Ahir vam tenir una nova trobada del Cafè Europa.
Tema: El referèndum sobre la Constitució Europea. Avaluació de la campanya i dels resultats.
Assistents: Peter, Ferran, Judith, Anna, Ivan, Joan, Jordi i jo.
Aprofitant que el Peter va arribar a Barcelona uns 10 dies abans del referèndum, vam començar preguntant-li com havia vist “des de fora” el referèndum. Aviat va sortir la percepció, sobretot entre els participants vinguts de fora de Catalunya, que s’esperava que a Catalunya hi hagués un major percentatge de vots pel No. I més quan la campanya contra la Constitució Europea era molt visible al carrer. Als que hem viscut més o menys sempre aquí no ens va sorpendre tant ja que no tenim la visió que es transmet/trasmetem? del “fet diferencial català” i sabem que hi ha moltes Catalunyes i molt més conectades a la resta de l’estat del que molts pensen i/o voldrien.
La campanya organitzada des de la societat civil i els moviments socials defensant el no fou molt visible als carrers (especialment a Barcelona, no tant a la resta del territori) i en determinats àmbits però no va saber sortir del seu “nínxol” habitual i fer participar/integrar altres sectors socials que són molt impermeables a les iniciatives socials.
La campanya electoral dels partíts polítics, i en especial la campanya propagandistica del govern (“Los primeros en Europa”) va transmetre dues sensacions bàsiques:
Primer, que s’intentava tractar al ciutadà com si fós estúpid ja que no se l’intentava informar sinó convencer que ells (cada parit polític) tenien “la veritat” i que els fessin cas. El debat es va nacionalitzar i cadascú va intentar treure’n el major rèdit electoral possible. No es va entrar a discutir temes d’àmbit europeu i quan es parlava d’Europa era només per dir “si a Europa” o “no a Europa”. Com si Catalunya i Espanya no fóssin part d’Europa?
Segon, que el referèndum (i tot el tema de la Constitució Europea en general) els va agafar per sorpresa i sense els deures fets. La pressa del Sr. Zapatero per ser el primer país europeu que ratifica el Tractat Constitucional mitjançant referèndum no hi va ajudar, però la Constitució Europea és una cosa que ve gestant-se des de fa molt i si hi hagués hagut voluntat política és podria haver començat la informació i el debat molt abans.
Més enllà de fer una lectura dels resultats, que no aportava gaire informació útil al debat, la discussió va girar entorn a la legitimitat dels resultats. Davant de l’abstenció més alta de la història espanyola recent, sorgeixen dubtes sobre si una decisió recolzada només per un de cada quatre ciutadans amb dret a vot (recordem que n’hi ha molts que no el tenen) és legítima. Davant d’això hi havia força consens sobre el fet de vincular les decisions preses en referèndum a una participació mínima i que en qualsevol cas aquesta alta abstenció hauria de ser un toc d’alerta per a preparar millor les properes consultes electorals (en aquest punt hi havia divisió entre els que creiem que aquest toc d’atenció era atribuible també al procés de construcció europea i que l’abstenció era una opció electoral crítica i els que consideraven que l’abstenció era una opció conformista amb el Si i que el toc d’atenció havia de ser per a una classe política que sembla que cada cop te menys capacitat de fomentar la participació política).
Altres temes que van sorgir durant el debat: l’esgotament després d’un llarg cicle de consultes electorals, la conveniència o no del referèndum com a mitjà de presa de decisions, els referèndums als altres països europeus i la importància del “timing” d’aquests…
Proper cafè Europa: dilluns 14 de març, 19h al Viver d’Associacions juvenils (c/Princesa, 6 Barcelona)
Tema encara pendent de decidir.