Cafè Europa 18/11/2004

Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa.
Assistents: Judith, Anna, Joan, Jordi i Jo.
Tema: PESC i relació Europa-EEUU
Malauradament, practicament ningú havia pogut llegir les lectures :( . I és una llàstima perquè el treball que havia escrit l’Anna, tot i que no en comparteixo gran part de les opinions, està molt bé i apunta conclusions molt interessants.

La sessió l’he començat jo explicant les idees generals dels artí­cles que havia enviat. L’artí­cle Marte vs. Venus del R. Fernández Durán que parla sobre dinàmiques del capitalisme i relaciona l’actual escalada bèlica dels EEUU amb el declivi econòmic dels EEUU i la necessitat d’expandir-se del capital i es pregunta sobre el paper que juga i vol jugar Europa en aquest joc a tres bandes EEUU-Europa-Xina. Els dos artí­cles del J. Rifkin, descriuen l’esgotament del “somni americà” i l’aparició d’un “somni europeu” basat en la interdependència, la col·lectivitat, la multiculturalitat i el desenvolupament sostenible.

Després ha arribat l’Anna i hem comentat el seu treball. Jo he estat l’únic que l’ha llegit i malgrat que en la primera meitat del treball discrepo en gairebé tot, trobo que té conclusions molt interessants quan tracta els temes de guerra preventiva i dels canvis en les guerres (que ja no són com les hem conegut sempre i els exercits i les maneres d’afrontar les situacions tradicionals ja no serveixen). Per desgràcia, la part que jo considero fonamental per a explicar el perquè de l’escalada belicista del món en el que vivim, que és el declivi econòmic de la potència hegemònica, ella només el toca parcialment (ella ha aclarit que no va entrar en el tema econòmic perquè això suposava molta feina i en certa manera el tema “se li escapava de les mans”).
Posteriorment la discussió ha derivat cap al paper de la Xina en el món actual i en el futur immediat i en això l’Anna i jo ens hem posat d’acord en que amb tota probabilitat serà la nova potència hegemònica.

També hem tractat la discusió sobre si Europa vol, i està disposada a tenir, un exèrcit potent (amb el sacrifi econòmic que això suposa) o si ja ens està bé estar sota el paraigües de l’OTAN (llegeixi’s EEUU) i si els Estats Europeus estan disposats a cedir el seu poder militar a la UE

Altres temes que han sorgit (que podrien servir per a futurs Cafès Europa): TPI, reforma ONU i OTAN, privatització de serveis militars, Euroexercit, guerra d’Iraq, eleccions nord-americanes, el paper dels mitjans de comunicació en els conflcites bèlics, relació Espanya-EEUU (conseqüències relació Bush-Zapatero), ampliació de la UE (i els efectes d’aquesta sobre la relació UE-EEUU), imperialisme nord-americà…

NOTA: soc conscient que se m’escapen un munt de coses. ho sento, però el meu cap és limitat :p Si-us-plau s’accepten comentaris, aclariments, correccions, discusions i afegits.
NOTA 2: Aquest escrit conté valoracions/opinions personals no necessàriament compartides per JEF i/o els altres participants del Cafè Europa.