El sueño europeo (Jeremy Rifkin)

Els americans creuen que el somni americà és un somni pel que val la pena morir. El somni europeu és un somni per al qual val al pena viure!

Ahir a la nit vaig acabar de llegir les últimes pàgines de El sueño europeo. Cómo la visión europea del mundo está eclipsando el sueño americano de jeremy Rifkin.
és un llibre molt interessant, sobretot en un moment en que sovint els europeus no entenem perquè els americans poden ser com són i fer el que fan (i viceversa).

La tesi principal del llibre es basa en el fet que el somni americà s’apaga (fins i tot molts americans han deixat de creure-hi) i paral·lelament estem assistint al que Rifkin anomena la creació d’un somni europeu.

Podem dividir el llibre en dues parts clarament diferenciades. La primera, dedicada als EEUU i a explicar perquè el somni americà ja no funciona. Per explicar-ho Rifkin retrocedeix a les arrels més profundes del somni americà (que per cert són europees), l’ética protestant del treball i l’época de la il·lustració que trobaren a nordamèrica un continent buit per poder-se desenvolupar sense les traves que comportava el pes de la història a Europa. Els emigrants que arribaven als EEUU ho feien fugint dels seus països d’orí­gen i cercant la sort i fortuna i estaven disposats a abandonar tota la càrrega “ideològica” que arrosegaven i entregar-se en cos i ànima als nous ideals del projecte americà. Així­, mentre els estats europeus havien de vencer les resistències interiors a la creació dels estats-nació, a l’altra banda de l’atlàntic el model estat-nació va poder néixer i desenvolupar-se d’una manera sense precedents. L’ètica protestant del treball correlaciona progrés material amb progrés espiritual i això conjuntament amb la mentalitat de frontera han acabat donant forma al somni americà. Un somni basat en l’autonomia de l’individu i el progrés material per damunt de tot.

Aquest somni, ha portat als EEUU a una posició de lideratge mundial, especialment a partir de la segona meitat del Segle XX. Actualment, però, un projecte (iniciat precisament en aquell mateix perí­ode) pot començar a eclipsar-los. Rifkin compara la situació econòmica entre els EEUU i Europa en termes de mercat de treball, de productivitat (actualment 8 països de la UE tenen una productivitat major que els EEUU), de PIB (si bé realitza una forta crí­tica al PIB com a indicador de progrés), però també en termes de benestar de les persones, noves tecnologies, etc… i observa que en una època globalitzada en la qual el model tradicional d’estat-nació ha perdut el sentit i caracteritzada pel que s’anomena l'”economia xarxa” la UE estíatrapant als EEUU, sinó superant-los és molts apsectes i convertint-se en una superpotència mundial.

Arribats a aquest punt, Rifkin, detecta que a Europa està naixent un somni europeu, un somni no basat en l’automonia de l’individu i el progrés econòmic com l’americà sinó basat en la inclusió social de l’individu i el desenvolupament sostenible. En paraules de Rifkin, “els europeus no es defineixen per allò que posseeixen, sinó, per allò al que pertanyen”.
Com en el cas del somni americà, Rifkin va a buscar les arrels d’aquest somni europeu i les troba en el fet que a Europa els elements del somni americà van haver de construir-se sobre una base històrica on primava el comunalisme per sobre de l’individu i això no desaparegué mai. Aquest substrat, el fet de tenir una història comuna molt més extensa (i sobretot mitificada pel model estat-nació) i l’experiència traumàtica de les dues guerres mundials que assolaren Europa la primera meitat del segle passat conformen l’embrió que permet la genèsi del que Rifkin anomena “la primera entitat de govern postmoderna”. és a dir, els europeus estem deixant enrera el model d’estat-nació per formar part d’un projecte supranacional amb una consciència global (la UE no és un ens territorial, sinó que la pertanyença a la UE ve determinada simplement pel compliment de les condicions d’accés).

Valoració personal: A mi, com a europeu, m’ha semblat molt més interessant la primera part on parla de la gènesi del somni americà (és un llibre que ajuda molt a la comprensió mútua i suposo que el públic nordamericà trobarà més interessant la darrera part). La part sobre Europa, l’he trobat excessivament eurooptimista sobre la UE i la Constitució europea i fins i tot se m’ha fet un pel pessat (suposo que degut a possiblement allò que a mi em sembla obvi d’Europa, un nordamericà necessita 3 pàgines d’argumentació). Comparteixo amb l’autor la idea que l’estat-nació està desapareixent i que a Europa actualment s’està produïnt el canvi cap a la postmodernitat, tot i que no crec que els estats-nació europeus estiguin preparats per cedir el poder a un ens supranacional. Ara per ara la UE és una unió d’estats, no de persones i queda molt camí­ per recorrer.

Fitxa bibliogràfica
Tí­tol: El sueño europeo. Cómo la visión europea del mundo está eclipsando el sueño americano
Autor: Jeremy Rifkin
Trad. R. Vilà, T. Fernández y B. Eguibar.
Ed. Paidós. Col. “Estado y Sociedad” Barcelona, 2004.
528 pàgines
preu aprox: 25 euros