Cafè Europa 16/12/2004

Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa.
Assistents: Ferran, Judith, Jordi i jo.
Tema: Turquia i la UE.

Avui la assistència ha estat una mica baixa, però no obstant ha estat una sessió molt interessant. Per cert, avui finalment hem decidit fer justí­cia al nom del Cafè Europa i l’hem celebrat al Bar “Princesa 23” (com el seu nom indica al número 23 del carrer princesa i sobre el qual algun dia ja faré algun comentari).

Per aquest Cafè Europa previament la gent havia enviat força materials de discussió i hem començat llegint precisament un artí­cle del Valéry Giscard d’Estaing (amb comentaris i contextualitzacions del Ferran) on es posicionava clarament en contra de l’adhesió de Turquia a la UE. A partir d’aquí­ hem anat desgranat els arguments que s’esgrimeixen en contra i els hem anat refutant (atés que tots els presents estavem obertament a favor de l’incorporació de Turquia a la UE):

  • La falta de tradició i cultura europea quan l’imperi otomíarribava fins a Vienna i en l’història recent cap altre pais ha fet més esforços per occidentalitzar-se que Turquia
  • El cas de Xipre que està clar que s’ha de solucionar, però no depen ja de Turquia sinó dels mateixos xipriotes i en cap cas pot suposar una negativa per a la adhesió.
  • Els motius econòmics. Turquia no presenta una situació gaire diferent a la de qualsevol paí­s membre 15 anys abans de la seva adhesió, per tant la situació econòmica no pot ser un obstacle
  • Els motius geogràfics sobre els quals no hi ha hagut discusió de l’absurditat que representen
  • Els motius religiosos. Si es prohibeix l’accés de Turquia per motius religiosos, què passa amb tots els musulmants que viuen a Europa? No són europeus ells?
  • També hem discutit entre altres temes sobre la dicotomia entre una ampliació continuada de la UE (una mena de “revolució permanent”) i reforçar la UE i la personalitat europea, la PAC i l’impacte que suposaria l’adhesió de Turquia, la immigració turca als països membres, la Constitució Europea i la confecció d’una identitat europea, la importància geopolí­tica de Turquia dins de l’Orient mitjà, la sol·licitud d’adhesió a la UE del Marroc…

    NOTA: Espero que poguem comptar més sovint amb la presència del Ferran que de la seva sabiesa i els seus coneixements d’història i polí­tica internacional n’aprenem molt