Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF sobre el nou model de finanà§ament universitari

Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF en resposta a l’artí­cle de Daniel Serra de la Figuera (vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF) a la Vanguardia el passat 1 de febrer en relació al nou model de finançament universitari.

Des de l’assemblea d’estudiants de la universitat UPF volem que quedi clara la nostra posició davant la nova polí­tica de finançament del DURSI. Creiem què es necessari fer-ho, perquè quedi clar que la opinió que ha aparegut en les darreres setmanes als mitjans de comunicació és la dels òrgans de govern de la nostra universitat i no la dels estudiants (que com sempre sembla que no poguem dir-hi res).

Amb el nou sistema, que s’aplicarí  a partir del curs 2005-06, un alumne de la UPF rebrí  5.922 Eur. (increment 3,9%), més o menys igual que un estudiant de la UPC o la UdL, en canvi, un estudiat de la URV rebrí  5.095 Eur. (grí cies a l’increment del 14%), un de la UB rebrí  4.895Eur. (increment 4%) i un de la UAB 4.821 Eur. (increment del 12,9%). O sigui, que tot i l’increment global de pressupost, i el major augment d’aquelles universitats que rebien menys, encara es mantenen diferencies del voltant de 1.000Eur. entre la UPF d’una banda i la URV, UB, UAB de l’altra.

A partir d’aquestes dades tant clares i concises no entenem el reguitzell de dures crí­tiques que han realitzat els òrgan de govern de la UPF contra aquest nou model de finançament. No ho podem entendre. Es queixen que amb aquest model no s’afavoreix la qualitat de l’ensenyament. No ha de ser així­. El que no afavoreix la qualitat, és la diferència abismal d recursos. (sense oblidar les diferents necessitats tecnològiques de les carreres).

Segons l’opinió del vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF, Daniel Serra, el finançament de les universitats (suposem que volia dir una part) s’hauria de basar en tres indicadors:

    la demanda en primera opció del centre
    el temps que tarda l’estudiant en finalitzar la carrera
    el grau d’inserció laboral

Segons la nostra opinió, el primer punt respon a la lògica del “peix que es mossega la cua”, és normal que la gent prefereixi una universitat si sap que rep més recursos, i així­ mai no es trencarí  la cadena. El segon punt, segueix amb la polí­tica portada a terme per la UPF de fer incompatible el món laboral amb el món dels estudis. Així­, una persona que estí  treballant i estudiant al mateix temps, potser tardarí  més temps a finalitzar la carrera, i no per això s’hauria de penalitzar la universitat, sinó donar beques. En el tercer punt, tampoc no veiem la lògica, per què una universitat ha deixar de rebre recursos en el cas que els seus estudiants decideixin passar un any de voluntaris un cop han acabat la carrera? Per què?

Potser el que ningú no ha explicat a la UPF, i convindria fer-ho, és que han deixat de ser una universitat “mimada”, ha deixat de ser més que la resta d’universitats, ha deixat de formar “l’èlit” com pretenia l’anterior govern de convergència, ara som una universitat més, igual que la resta, i per això ha de tenir els mateixos drets i deures que la resta d’universitat, i per tant els mateixos recursos, ni més, ni menys. L’actuació de la UPF, només es pot entendre com una rabieta de nena petita mimada quan li treuen una joguina, perquè d’ara en endavant, tothom jugarí .

En conclusió; des de l’assemblea d’estudiants de la UPF s’aplaudeix l’augment del 8% del pressupost universitari, i s’aplaudeix la tendència a la igualació de recursos entre les diferents universitats. En aquest escrit no entrarem a discutir altres aspectes de fons de la polí­tica universití ria, encara que potser seria més important…