Arxiu mensual: març de 2005

La competitivitat espanyola i efectes en la balanà§a de pagaments

Més conclusions de l’estudi de la Comissió Europea Spain in the EMU: A virtuous long-lasting cycle?

Espanya continua important béns d’alta tecnologia i de molt valor afegit i per altra banda exportant productes de baixa tecnologia (ex: automòbils). Això origina un dèficit per compte corrent permanent amb un desajust a la balança comercial d’un 8-9% anual.

Tradicionalment Espanya ha compensat aquests desequilibris de la manera següent:

  • Els ingressos el turisme (actualment és un sector que creix poc i que pateix una forta competència per part d’altres països mediterrànis)
  • Les remeses dels emigrants (actualment tenen l’efecte invers)
  • L’entrada de capital estranger (actualment estancada i en els últims anys una gran part d’aquest capital ha anat a parar al sector immobiliari)
  • El baix cost de la mà d’obra (actualment els nous membres de la UE tenen aventatge en aquest aspecte)
  • Les devaluacions monetàries (avui en dia, amb l’Euro, impossibles)
  • En aquests últims anys els fons europeus (en perill de desapareixer a partir del 2007)

Aquests desequilibris poden crear problemes en un futur més o menys immediat, per tant caldria reorientar el sector productiu cap a altres activitats de major valor afegit i des d’aquí aplaudeixo la iniciativa del Sr. Zapatero d’intentar substituir els fons estructurals i de cohesió europeus per fons que promoguin la inversió i el desenvolupament de noves tecnologies (espero, però, que, en cas que acabi essent aprovada aquesta iniciativa,
aquests fons siguin millor gestionats que els que hem rebut fins ara…)

Spain in the EMU: A virtuous log-lasting cycle?

Un estudi recent de la Comissió Europea titulat Spain in the EMU:
A vituous long-lasting cycle?
(PDF)
i elaborat per Carlos Martí­nez Mongay, Óscar Gómez Lacalle, Joaquim Ayuso-i-Casals i Francisco de Castro Fernández, posa de relleu que Espanya no ha aconseguit reduir el diferencial de productivitat respecte la eurozona. (Espanya està al 67% de la mitjana dels països de la zona Euro).

Les claus d’aquesta baixa productivitat no es troben en l’alta creació de llocs de treball (superior a la mitjana de la UE) sinó a la "insuficient acumulació de capital i al progrés tecnològic". Alguns fets que ho expliquen són els següents:

  • L’activitat econòmica s’ha concentrat en la construcció i el turisme (dos sectors amb una baixa productivitat)
  • L’escassa inversió en tecnologies de la informació (75% de la mitjana europea)
  • La mí­nima despessa en I+D (1% del PIB, un terç del compromís adoptat a Lisboa)
  • L’elevada taxa de fracàs escolar (una de les més altes de la UE)

El que trobo més destacable d’aquest estudi, però, és que, contrariament al que ens tenen acostumats els organismes internacionals (UE, FMI, OCDE…), no es mencionen com a fonts de la baixa productivitat la rigidesa del mercat de treball, la poca adaptabilitat dels treballadors i la poca formació continua d’aquests. Sembla que mica a mica hi ha qui s’adona que la responsabilitat del creixement econòmic no recau, i no es pot fer recaure, en el treballador sinó que el sector públic ha d’assumir les responsabilitats del model de creixement que es fomenta.

Les revolucions de colors…

Llegeixo al New York Times un article de Thomas Vinciguerra sobre els aixecaments populars i els colors.
íšltimament sembla que no es pugui dur a terme un alçament polític sense que se li assigni un color, la revolució taronja a Ucraïna, la revolució del vellut a Bielorússia, el groc al Kirguistan, etc. El color s’ha converit en una eina de comunicació que trascendeix totes les barreres d’idioma i es fa visible globalment. A un nivell més local, tothom sap que representen els colors, permeten identificar-se i desperten una gran solidaritat, la gent no ha de portar cap pancarta, ni tan sols obrir la boca, sinó que cada persona en si mateixa és una protesta.

Ja al Segle XV a la Guerra de les Roses, el blanc representava la casa de York i el roig la Casa de Lancaster. Segles més tard, l’exèrcit roig boltxevic lluití  contra l’exercit blanc lleial al tsar durant la guerra civil rusa. Ara, als colors clí ssics utilitzats en conflictes polí­tics (roig, blanc i negre) n’hi hem d’afegir de nous:

ROSA Usat a l’Iran pels reformistes i pels defensors dels drets de la dona.
TARONJA Ucrainesos i Moldaus proocidentals.
GROC Resistència pacífica contra Ferdinand Marcos a Filipines i opositors al president a Kirguistan.
CEDRE Libanesos independentites.
BLAU Opositors al president de Bielorússia Luckashenko.
MORAT Usat pels primers votants a l’Iraq.
NEGRE Tradicionalment utilitzat per anarquistes, feixistes i altres grups extremistes.
ROIG Tradicionalment utiilitzat per comunistes, socialistes, bolxevics i altres grups d’esquerres.
BLANC Utilitzat per monarquics, lleials a l’ordre vigent i altres tradicionalistes

Si en sabeu alguna altra deixeu un comentari

ACTUALITZACIÓ (Octubre 2007): A Myammar ja tenim la revolució safrí .

Nou servidor

Com haureu notat, aquests dos últims dies no haureu pogut accedir al blog. Això ha estat perquè la font d’alimentació del servidor que l’allotjava va dedicir passar a millor vida i deixar de funcionar. Donat que era un PC força vell no he pogut trobar cap font d’alimentació de recanvi al mercat i com que últimament començava ja a fallar per varies coses al final m’he decantat per renovar-lo.
He optat per un mini-barebone d’aquests tant petits i tant silenciosos (així­ a part de reduir espai podré dormir millor :p). és de suposar que a partir d’ara “shauran acabat” els maldecaps de hardware del servidor i em podré dedicar més als continguts.

PD: per cert, si algú te una font d’alimentació de 250W per casa que no fa servir agrairia molt una donació per poder tornar a la vida el servidor vell (després de tants anys li he agafat carinyo :) )

Pla de dinamització de l’economia espanyola

A primers de mes, el Ministeri d’Economia i Hisenda va anunciar l’aprovació d’un Pla de dinamització de l’economia espanyola per tal de modernitzar l’economia, augmentar la productivitat, l’ocupació, la competència i la competitivitat de l’economia espanyola. Aquestes mesures han estat comparades pel mateix ministre d’economia amb l’Estratègia de Lisboa impulsada per la Comissió Europea i que preten convertir la Unió Europea en l’economia més competitiva del món l’any 2010.

En un primer paquet s’han aprovat 100 mesures (bé, de fet 104) que venen a resumir-se en els següents punts:

  • Mesures per fomentar la transparència en els mercats regulats (energia, transports, telecomunicacions…) i la informació tant per a l’administració, els consumidors, com per a la competència.
  • Mesures de suport a la modernització del sector turí­stic.
  • Creació de mercats secundaris (futurs, opcions…) en els sectors energètic, radioelèctric i de negociació de drets d’emissió de gasos hibernacle.
  • Reducció dels aranzels notarials, taxes de la CNMV i de les condicions de les concessions administratives en els sectors de la distribució de tabac i dels serveis funeraris.
  • Desinversió i reforma d’ens públics en els sectors dels transports i l’energia per tal d’afavorir la competència de les empreses distribuidores.
  • Foment de la inversió en tecnologies de la informació a les PIMEs via deduccions fiscals i ajudes condicionades.
  • Mesures per tal de fomentar la relació telemàtica dels ciutadans i les empreses amb l’administració i entre les diferents administracions.
  • Mesures per fomentar la transparència de l’administració pública
  • I per últim la transposició de varies directives europees a l’ordenament jurí­dic espanyol.

En uns mercats quasi-monopolí­stics (energia, transports, serveis postals…) privatitzats és necessari una àmplia regulació que fomenti la transparència i eviti abusos i comportaments monopolí­stics. D’altra banda, tinc les meves reserves que la creació de mercats secundaris en el sector energètic i de l’espai radioelèctric pugui fomentar la competència sinó que més aviat pot convertir-se en camp per a l’especulació com ja passa en els mercats internacionals.
Més preocupant és, però, la tendència a creació de nous mercats en el sector del transports (especialemnt en el ferroviari) mitjançant la “despossessió” del sector públic en favor del sector privat.

Com a curiositats destaca que dins d’un plà per fomentar la competència hi hagi mesures com ara la creació d’un codi de bones pràctiques per a les empreses del Sector Públic Empresarial o un codi ètic per als treballadors públics responsables de les concessions de contractes.

10 raons perquè el teu blog et pot ajudar a la teva carrera

llegeixo a ongoing un artí­cle sobre 10 motius pels quals escriure un blog et pot ajudar a la teva carrera professional.
Aquí­ els teniu:

  1. You have to get noticed to get promoted.

  2. You have to get noticed to get hired.

  3. It really impresses people when you say “Oh, I’ve written about that, just google for XXX and I’m on the top page” or “Oh, just google my name.”

  4. No matter how great you are, your career depends on communicating. The way to get better at anything, including communication, is by practicing. Blogging is good practice.

  5. Bloggers are better-informed than non-bloggers. Knowing more is a career advantage.

  6. Knowing more also means you’re more likely to hear about interesting jobs coming open.

  7. Networking is good for your career. Blogging is a good way to meet people.

  8. If you’re an engineer, blogging puts you in intimate contact with a worse-is-better 80/20 success story. Understanding this mode of technology adoption can only help you.

  9. If you’re in marketing, you’ll need to understand how its rules are changing as a result of the current whirlwind, which nobody does, but bloggers are at least somewhat less baffled.

  10. It’s a lot harder to fire someone who has a public voice, because it will be noticed.

El tribunal de Comptes es pronuncia sobre el Fons de Reserva de la Seguretat Social

El passat 23 de febrer el Tribunal de Cuentas va aprovar l’Informe de fiscalización de los excedentes de la Seguridad Social y del Fondo de Reserva de la Seguridad Social el qual fou presentat davant el congrés el 4 de març davant el Congrés.

Aquest informe fa les observacions següents sobre el Fons de Reserva de la Seguretat Social (FRSS):
La Llei Reguladora del FRSS no estableix quantificacions a les aportacions anuals que han de realitzar-se ni tampoc cap regla o fórmula per al cí lcul sinó que és el govern qui ho decideix discrecionalment.
Requisits que hauria de complir el FRSS:

  • Que existeixin excendents de les cotitzacions socials o, en el seu defecte, remeses alienes al Sistema de la Seguretat Social.
  • Que les dotacions anuals s’inverteixin totalment en actius financers cercant la m� xima rendibilitat.
  • Comptablement: que el Fons de Reserva apareixi reflexat i contabilitzat al Passiu del Balanç amb les seves dotacions acumulades en subcomptes de Fons Propis.
  • Que el Fons estigui destinat a satisfer les necessitats futures del Sistema de la Seguretat Social.

Els Fons Propis de la Seguretat Social són negatius degut a pèrdues d’exercicis anteriors pendents de compensar (aquest deute correspon a préstecs pendents de retornar del perí­ode 1992-1999) i no és excessivament correcte crear un Fons de Reserva i al mateix temps comptar amb pèrdues d’exercicis anteriors sense compensar.

Estic completament d’acord amb que deixar la dotació anual a mans del govern no és una decisió encertada. En primer lloc perquè no garanteix que s’hi faci aportacions suficients i en segon lloc perquè com que l’import de la dotació no s’ha de justificar de cap manera doncs les aportacions al Fons es converteixen en un instrument polí­tic quan aquest excedent no és cap mèrit del govern sinó que prové de les cotitzacions dels treballadors.

A més, tal com suggereix el Tribunal de Comptes podria obrir-se la dotació al Fons de Reserva a transferències provinents dels PGE si realment es vol que pugui ser un Fons que pugui asumir una situació de dèficit algun dia… Sobre el tema de les inversions del fons crec que s’ha de ser molt prudent en cercar la m� xima rendibilitat ja que com a organisme públic no tot val per aconseguir rendibilitat i crec que la rendibilitat econòmica no pot ser l’únic criteri d’inversió possible.

La recomanació del Tribunal de Comptes que el Fons de Reserva s’ha de cenyir a la finalitat que li pertoca es una clara bufetada al globus sonda del PSOE de destinar el Fons de Reserva a millorar el mercat de treball.

Cal dir que aquest deute històric pendent no procedeix d’una situació de dèficit de la Seguretat Social en si mateixa (cotitzacions-despesa), sinó de les transferències de l’estat a la Seguretat Social que eren insuficients per cobrir la despesa atribuïble a l’Estat i que era assumida per la SS i per tant a la Seguretat Social no li quedava altra sortida per equilibrar els pressupostos que endeutar-se. A partir de la reforma fruit dels Pactes de Toledo s’estableix que l’estat ha d’assumir aquesta despesa i per tant transferir els imports corresponents (si bé, s’estableix un perí­ode transitori fins al 2012 per a dur-ho a terme!).
Per tant el que hauria de fer l’estat (i en aquesta lí­nia va la recomanació del Tribunal de Comptes) és, una de dos, condonar el deute o transferir els recursos que no va transferir en el seu moment per cobrir aquest deute (val a dir que la llei 24/1997 que obliga la separació de les fonts de la despesa no té carí cter retroactiu i per tant l’Estat per llei no té l’obligació de solucionar-ho.)