Arxiu diari: 21/2/2005

Primavera Sound 2005

Ja ha sortit el cartell del Primavera Sound 2005

Alter Ego · American Music Club · Antony & The Johnsons · Art Brut · Astrud · Bertrand Betsch · Brigitte Fontaine · Broken Social Scene · Christina Rosenvinge · Coralie Clément · Daniel Darc · David Thomas & Two Pale Boys · Destroyer · Dogs Die in Hot Cars · Dominique A · Don Nino · Erase Errata · Erlend í˜ye · Experience · Françoiz Breut · Gang of Four · Grabba Grabba Tape · Gravenhurst · Helena · Iggy & The Stooges · Isis · Jesu · Jr. · Kompakt Sound System · Kristin Hersh · Les Georges Leningrad · Los Planetas · M83 · Maximo Park · Mercury Rev · Micah P. Hinson · Nacho Vegas · New Order · Nouvelle Vague · Oslí¸ Telescopic · Parker & Lily · Piano Magic · Polysics · Psychic TV · Radio 4 · Ron Sexsmith · Sammy Jo DJ · Sondre Lerche · Sonic Youth · Sons & Daughters · Sophia · Sr. Chinarro · Steve Earle & The Dukes · Television Personalities · The Arcade Fire · The Czars · The Dirtbombs · The Go! Team · The Human League · The Married Monk · The Wedding Present · They Might Be Giants · Tim Hecker · Tortoise · Vetiver · Vic Chesnutt · Vitalic · Whignomy Brothers · Whitey · Wiley

Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF sobre el nou model de finanà§ament universitari

Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF en resposta a l’artí­cle de Daniel Serra de la Figuera (vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF) a la Vanguardia el passat 1 de febrer en relació al nou model de finançament universitari.

Des de l’assemblea d’estudiants de la universitat UPF volem que quedi clara la nostra posició davant la nova polí­tica de finançament del DURSI. Creiem què es necessari fer-ho, perquè quedi clar que la opinió que ha aparegut en les darreres setmanes als mitjans de comunicació és la dels òrgans de govern de la nostra universitat i no la dels estudiants (que com sempre sembla que no poguem dir-hi res).

Amb el nou sistema, que s’aplicarí  a partir del curs 2005-06, un alumne de la UPF rebrí  5.922 Eur. (increment 3,9%), més o menys igual que un estudiant de la UPC o la UdL, en canvi, un estudiat de la URV rebrí  5.095 Eur. (grí cies a l’increment del 14%), un de la UB rebrí  4.895Eur. (increment 4%) i un de la UAB 4.821 Eur. (increment del 12,9%). O sigui, que tot i l’increment global de pressupost, i el major augment d’aquelles universitats que rebien menys, encara es mantenen diferencies del voltant de 1.000Eur. entre la UPF d’una banda i la URV, UB, UAB de l’altra.

A partir d’aquestes dades tant clares i concises no entenem el reguitzell de dures crí­tiques que han realitzat els òrgan de govern de la UPF contra aquest nou model de finançament. No ho podem entendre. Es queixen que amb aquest model no s’afavoreix la qualitat de l’ensenyament. No ha de ser així­. El que no afavoreix la qualitat, és la diferència abismal d recursos. (sense oblidar les diferents necessitats tecnològiques de les carreres).

Segons l’opinió del vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF, Daniel Serra, el finançament de les universitats (suposem que volia dir una part) s’hauria de basar en tres indicadors:

    la demanda en primera opció del centre
    el temps que tarda l’estudiant en finalitzar la carrera
    el grau d’inserció laboral

Segons la nostra opinió, el primer punt respon a la lògica del “peix que es mossega la cua”, és normal que la gent prefereixi una universitat si sap que rep més recursos, i així­ mai no es trencarí  la cadena. El segon punt, segueix amb la polí­tica portada a terme per la UPF de fer incompatible el món laboral amb el món dels estudis. Així­, una persona que estí  treballant i estudiant al mateix temps, potser tardarí  més temps a finalitzar la carrera, i no per això s’hauria de penalitzar la universitat, sinó donar beques. En el tercer punt, tampoc no veiem la lògica, per què una universitat ha deixar de rebre recursos en el cas que els seus estudiants decideixin passar un any de voluntaris un cop han acabat la carrera? Per què?

Potser el que ningú no ha explicat a la UPF, i convindria fer-ho, és que han deixat de ser una universitat “mimada”, ha deixat de ser més que la resta d’universitats, ha deixat de formar “l’èlit” com pretenia l’anterior govern de convergència, ara som una universitat més, igual que la resta, i per això ha de tenir els mateixos drets i deures que la resta d’universitat, i per tant els mateixos recursos, ni més, ni menys. L’actuació de la UPF, només es pot entendre com una rabieta de nena petita mimada quan li treuen una joguina, perquè d’ara en endavant, tothom jugarí .

En conclusió; des de l’assemblea d’estudiants de la UPF s’aplaudeix l’augment del 8% del pressupost universitari, i s’aplaudeix la tendència a la igualació de recursos entre les diferents universitats. En aquest escrit no entrarem a discutir altres aspectes de fons de la polí­tica universití ria, encara que potser seria més important…

Resultats del referèndum

Avui, tots els diaris duen a la portada l’amplia victòria del SI al referèndum sobre l’aprovació del tractat que estableix una constitució per Europa d’ahir a l’estat espanyol. Els resultats han estat un 76,73% dels vots vàlids pel SI, un 17,24% pel NO i un 6,03% de vots en blanc.

Per què poso ènfasi en això dels vots vàlids? Doncs perquè sovint la classe polí­tica ignora, o obvia, el fet que el dret a votar també inclou el dret a no exercir-lo, a abstenir-se.
Abstenir-se és una opció tant legitima com qualsevol altra i no es pot associar tal com pretenen alguns amb el passotisme i la indiferència (i fins i tot si això fós cert, se’n podrien extreure conclusions molt interessants) sinó que els motius de l’abstenció són tan variats i complexos com els del Si i els del No.

Una part de l’asbtenció pot ser deguda a la indiferència respecte el projecte europeu o més aviat respecte l’establiment d’una constitució per a Europa. és evident (i legitim) que a la gent li interessa més el seu entorn més proper i és comprensible que sovint no entengui que per exemple els representants espanyols fomentin l’establiment d’empreses a l’Europa de l’Est quan a Espanya la taxa d’atur és la que és. és palpable, a més, que sovint la Unió europea resta, almenys aparentment, molt lluny del ciutadà i és que malgrat bona part de la normativa que afecta al dia a dia de les persones ve dictada a nivell europeu, els estats no s’esforcen massa a explicar-ho ja que això els restaria certa legitimitat.

Però l’abstenció no només ve donada per el desinterès, el desconeixement i la falta de pedagogia dels governants, sinó que també hi ha un sector que essent conscient del procés d’integració europea simplement no s’hi veu identificat ni representat. Això s’ha fet molt evident en el cas de la Constitució Europea, el procés de redacció i aprovació de la qual van revelar fortes mancances democràtiques i molta gent s’ha trobat que aquest projecte de construcció europea no és el que li agradaria i que tampoc li ofereix vies de participació per a modificar-lo.

Per últim, també hi ha l’abstenció involuntaria, és a dir, auqella gent que tot i tenir intenció d’anar a votar, no van poder fer-ho per causes alienes a la seva voluntat: viatges d’última hora, problemes amb el cens, malaltia, accidents…

A continuació, vull mostrar que passaria si és considerés l’abstenció com una opció més dins el recompte de resultats, és a dir si l’abstenció fós considerada com a vots vàlids. He realitzat els càlculs en base a les dades oficials del Ministeri d’Interior per a Torà (el meu poble :) ) Lleida, Catalunya i l’estat espanyol.

Nota metodològica: He considerat que l’abstenció involuntaria fou d’un 20% (la qual cosa es considera un marge màxim molt generós dins la història electoral espanyola).


TORÀ LLEIDA CATALUNYA ESPANYA

Vots % Vots % Vots % Vots %
SI 206 21,22% 73.390 24,33% 1.366.927 26,25% 10.804.464 32,19%
NO 161 16,58% 34.855 11,56% 593.678 11,40% 2.428.409 7,24%
BLANCS 30 3,09% 10.602 3,51% 154.177 2,96% 849.093 2,53%
NULS 4 0,41% 931 0,31% 18.661 0,36% 122.697 0,37%
ABST 570 58,70% 181.847 60,29% 3.074.805 59,04% 19.359.017 57,68%
TOTAL 971 100,00% 301.625 100,00% 5.208.248 100,00% 33.563.680 100,00%









SI
21,22%
24,33%
26,25%
32,19%
NO
16,58%
11,56%
11,40%
7,24%
BLANCS
3,09%
3,51%
2,96%
2,53%
NULS
0,41%
0,31%
0,36%
0,37%
ABST INV.
20,00%
20,00%
20,00%
20,00%
ABST. VOL.
38,70%
40,29%
39,04%
37,68%









NO+ABST. VOL
55,28%
51,84%
50,44%
44,91%
SI
21,22%
24,33%
26,25%
32,19%

Si considerem els vots del NO i l’abstenció voluntaria, veiem que la majoria de la població amb dret a vot no reb precisament amb entusiasme el procés de construcció eruopea que s’està duent a terme i això suposa un fort revés a un referèndum en el que es demanava precisament que es ratifiqués una decisió presa pel govern espanyol, la de signar el tractat per al qual s’estableix una constitució per a Europa, i només un de cada tres espanyols amb dret a vot ho ha fet! Això hauria de fer reflexionar als dirigents polí­tics ja que Europa no pot fer-se d’esquenes a la majoria de la població.