Xerrada-col·loqui: “Comentaris a l’entorn de la Constitució Europea�?

El dimarts de la setmana passada (18/01/2005) vaig anar a una xerrada de la Miren Etxezarreta (catedrí tica d’Economia Aplicada a la UAB i membre del Seminari d’Economia Crí­tica Taifa) a l’Ecoconcern sota el tí­tol de “Comentaris a l’entorn de la Constitució Europea”. A continuació exposo algunes idees que van sorgir en el col·loqui.

L’important no és la Constitució Europea, sino la UE perquè aquesta només és el fruit de la materialització per escrit de l’actuació de la UE durant els últims anys.

La UE es un dels agents més actius de la globalització i no podem veure’l com un contrapoder als EEUU ja que estí  dins la mateixa lògica imperialista.

A traves de les competències exclusives en matèria econòmica, la UE impulsa unes polí­tiques marcadament neoliberals.

  • Un BCE independent que pretén controlar l’estabilitat de preus per damunt de tot al servei del capital i no de les persones.
  • L’euro elimina els elevats riscs i els costs canviaris del capital financer.
  • El pacte d’estabilitat pretén reduir la influencia del Sector Públic en l’economia.
  • La polí­tica de privatitzacions de serveis públics regala noves oportunitats al capital.

Tot això genera efectes negatius. El creixement econòmic tendeix a fer pujar els preus. I en el dilema creixement vs. inflació el BCE sacrifica clarament el primer en favor d’aquest últim. I menys creixement significa menys creació de llocs de treball, més atur, disminució de salaris… Si existí­s un control democrí tic sobre el BCE aquest podria tenir entre altres objectius el de fomentar el creixement econòmic o la cohesió social.

No existeix un model social europeu. La UE no te competències en l’í rea social i deixa en mans dels estats la tasca de solucionar els problemes causats per les polí­tiques neoliberals que impulsa la UE. Però, com poden els estats fer front a aquests problemes si tenen les mans lligades per les restriccions pressupostaries que imposa la UE? Senzillament no poden.

Quina solució hi ha doncs? Una altra Europa és possible, però les alternatives han de sorgir de les bases i no poden ser decidides per les elits. només poden definir-se a mesura que es construeixen.