Les revolucions de colors…

Llegeixo al New York Times un article de Thomas Vinciguerra sobre els aixecaments populars i els colors.
íšltimament sembla que no es pugui dur a terme un alçament polític sense que se li assigni un color, la revolució taronja a Ucraïna, la revolució del vellut a Bielorússia, el groc al Kirguistan, etc. El color s’ha converit en una eina de comunicació que trascendeix totes les barreres d’idioma i es fa visible globalment. A un nivell més local, tothom sap que representen els colors, permeten identificar-se i desperten una gran solidaritat, la gent no ha de portar cap pancarta, ni tan sols obrir la boca, sinó que cada persona en si mateixa és una protesta.

Ja al Segle XV a la Guerra de les Roses, el blanc representava la casa de York i el roig la Casa de Lancaster. Segles més tard, l’exèrcit roig boltxevic lluití  contra l’exercit blanc lleial al tsar durant la guerra civil rusa. Ara, als colors clí ssics utilitzats en conflictes polí­tics (roig, blanc i negre) n’hi hem d’afegir de nous:

ROSA Usat a l’Iran pels reformistes i pels defensors dels drets de la dona.
TARONJA Ucrainesos i Moldaus proocidentals.
GROC Resistència pacífica contra Ferdinand Marcos a Filipines i opositors al president a Kirguistan.
CEDRE Libanesos independentites.
BLAU Opositors al president de Bielorússia Luckashenko.
MORAT Usat pels primers votants a l’Iraq.
NEGRE Tradicionalment utilitzat per anarquistes, feixistes i altres grups extremistes.
ROIG Tradicionalment utiilitzat per comunistes, socialistes, bolxevics i altres grups d’esquerres.
BLANC Utilitzat per monarquics, lleials a l’ordre vigent i altres tradicionalistes

Si en sabeu alguna altra deixeu un comentari

ACTUALITZACIÓ (Octubre 2007): A Myammar ja tenim la revolució safrí .