Pilar Rahola i Europa

Sense que serveixi de precedent, estic molt d’acord amb l’artí­cle que escriu avui Pilar Rahola a El Paí­s (l’accés a la versió digital de l’artí­cle és de pagament).

Pilar Rahola, critica durament tots els partits polí­tics pel fet de convertir el debat sobre el referèndum sobre la Constitució Europea en una qüestió d’interessos de partit en temes de polí­tica nacional.

Ex:
Els partits nacionalistes catalans pretenen que Europa resolgui un problema que hauria d’ésser resolt per l’estat espanyol.
Els partis nacionalistes espanyols asseguren que la Constitució Europea consagra la unitat i fortalesa d’Espanya tot fent referències al recent debat sobre el Plà Ibarretxe

L’artí­cle, però, centra les seves crí­tiques més dures en la posició d’ERC i en les contradiccions de donar suport de govern al govern espanyol i després “anar a protestar” a Europa perquè resolgui els problemes estatals. Certament, la posició d’ERC és dificil d’entendre per molts sectors de la societat catalana, però s’ha de tenir en compte que la seva col·laboració amb el govern espanyol i serà necessària una visió amb més perspectiva històrica per evaluar-ne els resultats.

No comparteixo, tampoc la crí­tica que fa a ICV acusant-los de demanar una constitució europea “eco-pacifista, feminista i alternativa” essent un paí­s que no és cap d’aquestes coses. Des del meu punt de vista, no crec que es pugui culpabilitzar ICV dels mals d’aquest paí­s tenint en compte el poc pes polí­tic que té la formació tant a l’estat espanyol com a Catalunya (encara que formi part del govern, em sembla que és evident per a tothom que el poder de decisió es substancialment menor a la resta dels seus companys de govern).