Els impactes de la Constitució Europea

El passat dijous 13 de gener vaig poder participar de les jornades organitzades per l’IUEE a l’Aula Magna de la Casa de Convalescència (C/ Sant Antoni Maria Claret, 171) sota el tí­tol de impactes de la Constitució Europea

La conferència inaugural va anar a càrrec de l’amabaixador espanyol a Holanda i ex-membre del Praesidium de la Convenció Europea Alfono M. Dastis, en substitució del Minsitre d’Afers Exteriors que no va poder ser-hi present. De la seva ponència destaco especialment dues coses:

  • “la redacción de la Cosntitución Europea fue un procesoi revolucionario”
  • “lamentablemente durante la CIG solo se debatieron los temas institucionales y de reparto de poderes” donant a entendre el disgust la pròpia convenció, o d’una part d’ella, amb les modificacions que es van fer a l’esborrany de tractat constitucional
  • La ponència, Drets Fonamentals i Ciutadania Europea va anar a càrrec de Marc Carrillo (Catedràtic de Dret Constitucional de la UPF) que la va estructurar de la següent manera:

  • Evolució dels drets fonamentals a la UE
  • La Carta de Drets Fonamentals
  • Com articular el sistema per garantir aquests drets
  • Aquesta última part va ser sens dubte la més interessant en la qual va exposar la trí­ada que ha de garantir aquests drets: els tribunals constitucionals dels estats membres, el Tribunal de Luxemburg i el Tribunal d’Estraburg (en tant que la UE s’acull a la Carta de Drets Fonamentals i llibertats del Consell d’Europa)

    La ponència El repartiment de les Competències, a càrrec de Blanca Vilà (Catedràtica de Dret Internacional Privat de la UAB i Catedràtica Jean Monnet), va ser purament un repàs i comentari de les diferents competències (exclusives, compratides i de suport) que té la UE amb una menció especial al final al paper dels parlaments estatals en el control de la correcta execució d’aquestes competències.

    La ponènia El Nou Marc de Relacions entre la Unió i els Estats Membres , a càrrec de Giuliano Amato (Senador de la República Italiana i ex-vicepresident de la Convenció Europea), fou, sens dubte el plat fort de les jornades. Amato començíafirmant que la Constitució Europea havia nascut “hí­brida i hermafrodita” en el sentit que és un tractat entre estats, però que al mateix temps va més enllà i preten superar el model “estat-nació”. Amato posteriorment va voler afrontar el tema d’una Constitució sense estat i ho va fer ajudant-se de les idees postmodernes de d’economia-xarxa i govern-xarxa de Manuel Castells i de la visió del Somni Europeu de Rifkin. Però Amato no es quedà només en anunciar les virtuts d’aquest no model sinó que es centrà precisament en els problemes de les xarxes. “Networks are useful for deliveration but not for decision” digué Amato defensant el model hí­brid europeu que cerca un equilibri entre una unió de ciutadans i una unió estats.

    La primera ponència de la tarda fou Els ciutadans i la Constitució: democràcia deliberativa i iniciativa popular a la Constitució Europea a càrrec d’Ulrike Liebert (Directora del Centre d´Estudis Europeus de la Universitat de Bremen) versà sobre com configurar un model de governança postnacional. Cal superar la falta d’una cohesió pròpia del model estat-nació fent una realitat el lema d’una Europa unida en la diversitat, cal també potenciar el pas d’una ciutadania de llibertats cap a una ciutadania de valors (com Amato, Liebert aporta per a la UE com un salt cap a un model postmodern) fomentant la participació activa de la població civil en l’esfera pública europea.

    La ponència Governança econòmica i Constitució Europea, a càrrec de Jordi Bacaria (Catedràtic d´Economia Aplicada de la UAB) fou sense cap mena de dubte la més fluixa de totes. En primer lloc perquè es va centrar exclusivament en la polí­tica monetaria de l’Eurozona (que no és tota la UE) i el paper del BCE quan curiosament la Constitució Europea no modifica en res el paper del Banc Central Europeu.

    L’última ponència del dia fou La Polí­tica Exterior, de Seguretat i de Defensa, a càrrec d’Esther Barbé (Catedràtica de Relacions Internacionals de la UAB) fou molt il·lustrativa de la complexitat de l’entramat institucional de la PESC. Barbé va partir de les tres premises que van sortir de la cimera de Laeken:

  • Europa ha d’ésser lí­der
  • Europa ha de tenir influència internacional i d’ésser un ens estabilitzador
  • Europa a d’emmarcar èticament la globalització
  • D’aquesta darrera conferència però, vull destacar especialment quatre coses: la primera que la Constitució, de fet, només transcriu moltes coses ja implementades en materia de PESC en especial des de l’11-S. En segon lloc, la paradoxa del fet que la UE intenta exportar el seu model, defensar el multilateralisme i el dret internacional quan el projecte europeu intenta anar més enllà del concepte clàssic de dret internacional. En tercer lloc, una consideració molt ben trobada, el fet que el debat sobre la PESC sempre s’ha dut a terme sota un ambient de crisi o fracàs (durant el Tractat de Maastricht era la Guerra del Golf, pel Tractat d’Amsterdam era la Guerra dels Balcans, a Niça era el conflicte de Kosovo i en el debat de la Constitució ha estat la Guerra d’Irak). I per últim l’existència d’unes “lí­nies vermelles” que són temes que sorgeixen en cada CIG però que sobre els quals pesa un immobilisme perpetu:

  • La comunitarització de la PESC
  • La presa de decisions per unanimitat
  • El vincle transatlàntic (OTAN)