Cafè Europa 01/03/2005

Ahir vam tenir una nova trobada del Cafè Europa.
Tema: El referèndum sobre la Constitució Europea. Avaluació de la campanya i dels resultats.
Assistents: Peter, Ferran, Judith, Anna, Ivan, Joan, Jordi i jo.

Aprofitant que el Peter va arribar a Barcelona uns 10 dies abans del referèndum, vam començar preguntant-li com havia vist “des de fora” el referèndum. Aviat va sortir la percepció, sobretot entre els participants vinguts de fora de Catalunya, que s’esperava que a Catalunya hi hagués un major percentatge de vots pel No. I més quan la campanya contra la Constitució Europea era molt visible al carrer. Als que hem viscut més o menys sempre aquí­ no ens va sorpendre tant ja que no tenim la visió que es transmet/trasmetem? del “fet diferencial català” i sabem que hi ha moltes Catalunyes i molt més conectades a la resta de l’estat del que molts pensen i/o voldrien.
La campanya organitzada des de la societat civil i els moviments socials defensant el no fou molt visible als carrers (especialment a Barcelona, no tant a la resta del territori) i en determinats àmbits però no va saber sortir del seu “ní­nxol” habitual i fer participar/integrar altres sectors socials que són molt impermeables a les iniciatives socials.
La campanya electoral dels partí­ts polí­tics, i en especial la campanya propagandistica del govern (“Los primeros en Europa”) va transmetre dues sensacions bàsiques:
Primer, que s’intentava tractar al ciutadà com si fós estúpid ja que no se l’intentava informar sinó convencer que ells (cada parit polí­tic) tenien “la veritat” i que els fessin cas. El debat es va nacionalitzar i cadascú va intentar treure’n el major rèdit electoral possible. No es va entrar a discutir temes d’àmbit europeu i quan es parlava d’Europa era només per dir “si a Europa” o “no a Europa”. Com si Catalunya i Espanya no fóssin part d’Europa?
Segon, que el referèndum (i tot el tema de la Constitució Europea en general) els va agafar per sorpresa i sense els deures fets. La pressa del Sr. Zapatero per ser el primer paí­s europeu que ratifica el Tractat Constitucional mitjançant referèndum no hi va ajudar, però la Constitució Europea és una cosa que ve gestant-se des de fa molt i si hi hagués hagut voluntat polí­tica és podria haver començat la informació i el debat molt abans.

Més enllà de fer una lectura dels resultats, que no aportava gaire informació útil al debat, la discussió va girar entorn a la legitimitat dels resultats. Davant de l’abstenció més alta de la història espanyola recent, sorgeixen dubtes sobre si una decisió recolzada només per un de cada quatre ciutadans amb dret a vot (recordem que n’hi ha molts que no el tenen) és legí­tima. Davant d’això hi havia força consens sobre el fet de vincular les decisions preses en referèndum a una participació mí­nima i que en qualsevol cas aquesta alta abstenció hauria de ser un toc d’alerta per a preparar millor les properes consultes electorals (en aquest punt hi havia divisió entre els que creiem que aquest toc d’atenció era atribuible també al procés de construcció europea i que l’abstenció era una opció electoral crí­tica i els que consideraven que l’abstenció era una opció conformista amb el Si i que el toc d’atenció havia de ser per a una classe polí­tica que sembla que cada cop te menys capacitat de fomentar la participació polí­tica).

Altres temes que van sorgir durant el debat: l’esgotament després d’un llarg cicle de consultes electorals, la conveniència o no del referèndum com a mitjà de presa de decisions, els referèndums als altres països europeus i la importància del “timing” d’aquests…

Proper cafè Europa: dilluns 14 de març, 19h al Viver d’Associacions juvenils (c/Princesa, 6 Barcelona)
Tema encara pendent de decidir.