Sobre el mercat de treball a Europa i als EEUU

Vull fer una reflexió sobre la situació de mercat de treball als EEUU i a Europa en els últims anys extretes del llibre El sueño europeo de J. Rifkin dedicada especialment a aquells que creuen que Europa ha d’imitar els EEUU i seguir la una polí­tica laboral basada en flexibilització i precarització per tal d’augmentar l’ocupació.
(NOTA:aquest matí­ anava pel carrer i m’ha indignat molt que dues persones que no precisament feien cara de ser alts directius d’alguna gran empresa defensaven aquest model i criticaven que els treballadors avui en dia són poc adaptatius i que encara haurien d’estar agraïts per tenir feina perquè si vol l’empresari pot trobar gent que faci la mateixa feina, amb més formació i amb la meitat de sou….)

Als EEUU l’atur s’ha reduït d’un mí xim del 7,5% el 1992 a un 4% l’any 2000 (5,7% a desembre de 2003). Això ens portaria a pensar que malgrat l’escalt de la bombolla tecnològica, els EEUU són un model per a Europa. Malgrat tot, aquesta xifra mí­nima del 4% és molt enganyosa ja que no és comptabilitzen ni els més de 2 milions treballadors desanimats que van passar a ser població inactiva (i per tant no aturats) ni la població reclusa (que als estats units suposa al voltant d’un 2% de la població en edat de treballar). Segons un artí­cle de Bon Herbert al Washington Post (5/5/2003) “Jobs and the jobless” la xifra real d’atur als EEUU a principis del 2003 era d’un 9%; una xifra no tant allunyada de les xifres europees. A més cal tenir en compte les condicions de la majoria dels llocs de treball creats durant aquest perí­ode (treballs temporals i a temps parcial, sense garanties socials i sovint practicament en condicions del que es coneix com “economia informal”.

A Europa ens estem plantejant polí­tiques laborals més flexibles, reduir impostos i cí rregues socials a les empreses i replantejar els models de pensions i assistència social per tal d’imitar el “miracle econòmic” dels EEUU.

Ara vull citar textualment a Rifkin (p.78) i em sembla que ja no cal dir res més:

Los mitos tardan en morir. A pesar de que el milagro americano del empleo resultó ser más pasajero y frágil de lo que pretendí­a la propaganda, muchos lí­deres polí­ticos y representantes públicos europeos siguen buscando guí­a e inspiración en el modelo americano. Su entusiasmo va en la dirección equivocada. Más que preguntarse por lo que han hecho bien los americanos y mal los europeos -un pasatiempo favorito de los lí­deres europeos-, deberí­an congratularse por haber creado el modelo capitalista más humano de toda la historia, y luego preguntarse que nuevas ideas podrí­an incorporarse para mejorarlo.