El tribunal de Comptes es pronuncia sobre el Fons de Reserva de la Seguretat Social

El passat 23 de febrer el Tribunal de Cuentas va aprovar l’Informe de fiscalización de los excedentes de la Seguridad Social y del Fondo de Reserva de la Seguridad Social el qual fou presentat davant el congrés el 4 de març davant el Congrés.

Aquest informe fa les observacions següents sobre el Fons de Reserva de la Seguretat Social (FRSS):
La Llei Reguladora del FRSS no estableix quantificacions a les aportacions anuals que han de realitzar-se ni tampoc cap regla o fórmula per al cí lcul sinó que és el govern qui ho decideix discrecionalment.
Requisits que hauria de complir el FRSS:

  • Que existeixin excendents de les cotitzacions socials o, en el seu defecte, remeses alienes al Sistema de la Seguretat Social.
  • Que les dotacions anuals s’inverteixin totalment en actius financers cercant la m� xima rendibilitat.
  • Comptablement: que el Fons de Reserva apareixi reflexat i contabilitzat al Passiu del Balanç amb les seves dotacions acumulades en subcomptes de Fons Propis.
  • Que el Fons estigui destinat a satisfer les necessitats futures del Sistema de la Seguretat Social.

Els Fons Propis de la Seguretat Social són negatius degut a pèrdues d’exercicis anteriors pendents de compensar (aquest deute correspon a préstecs pendents de retornar del perí­ode 1992-1999) i no és excessivament correcte crear un Fons de Reserva i al mateix temps comptar amb pèrdues d’exercicis anteriors sense compensar.

Estic completament d’acord amb que deixar la dotació anual a mans del govern no és una decisió encertada. En primer lloc perquè no garanteix que s’hi faci aportacions suficients i en segon lloc perquè com que l’import de la dotació no s’ha de justificar de cap manera doncs les aportacions al Fons es converteixen en un instrument polí­tic quan aquest excedent no és cap mèrit del govern sinó que prové de les cotitzacions dels treballadors.

A més, tal com suggereix el Tribunal de Comptes podria obrir-se la dotació al Fons de Reserva a transferències provinents dels PGE si realment es vol que pugui ser un Fons que pugui asumir una situació de dèficit algun dia… Sobre el tema de les inversions del fons crec que s’ha de ser molt prudent en cercar la m� xima rendibilitat ja que com a organisme públic no tot val per aconseguir rendibilitat i crec que la rendibilitat econòmica no pot ser l’únic criteri d’inversió possible.

La recomanació del Tribunal de Comptes que el Fons de Reserva s’ha de cenyir a la finalitat que li pertoca es una clara bufetada al globus sonda del PSOE de destinar el Fons de Reserva a millorar el mercat de treball.

Cal dir que aquest deute històric pendent no procedeix d’una situació de dèficit de la Seguretat Social en si mateixa (cotitzacions-despesa), sinó de les transferències de l’estat a la Seguretat Social que eren insuficients per cobrir la despesa atribuïble a l’Estat i que era assumida per la SS i per tant a la Seguretat Social no li quedava altra sortida per equilibrar els pressupostos que endeutar-se. A partir de la reforma fruit dels Pactes de Toledo s’estableix que l’estat ha d’assumir aquesta despesa i per tant transferir els imports corresponents (si bé, s’estableix un perí­ode transitori fins al 2012 per a dur-ho a terme!).
Per tant el que hauria de fer l’estat (i en aquesta lí­nia va la recomanació del Tribunal de Comptes) és, una de dos, condonar el deute o transferir els recursos que no va transferir en el seu moment per cobrir aquest deute (val a dir que la llei 24/1997 que obliga la separació de les fonts de la despesa no té carí cter retroactiu i per tant l’Estat per llei no té l’obligació de solucionar-ho.)