La economia del fraude inocente (J. K. Galbraith)

0618013245
ISBN: 8484325695
Tí­tol: La Economí­a del fraude inocente: la verdad de nuestro tiempo
Autor: J. K. Galbraith
Ed: Crí­tica
104 pgs (14.0×21.0 cm) tapa dura

Feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de Galbraith (el seu Crack del 29 em va semblar fascinant) i el fet que ara al Seminari d’Economia Crí­tica estiguem estudiant l’escola institucionalista doncs m’acabí  de convèncer i per això quan el vaig veure a l’aparador de la llibreria no m’ho vaig pensar dues vegades.

és un llibre, molt curtet, escrit, com sempre escriu Galbraith, amb un llenguatge molt entenedor (fins i tot apte per a no economistes), però al mateix temps és un llibre crí­tic, molt crí­tic, amb el pensament econòmic ortodox.

Galbraith crí­tica que la realitat i la teoria econòmica (que ell anomena “sabiduria convencional”) sovint no van per el mateix camí­. Però és que en l’economia neoliberal, no tan sols no van per el mateix camí­, sinó que s’utilitza aquesta “irreal” teoria econòmica en benefici de la corporació.

Segons Galbraith, ara qui domina l’economia ja no és el capital (els propietaris del capital) sinó “la corporació”. és a dir, amb la professionalització de la gestió empresarial, els propietaris del capital han perdut el control en favor d’una classe directiva que autogestiona la corporació en funció dels seus propis interessos i assumint molts pocs riscos. Els exemples més clars d’aquesta pèrdua de control els trobem en els escí ndols corporatius d’Enron o WorldCom. Vet aquí­ un frau no del tot innocent…

Però Galbraith va més enllí  encara. Des de la seva perspectiva institucionalista en la qual la corporació és l’eix principal de l’economia d’avui en dia, fa una crí­tica al individualisme metodològic que situa la sobirania del consumidor com a punt fonamental de l’economia. De fet, la simple existència de la publicitat ja demostra com les empreses poden manipular les decisions de consum dels consumidors. Amb aquest raonament Galbraith retorna als economistes clí ssics com Ricardo o Marx que veien en el procés productiu l’eix en el qual gira tot el procés econòmic.

Galbraith fa el pas de relacionar també sector públic i sector privat i com les corporacions copen ja prí cticament totes les esferes del sector públic (des dels serveis públics, les subcontractacions de serveis administratius fins als cí rrecs públics que mantenen estretes relacions amb les grans corporacions passant per la polí­tica de lobbies).

Malauradament, el final del llibre és una mica fluix (almenys per al meu gust). Galbraith intenta relacionar el que ha exposat al llarg del llibre amb la polí­tica exterior, però acaba fent un discurs molt pacifista, però poc crí­tic. (suposo que als 94 anys i veient la guerra d’Iraq Galbraith recorda el dolor i el sofriment que observí  quan era un jove economista i realitzí  un estudi econòmic sobre els bombardejos durant la 2a guerra mundial i això fa que el seu discurs sigui un pel massa paternalista).

En resum: un llibre MOLT recomanable. sobretot per a no economistes i per a economistes no crí­tics (a qui espero que els obri una mica els ulls…).