L’economia del codi obert

Ahir a la tarda vaig assistir al CosmoCaixa a una xerrada del porfessor Manuel Castells sota el tí­tol de L’economia del codi obert.
Aquestes són algunes notes que vaig pendre:


Conceptes previs

  • “El codi és l’alfabet de l’edat de la informació.”
  • El codi obert és una forma d’organització social del coneixement.
  • L’accés al codi font és una vella pràctica, la de compartir coneixements. En això es basa tota la evolució cientí­fica; si no es pot accedir a les formules de base no es pot replicar un experiment i per tant no es pot considerar ciència.
  • Codi obert no és el mateix que software lliure.
  • El software de codi obert no és un fenòmen marginal ni de sectors radicals.
    • El codi obert és la base d’internet.
    • Té una gran presència en servidors.
    • Grans empreses utilitzen software de codi obert.
    • Cada cop més empreses basen el seu negoci en el codi obert.

A partir d’aquí­, Castells feu una revisió (farcida d’anecdotes personals ja que ell com a professor de Berkley durant més de vint anys ho visqué gairebé en primera persona) de la història del software de codi obert (MULTICS, UNIX, BSD, GNU, Linux…).

Després d’aquesta revisió, sorgeix la pregunta següent: Com és possible que s’hagi podruït tota aquesta innovació d’una manera no retribuïda i sense apropiació del producte? Castells exposa que els programadors de codi obert tenen les motivacions següents:

  • La convicció perosnal sobre les bondats del codi obert.
  • La convicció que el codi obert és més útil.
  • L’estimul intel·lectual que suposa aquest model de desenvolupament col·laboratiu obert
  • Autoaprenenentatge
  • Reputació i prestigi dins de la comunitat.
  • L’existència d’una Economia del regal.
  • El caràcter de bé públic no excloent i no rival del software de codi obert.

I encara una altra pregunta: Però com pot funcionar tota aquesta cadena d’innovacions sense un sistema d’autoritat? Castells exposa les següents raons:

  • Existència d’unes normes de cooperació el les quals es reconeix clarament els mèrits de cadascú.
  • L’únic criteri de reconeixement és la qualitat del codi.
  • Existència de certa jerarquia dins de la comunitat (fundador del projecte, mantenedors de versions…)
  • és un mètode transparent de treball en el qual tothom pot veure que fa cadascú i com ho fa.
  • Existència d’una divisió del treball voluntaria i acceptada.
  • Existència d’una articulació creixent entre les aplicacions no-comercials i les comercials.

Arguments per a justificar la utilització del codi obert en comptes del codi propietari:

      La innovació és la font de la productivitat. i la innovació està relacionada directament amb l’accés a la informació.
      La qualitat del software depen fonamentalment de la quantitat de programadors i de la quantitat d’usuaris.
      La diversitat “ecològica” és la principal defensa davant les amenaces de virus i vulnerabilitats
      La capacitat d’adaptar el software a les necessitats de l’usuari requereix l’accés al codi font. El software s’ha d’adaptar a les necessitats de l’usuari i no l’ususari al software.
      S’evita el pagament de royalties ja que no calen estimuls comercials a la innovació.

Notes finals

  • La neutralitat tecnològica requereix la intervenció pública per a garantir igualtat d’oportunitats.
  • Les polí­tiques públiques han de decidir com s’organitzarà el codi. Cal evitar els arguments ideològics ja que és un debat tècnic, organitzatiu, tecnològic i cultural.
  • El desenvolupament de codi obert és acapitalista. En el model de desenvolupament cooperatiu i poc jerarquic hi haurà qui hi veurà el camí­ cap a un sistema no capitalista i d’altra banda qui ho veurà com a capitalisme.
  • “La creativitat humana depen de l’accés a la informació”