Arxiu mensual: desembre de 2004

L’afer Salvador Sostres continua

Avui Salvador Sostres publica la seva habitual columna al diari AVUI. En l’article d’avui Sostres carrega contra Xavier Rius (director d’e-noticies), contra el mitjí  de comunicació que dirigeix i fins i tot contra el que fins dimarts era company seu, el Sr. Enric Sopena. Per cert, Rius ha publicat ja un article a e-noticies comentant la columna de Sostres al diari AVUI.

Cito textualment algunes perles de l’artí­cle:
“Els meus articles eren l’única cosa llegible de l’E-notí­cies”
“Ai, Rius, aquestes professionals independents, com us torneu quan el poder us dóna sopa.”
“I mirin, jo, com tothom, sóc subornable. Però no sóc una puta barata. Tinc vicis molt més cars, i m’arrossego una mica menys que les rates.”

A comunicació 21 recullen la notí­cia amb els artí­cles creuats de Salvador Sostres i Xavier Rius.

Per cert, tot aixo el mateix dia que s’ha fet públic que una empresa participada per Grup Godó, Grupo Planeta i l’Institu Catalí  de Finances es farí  cí rrec del diari AVUI.

Restaurant coreà  Han In

Seguint amb la ressenya sèrie de restaurants asií tics d’aquest últim mes (vegeu aquí­ i aquí­), dimarts vam anar amb el Joan a un restaurant coreí . Jo era la primera vegada que anava a un coreí  i em vaig deixar assesorar pel Joan que, a part de tenir més coneixements que jo sobre cuina asií tica, ja havia estat en aquest restaurant.

Per picar, primer vam demanar unes crestes (en castellí  “empanadillas“) coreanes (portaven verdura i carn a dins i recordaven un rotlle de primavera). Després vam demanar unes tallarines amb verdura i carn. El nom en coreí  era inpronunciable, però bí sicament eren tallarines, verdures i troços de carn tot barrejat i fet a la planxa i ens ho van servir sobre una planxa individual que estava molt i molt calenta. El plat només tenia una pega i és que si les tallarienes estan tallades curtes si no tens molta habilitat amb els bastonets tot plegat pot ser molt complicat!
Després vam demanar un plat de vedella estil “rostit coreí “. Va ser una tria una mica a cegues però va sortir força bé. Aquest plat ens el van preparar a la taula mateix. (NOTA: les taules, al mig tenien un fogonet). Ens van portar una mena de wok on hi havia un preparat de vedella, verdures i una suc que no vam saber esbrinar de que era i ho van posar al foc. Un cop deixat que es cuinés, amb la prudència d’anar remenant-ho una mica i un cop evaporat tot el suc, ens van portar unes fulles d’enciam i una salsa (que recordava la del “pato laquedao“). El mecanisme era el següent: agafar una fulla d’enciam, posar-hi la carn a dins i una mica de salsa, enrotllar-ho i menjar-s’ho amb les mans mateix. La veritat és que era molt bò, però atipava molt i al final no ens el vam poder acabar.
Per acompanyar aquest segon plat, ens van portar uns aperitius amb verdures (portaven cogombre, alberginia…) molt bons també, però excessivament picants per al meu gust.
Finalment, per postres jo vaig obtar per uns “lichis” i el Joan per un postre tradicional coreí  (elaborat amb una mongeta vermella molt caracterí­stica d’aquells territoris).

En quant a la decoració, l’ambient i la presentació, potser és el més fluix dels tres restaurants comentats fins ara, si bé, el fet que et cuinin el plat allí  mateix és un gran detall. En quant al preu, el dinar ens va costar, IVA inclòs, uns 30 Eur. per cap (també tenen un menú de 8,5Eur.).

Restaurant coreí  Han In
C/ Aribau, 32 08011 – Barcelona
Telf: 93 454 05 63
Fax: 93 454 49 96

Salvador Sostres abandona e-noticies envoltat de polèmica

El sempre polèmic Salvador Sostres acaba de publicar la seva habitual columna a e-noticies tot acusant al director d’aquest condifencial, Xavier Rius, de censura i acomiadant-se d’aquest mitjí  amb l’artí­cle que presuntament ha estat censurat.
Les repercusions no s’han fet esperar i l’artí­cle ja té més d’una seixantena de comentaris. hi ha qui pensa que això pot ser una inocentada (demí , dia 28 és el dia dels inocents) però el to de l’artí­cle i la duresa amb la qual carrega contra El Triangle (no seria estrany que acabéssin posant una denúncia per difamació) em fan pensar que no es tracta de cap inocentada.

En quant al contingut de l’artí­cle, jo mai he estat un entusiasta del Triangle, però Salvador Sostres realitza un acte de difamació contra unes persones, que en definitiva són companys seus de professió, que situen la seva talla moral a l’alçada de la que ell mateix atribueix al govern. A més, en l’artí­cle, ell mateix reconeix que “quan manavem nosaltres” (CIU s’enten) es feia un ús polí­tic de les subvencions (i subscripcions) a mitjans de comunicació! Abans de criticar tant aquest 91% d’augment de la subvenció al Triangle que comenta Sostres (ell mateix diu:”Quan maní vem nosaltres a aquest tipus de subproductes no se’ls donava ni aigua” per tant en termes abosluts no crec que aquest augment sigui massa gran) hauria de revisar els “favors” fets per l’anterior executiu a algunes publicacions on colabora/colaborava ell mateix.

Per tant des d’aquí­ reclamo el que ja va anunciar el Conseller en Cap Bargalló (i que de moment no he vist per enlloc): una llista exhaustiva de totes les subvencions (i subscripcions d’organismes públics) a mitjans de comunicació realitzades en els últims anys (també d’aquest últim any de govern tripartit i les partides compromeses ja per al 2005).

Per si es comfirma la censura d’e-noticies a Salvador Sostres i l’artí­cle desapareix d’e-noticies, a continuació adjunto l’artí­cle:
Continua la lectura de Salvador Sostres abandona e-noticies envoltat de polèmica

10 raons per dir NO a la Constitució Europea

10 RAONS PER A DIR NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA

1-El procés d’elaboració ha estat antidemocrí tic.
No hi ha hagut un autèntic procés constituent, sino pactes entre estats i lobbys empresarials. El text que serí  definitiu no es podia obtenir enlloc fins principis de novembre. Ara encara resulta difí­cil d’obtenir. No és només que no s’hagi consultat la població és que, ni ara, se li estí  donant el dret a ser informada. A 9 Estats es farí  referèndum, a 6 més no és segur i a altres 10 ja és segur que no se’n farí . Només a un paí­s (Irlanda) dels 9 on es fa referèndum, és vinculant, als altres 8 no ho és.

2-Consagra unes institucions antidemocrí tiques.
Els òrgans decisius (Comissió europea, Consell de Ministres, Consell Europeu, Tribunal de Justí­cia) no han estat escollits pel poble, mentre el Parlament no té poder decisori, especialment en els aspectes clau: economia i defensa. El BCE estableix la polí­tica financera que han de seguir els Estats membres sense haver estat escollit democrí ticament. La Comissió té el poder executiu i escull els comissaris consultant els governs dels Estats (no els Parlaments). La Constitució atorga la primacia als òrgans tècnics sense control democrí tic ja esmentats i enforteix els poders executius dels Estats, alliberats del control dels seus Parlaments.

3-El text és gairebé inamovible.
Una modificació exigiria la unanimitat dels 25 estats membres. Resulta absurd defensar un “sí­ crí­tic”?.

4-No reconeix els drets nacionals ni lingüí­stics dels pobles sense Estat.
No contempla el dret a l’autodeterminació ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense Estat com els Països Catalans, tot perpetuant les fronteres estatals vigents. Es perd l’oportunitat per a articular una autèntica Cambra dels Pobles i les Regions d’Europa. Tampoc no es dedica cap esforç a protegir els drets jurí­dics, culturals i lingüí­stics de les nacions i només ens podrem dirigir a les institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no es troba la llengua catalana. La possibilitat de traducció del Projecte al catalí  i d’altres llengües minoritzades reflexa més un acte de mala consciència que una disposició genuïna a reconèixer la realitat plurinacional, multicultural i plurilingüe d’Europa.

5-Estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible.
La Constitució Europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva, consagrant el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu) que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polí­tiques socials. El seu nucli ideològic és l’atorgament de rang constitucional a l’Europa de Maastricht, neoliberal, elitista i tecnocrí tica. No es preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell d’ocupació o estí ndards ecològics. A més, cents de milers de treballadors i treballadores de l’Est no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència a d’altres països de la Unió. Hi ha drets fonamentals com el dret a la salut, a l’alimentació, a l’habitatge o el dret a un salari suficient que ni s’esmenten. Perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els Estats europeus ja que el sistema de seguretat social serí  a gust de cada Estat. Queda servida la possibilitat del dumping social i de la disputa entre els Estats membres per a oferir als capitals privats les “millors”? condicions laborals, sanití ries i ecològiques per a rendabilitzar les seves inversions. No es permetrí  l’aplicació de cap taxa o impost a la circulació de capitals perquè l’especulació financera es considera un valor en ella mateixa.

6-és una agressió als drets socials i dels treballadors.
El redactat restringeix enormement la possibilitat d’impulsar, tant en l’í mbit europeu com a l’interior dels Estats membres, polí­tiques econòmiques i socials alternatives encara que tinguessin el recolzament dels electors.
El dret de vaga només es podrí  exercir en negociacions col·lectives i limitat a les lleis restrictives de cada paí­s per a dificultar la convocatòria d’una vaga general europea permet. A canvi, la Constitució garanteix el “dret”? al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions.

Els serveis públics són esmentats com a “serveis econòmics d’interès general”?. La primera directiva d’aquest any (1/2004), coneguda com a directiva Bolkestein, especifica detalladament com privatitzar la sanitat. En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i a la discriminació elitista.

7- és una Constitució militarista.
Contempla la intervenció armada en altres països per a “prevenir el terrorisme”? i altres supòsits poc clars. Continua la submissió europea a la polí­tica militar dels EEUU, ja que els Estats membres resten a les ordres de l’OTAN. La suposada contraposició entre una “Europa potència”? i una “Europa subordinada”? és una disputa propagandí­stica entre versions germanes que només es poden considerar enfrontades de manera conjuntural. A més, es crea l’Agència Europea de Defensa, Investigació i Capacitats Militars, destinada a “reforçar la base industrial i tecnològica del sector de defensa”? i a “augmentar la rendabilitat de les despeses militars”?.

8-Perpetua el patriarcat i la discriminació per gènere.
La privatització dels serveis bí sics precaritzarí  especí­ficament la vida de les dones, mentre la Constitució no estableix cap mecanisme per a combatre la discriminació de gènere. El projecte preveu un tracte preferent amb les esglésies

9-Nega els drets polí­tics i socials dels immigrants.
Crea una nova categoria inferior a la de ciutadí , que és la de “resident de llarga durada no comunitari”?, sense dret a vot i discriminat laboralment, i aprofundeix el tractament policial de la immigració. A més, estableix una concepció restrictiva del dret d’asil.

10- No garanteix la defensa del medi ambient.
El model de desenvolupament “altament competitiu”? promet un cost ecològic per al qual el redactat no estableix mecanismes compensatoris, de la mateixa manera que no garanteix de cap manera els drets dels consumidors.

BAIXA’T LES 10 RAONS

Catalí 
Castellí 
Campanya contra la Constitució Europea

10 things we learned about blogs

Llegeixo a la revista TIME un article de Chris Taylor un artí­cle titulat 10 Things We Learned About Blogs sobre les 10 coses que hem après aquest any sobre els blogs.

10 Things We Learned About Blogs by Chris Taylor Posted Sunday, December 19, 2004
Blogging Can Get You Fired
When Delta flight attendant Ellen Simonetti, 30 (a leggy blond and self-styled “queen of the sky”) began her blog, she thought it would be fun to post pinup snapshots of herself in uniform. Delta wasn’t amused and promptly fired her. Undaunted, Simonetti retitled the blog Diary of a Fired Flight Attendant and detailed her legal battle to get her job back.

GO TO: queenofsky.journalspace.com

Bloggers Get Scoops Too
After book editor Russ Kick read that the U.S. military was clamping down on press photos of coffins coming back from Iraq, he didn’t just pen an angry rant on his blog, the Memory Hole. He filed a Freedom of Information Act request and embarrassingly for the Pentagon, was mailed a CD from the Air Force with 361 coffin snaps, which he promptly posted. The national press, which hadn’t thought to ask whether the military had pictures, beat a path to Kick’s door.

GO TO: thememoryhole.org

Bloggers Keep News Alive
So your blog hasn’t succeeded in getting national attention for your pet issue? Don’t lose heart. Just blog, link and repeat. It worked for conservative bloggers like Glenn Reynolds of Instapundit, who trumpeted the Swift Boat Veterans for Truth’s claims this summer, as well as for liberal blogs like Daily Kos, which investigated evidence that President Bush wore a wire in his first debate. Some of the issues had questionable merit, but persistent bloggers made the subjects tough to ignore. Say it enough times online, and someone is bound to hear you.

GO TO: Instapundit.com, dailykos.com

Bloggers Can Be Titillating
In May a blog graphically detailing the sex life of an anonymous Capitol Hill staff member prompted D.C.’s most intriguing game of guess-the-author since Primary Colors. Jessica Cutler, a.k.a. Washingtonienne, was later outed and fired by her boss, Ohio Republican Mike DeWine, for “inappropriate use of Senate computers.” (Her site is not for kids.) In another sign of the times, her first postfiring interview was with Wonkette, another Washington blogger.

GO TO: washingtoniennearchive.blogspot.com, wonkette.com

Bloggers Can Be Fakers
Plain Layne, a highly personal blog supposedly belonging to a Minnesota lesbian named Layne Johnson that drew thousands of fans over 3 1/2 years before mysteriously disappearing, was revealed to be a hoax. Hundreds of fans helped track down the real author, Odin Soli, 35, a male entrepreneur from Woodbury, Minn. Later in the year, fake Bill Clinton and Andy Kaufman blogs became hits.

GO TO: plainlayne.dreamhost.com, billclintondailydiary.blogspot.com

Bloggers Make Money
Earn a living in your pajamas! Online ads (along with Google’s automated ad server) allow popular bloggers to go pro. Joshua Micah Marshall of talkingpointsmemo.com, a political blog, says he makes $5,000 a month from banner ads—enough to hire
a research assistant.

GO TO: talkingpointsmemo.com

Most Bloggers Are Women
Men may have taken the lead in the early (read: geeky) days of blogging, but that’s not the case now. According to a survey of more than 4 million blogs by Perseus Development, 56% were created by women. More bad news for the boys: men are more likely than women to abandon their blog once it’s created. Call blogging a 21st century room of one’s own.

GO TO: blogsisters.blogspot.com

Candidates Love Blogs
O.K., so Howard Dean never wrote his blog. But his campaign workers posted
a surprisingly intimate online diary of life on the road,
and Dean had collected $20 million in contributions via the Internet alone by the end of January 2004. It didn’t take long for other politicos to catch on. When New York attorney general Eliot Spitzer announced that he was running for Governor this month, he did so on his blog.

GO TO: blog.deanforamerica.com, spitzer2006.com

Pets Have Blogs Too
It started as an in-joke among feline-friendly bloggers: why not post pictures of their cats every Friday afternoon? Friday catblogging became a hit, and soon even NASA was playing along by posting pictures of the
Cat’s Eye nebula.

GO TO: carnivalofthecats.com

Anyone Can Do It
Blogs wouldn’t be such a democratic medium
if they weren’t so easy to set up. The most popular service, Blogger, owned by Google, boasts features like push-button photoblogging. Microsoft has launched a trial
version of its own blogging service.

GO TO: blogger.com, spaces.msn.com

L’europeisme del no

Llegeixo via Vilaweb un artí­cle d’Hèctor López Bofill (profesor de Dret Constitucional de la UPF) publicat originariament al diari AVUI

La primera part de l’artí­cle em sembla fantí stica i hi estic molt d’acord. La Constitució Europea suposa una oportunitat perduda per a democratitzar la UE i per retornar-la a la ciutadania, en comptes de reforçar-la com a “unió d’estats”. Una oportunitat perduda per a crear una cohesió entre els pobles d’Europa i un sentiment de pertanyença transeuropeu que vagi més enllí  dels estats-nació. Una oportunitat perduda per superar el model d’estat-nació i aproximar-nos a una Europa més federal que vetlli per els interessos dels ciutadans europeus i que Europa no sigui un punt de reunió de les èlits de cada estat on van a negociar cadascú intentant aconseguir el m� xim per al seu estat tot intentant cedir el mí­nim!
En la segona part, quan comença a parlar de la qüestió nacional i del rebuig a la constitució des del nacionalisme començo a discrepar ja que no podem polititzar localment un debat que hauria de ser en termes europeus. No podem pretendre que Europa solucioni allò que nosaltres no hem estat capaços de fer a l’Estat Espanyol (que és qui, de fet, ens representa a la UE).

A continuació adjunto una copia local de l’artí­cle citat:
Continua la lectura de L’europeisme del no

Sobre el mercat de treball a Europa i als EEUU

Vull fer una reflexió sobre la situació de mercat de treball als EEUU i a Europa en els últims anys extretes del llibre El sueño europeo de J. Rifkin dedicada especialment a aquells que creuen que Europa ha d’imitar els EEUU i seguir la una polí­tica laboral basada en flexibilització i precarització per tal d’augmentar l’ocupació.
(NOTA:aquest matí­ anava pel carrer i m’ha indignat molt que dues persones que no precisament feien cara de ser alts directius d’alguna gran empresa defensaven aquest model i criticaven que els treballadors avui en dia són poc adaptatius i que encara haurien d’estar agraïts per tenir feina perquè si vol l’empresari pot trobar gent que faci la mateixa feina, amb més formació i amb la meitat de sou….)

Als EEUU l’atur s’ha reduït d’un mí xim del 7,5% el 1992 a un 4% l’any 2000 (5,7% a desembre de 2003). Això ens portaria a pensar que malgrat l’escalt de la bombolla tecnològica, els EEUU són un model per a Europa. Malgrat tot, aquesta xifra mí­nima del 4% és molt enganyosa ja que no és comptabilitzen ni els més de 2 milions treballadors desanimats que van passar a ser població inactiva (i per tant no aturats) ni la població reclusa (que als estats units suposa al voltant d’un 2% de la població en edat de treballar). Segons un artí­cle de Bon Herbert al Washington Post (5/5/2003) “Jobs and the jobless” la xifra real d’atur als EEUU a principis del 2003 era d’un 9%; una xifra no tant allunyada de les xifres europees. A més cal tenir en compte les condicions de la majoria dels llocs de treball creats durant aquest perí­ode (treballs temporals i a temps parcial, sense garanties socials i sovint practicament en condicions del que es coneix com “economia informal”.

A Europa ens estem plantejant polí­tiques laborals més flexibles, reduir impostos i cí rregues socials a les empreses i replantejar els models de pensions i assistència social per tal d’imitar el “miracle econòmic” dels EEUU.

Ara vull citar textualment a Rifkin (p.78) i em sembla que ja no cal dir res més:

Los mitos tardan en morir. A pesar de que el milagro americano del empleo resultó ser más pasajero y frágil de lo que pretendí­a la propaganda, muchos lí­deres polí­ticos y representantes públicos europeos siguen buscando guí­a e inspiración en el modelo americano. Su entusiasmo va en la dirección equivocada. Más que preguntarse por lo que han hecho bien los americanos y mal los europeos -un pasatiempo favorito de los lí­deres europeos-, deberí­an congratularse por haber creado el modelo capitalista más humano de toda la historia, y luego preguntarse que nuevas ideas podrí­an incorporarse para mejorarlo.

La Agencia tributaria les desea Feliz Navidad

Per motius profesionals, estic subscrit a la llista de correu de l’A.E.A.T (d’hisenda vaja) i cada setmana m’envien un correu amb les novetats sobre modificacions legals, nous formularis, etc.
Doncs bé, avui quan he obert el correu m’he tobat amb això:

Hisenda els desitja bones festes

Per cert, ja estí  dispoible el simulador Renta 2004 per poder calcular quan tocarí  pagar a la propera declaració i perquè els que puguin (jo no puc i la majoria de la població crec que tampoc s’ho pot permetre), aprofitin els últims dies de l’any per a intentar pagar-ne menys.