Lleis generals sobre les crisis financeres i monetà ries

  • Una moneda s’ha de devaluar un 10% per cada punt percentual del PIB obtingut mitjançant un dèficit de la balança per compte corrent no sostenible.
  • Les monedes tendeixen a devaluar-se més del compte.
  • Les situacions no sostenibles duren sempre més del previsible (per als economistes racionals) i posteriorment el col•lapse és molt més ràpid del que qualsevol es pot arribar a imaginar. (R. Dornbusch)
  • “La memòria financera dura aproximadament uns 10 anys. Aquest és el temps entre un episodi de sofisticada estupidesa i el següent.” (J.K. Galbraith)
  • 6 fases de les crisis financeres i monetàries:
    1. Primer els especuladors a curt termini que cerquen altes rendibilitats (o inversors excessivament ansiosos per la seguretat, impulsen el valor de la moneda, cap a nivells insostenibles.
    2. En segon lloc, hi ha qui es suma a la tendència degut a la excel•lent rendibilitat observada en el passat més immediat, impulsant la sobrevaluació a un nivell i duració que els economistes ortodoxos no poden explicar.
    3. Tercer, els intel•ligents economistes, desconcertats per la duració de la sobrevaluació, desenvolupen teories per explicar perquè les coses ara són diferents i perquè la sobrevaluació potser és, malgrat tot, sostenible.
    4. Quart, els especuladors, animats per les teories d’una "nova economia" que justifica la extraordinària rendibilitat vista en el passat immediat, segueixen comprant per mantenir la moneda sobrevalorada durant més temps. (efecte cobdícia)
    5. Finalment, la fila de compradors àvids i inversionistes a la caça de les últimes tendències arriba a la seva fi, produint un col•lapse. (efecte pànic)
    6. Efecte contagi (degut a la globalització i interrelació dels mercats de valors de tot el mon).

NOTA: Actualment el dòlar ha arribat a la fase 3.

Prova d’aixó és l’estudi Managing Exchange Rates: Achievement of Global Re-balancing or Evidence of Global Co-dependency? de Catherine Mann en el qual afirma coses com la següent:
"la relació de codependència entre EEUU i els seus socis comercials" podria "durar força temps", degut a que "els EEUU i els seus principals socis comercials (Xina i Japó) tenen interessos creats per mantenir l’status quo".

Però si els especuladors internacionals creuen que poden obtenir utilitat d’una depreciació del dòlar, els bancs centrals asiàtics no podran fer res per evitar la devaluació. De fet, només podria fer-ho la reserva federal dels EEUU, però és poc probable que intervingués per l’elevat cost social que haurien de pagar.

Artícles relacionats: ¿El día del Juicio Final del dólar? J. Bradford DeLong (Project Syndicate)