fins arribar al final de la cua que donava la volta a la cantonada.
20:30. Després d’un parell de falses alarmes, s’obren les portes i la cua comença a avançar. Un cop superats, els que t’ofereixen cerveses fresquetes, samarretes, flyers i altres propagandes, i un cop creuat el primer filtre de seguretat ens dirigim entrada en mí  a entrar al recinte.
Després de la corresponent estripada d’entrada, contesto gentilment una enquesta a una noia d’infart, atravessem el tunel d’entrada (la meitat del qual estava ocupat per la botigueta de samarretes) i finalment arribem a la sala 1 de Razz, destí­ final del viatge.
Ens situem en una zona mitja, suficientment pròxima a l’escenari, però poc densament ocupada i observem com vam acabant els preparatius i com mica a mica va entrant la gent.
21h aprox. Comencen a sonar els primers acords de Blackbud (amb una primera cançó molt mediocre). De fet, en primera instí ncia vaig pensar que eren Hope Of The States ja que n’esperava molt més de Blackbud :(
Blakbud són la nova banda emergent del pop-rock brití nic (van guanyar el concurs al millor grup novell a Glastonbury) i malgrat que encara no han enregistrat cap disc no els falten pas “bolos”.
Després d’un mal començament, el trio anglès aconsegueix guanyar-se el públic amb un segon tema francament molt bo. Llí stima que aquesta mí gia es va anar apagant mica a mica i la resta de cançons van anar passant amb més pena que glòria al llarg dels prop de 30 min. que va durar la seva actuació. Són una banda molt jove (no tenen ni vint anys cap dels tres) i es nota que els falta experiència ja que a moltes de les cançons se’ls podria treure molt més suc. Tinc ganes de veure com sonarí  el seu primer disc amb la intervenció del productor (el mateix que va descobrir Travis entre altres grups brití nics). Per cert, un detall, al final es van acomiadar en catalí  :) la qual cosa diu molt a favor d’ells com a persones.
21:30. Un altre cop llums enceses i a esperar…
22h aprox. S’apaguen els llums, la gent es prepara per Hope Of The States… Falsa alarma, es projecta el video promocional del Wintercase i anuncis de la marca patrocinadora.
Un cop acabats els ví­deos, comença el show “Hope Of The States”… Rock dur però melancòlic, que des de la primera nota fa vibrar el públic que ara si ja omple la sala. Un show molt visual grí cies a una perfecta interacció entre audio i video que es projectava just darrere l’escenari. En molts moments em recordaven als MUSE de showbiz o plug-in baby, però sense la veu melòdica del Mathew Bellamy amb les melodies de piano i violí­ dialogant amb la contundència de guitarra i bateria. Va ser una hora i quinze minuts de concert que van sorprendre i deixar molt bona impressió.
23:15. Altre cop llums enceses i a esperar… (fet que vaig aprofitar per anar fins a la barra a buscar una birra i comprovar que Razz estava ple fins a la bandera…)
23:30. Dolor de peus/cames insuportable després de tanta espera…
Mica a mica tothom s’anava concentrant cap al centre de la pista per estar el més a prop possible de l’escenari. A l’ambient es començava a respirar Los Planetas i la gent, tot i cansada d’estar dreta, de les cues i de l’espera s’animava cada cop més amb la musiqueta mentre no perdia detall del que passava dalt de l’escenari esperant el gran moment.
23:45. Altre cop publicitat del Wintercase i del patrocinador. Indignació i desesperació de la gent conscient que ja queda poc…
23:50. Fum…. més fum… Llum, més llum… Entremig d’una atmosfera de fum i llums daurades entren en escena Los Planetas i Razzmatazz es rendeix al seus peus en un show on la llum i el color (magistral en aquest aspecte la posta en escena) posaven el contrapunt mí­stic a una banda ja considerada de culte que va anar desgranant un a un els temes dels seus últims í lbums (Unidad de desplazamiento, Encuentros con entidades i Contra la ley de la gravedad), corrientes circulares en el tiempo, santos que yo te pinté, devulveme la pasta… deixant pel final alguns dels temes ja clí ssics que van entusiasmar Razz en un bis força generós després d’una pausa reCOCAinstituïent reconstituent en la que van ser agraïts i no es van fer pregar gaire.
NOTA: En directe sonen molt més contundents del que un podria arribar a pensar.
00:50. Llums, portes i cues per sortir.
01:15. A casa, estirat al llit, fet pols però satisfet de la nit.

P.D: per cert, allí  dins em vaig trobar el Pablo. Feia un munt de temps que no el veia i em va alegrar molt veure’l.