Han canviat els cà­cles econòmics?

Aquestes són notes preses a l’assignatura Temes de Macroeconomia (prof. Jordi Galí­) sobre els cí­cles econòmics.

Existeix una í mplia literatura econòmica que explica que els cicles econòmics s’han anat suavitzant i perdent intensitat al llarg del temps. és a dir, que cada cop el component cí­clic del creixement econòmic té menys importí ncia.

L’análisi següent estí  basat en l’artí­cle de Stock i Watson, Has the Business Cycle Changed? Evidence and Explanations (2003).

Estadí­sticament, en sèries temporals llargues(1880-2000) s’ha observat que la volatilitat del PIB ha disminuït (Backus i Kehoe, AER, 1992). En la taula següent veiem com la caiguda acumulada del PIB, és a dir l’intensitat de la recessió, ha disminuït de mitjana fins a només un 2,4% i que la freqüència amb la qual es succeeixen les recessions també ha disminuït i només observem un perí­ode de recessió en un 10% dels anys.

Evolució de les recessions als
països industrialitzats: 1880-2000
1880-1913 1919-1939 1950-2000
Durada 1,3 anys 1,8 anys 1,4 anys
Freqüència 24,7% 24,9% 10%
Caiguda del PIB -4,3% -8,1% -2,4%
Font: Jordi Galí­ (dades del FMI)

Si agafen sèries temporals més curtes, i més recents, observem (McCornell i Perez-Quirós) que a partir de 1983-84 es produeix un canvi en la volatilitat dels cicles econòmics.

Si estimem una autorregressió amb un model senzill del tipus:

Δyt=�?Δyt1+ εt⫅⫅�?⪸ [0,1 ]

on

yt

és el logaritme del PIB aplicant un filtre Hodrick-Prescott per a obtenir el component cí­clic d’un variable i que aquest sigui estacionari i

Δyt

és la taxa de creixement del PIB, observem que la varií ncia de la volatilitat del PIB depen de la magnitut del shock (ε) i de la persistència d’aquest shock (�?).

var(Δyt) =var(ε) (1�?)

Observem també:

  1. que aquest disminució de la volatitlitat succeeix també amb gairebé la prí ctica totalitat dels indicadors macroeconòmics. Per tant aquest fenòmen afecta a tota l’economia i no només a determinats sectors.
  2. que tots els països tendeixen a moure’s en la mateixa direcció. per tant, podem dir que existeix un cicle econòmic internacional.

Per explicar aquesta disminució en la volatilitat del creixement econòmic s’han elaborat tres hipòtesis:

  1. Millores en la polí­tica monetí ria.
  2. Canvis en la composició del PIB.
  3. Els shocks
    han estat més petits.

Millores en la polí­tica monetí ria.

Taylor, el 1993, va proposar la següent formula explicativa del comportament de l’actuació de Paul Walker (1979-1987) i Alan Greenspan (1987-…) al capdavant de la Fed.

rt=r+Φ π(πt π*)+Φ y(yt y*)

Aquesta descriu l’evolució del tipus d’interès fixat pels Bancs Centrals en resposta al les desviacions respetce la inflació (Ï€) i el creixement econòmic (y) esperat/desitjat. Al llarg del temps observem uns majors coeficients (Φ) tant de la inflació com del PIB mostra de la creixent preocupació dels Bancs Centrals per aquests dos indicadors econòmics. No obstant, analitzant quina hagués estat la variança del creixement econòmic si s’hagués seguit amb la anterior polí­tica econòmica, observem que els
canvis en la polí­tica econòmica expliquen només un 26% de la disminució de la volatilitat.

Canvis en la composició del PIB.

Històricament el sector serveis presenta una menor volatilitat que el sector industrial. Per tant, en la mesura que als països desenvolupants el sector serveis ha anat augmentant el seu pes especí­fic la volatilitat hauria de disminuir. No obstant, analitzant quina hauria estat la variança del creixement del PIB si el pes de cada sector dins del PIB no hagués variat, expliquen només una part molt petita de la disminució de la volatilitat.

Shocks més petits.

Si estiment un model economètric del segon perí­ode (1979-…) introduïnt-hi els shocks del perí­ode anterior observem que la menor intensitat i persistència dels shocks explica la prí ctica totalitat de la disminució de la volatilitat del creixement econòmic.

Perquè el shocks a l’actualitat són més petits?

  1. En el primer perí­ode (pre-1979) hi ha shocks molt importants en el preu del petroli.
  2. Els canvis tecnològics cada cop tenen menys impacte (en el sentit que causen crisis menors a la tecnologia existent).
  3. Ha estat una qüestió de sort!