Spain in the EMU: A virtuous log-lasting cycle?

Un estudi recent de la Comissió Europea titulat Spain in the EMU:
A vituous long-lasting cycle?
(PDF)
i elaborat per Carlos Martí­nez Mongay, Óscar Gómez Lacalle, Joaquim Ayuso-i-Casals i Francisco de Castro Fernández, posa de relleu que Espanya no ha aconseguit reduir el diferencial de productivitat respecte la eurozona. (Espanya està al 67% de la mitjana dels països de la zona Euro).

Les claus d’aquesta baixa productivitat no es troben en l’alta creació de llocs de treball (superior a la mitjana de la UE) sinó a la "insuficient acumulació de capital i al progrés tecnològic". Alguns fets que ho expliquen són els següents:

  • L’activitat econòmica s’ha concentrat en la construcció i el turisme (dos sectors amb una baixa productivitat)
  • L’escassa inversió en tecnologies de la informació (75% de la mitjana europea)
  • La mí­nima despessa en I+D (1% del PIB, un terç del compromís adoptat a Lisboa)
  • L’elevada taxa de fracàs escolar (una de les més altes de la UE)

El que trobo més destacable d’aquest estudi, però, és que, contrariament al que ens tenen acostumats els organismes internacionals (UE, FMI, OCDE…), no es mencionen com a fonts de la baixa productivitat la rigidesa del mercat de treball, la poca adaptabilitat dels treballadors i la poca formació continua d’aquests. Sembla que mica a mica hi ha qui s’adona que la responsabilitat del creixement econòmic no recau, i no es pot fer recaure, en el treballador sinó que el sector públic ha d’assumir les responsabilitats del model de creixement que es fomenta.