Arxiu mensual: maig de 2005

El cercle virtuós dels blogs i el coneixement lliure

Llegeixo a ICTlogy un post molt interessant titulat Three ideological reasons why people blog (and wiki) sobre els canvis tecnològics, sociològics i ideològics que ens han portat a molts a escriure un blog.

L’Isma senyala, molt encertadament, tres factors que es retroalimenten:

  1. Democratització de la tecnologia
  2. e-Democrí cia i necessitat de mitjans d’informació alternatius
  3. Coneixement lliure

Un de cada quatre bitllets de 500 Euros és a l’estat espanyol

Doncs si, tal com ho sentiu, segons les dades publicades dilluns pel BCE i pel Banc d’Espanya, la quantitat de bitllets de 500 euros en circulació a Espanya ha augmentat, a l’abril, un 43% respecte el mateix mes de l’any anterior. Això significa que actualment a l’estat espanyol hi ha 76 milions de bitllets de 500 Euros en circulació (38.164 milions d’euros).

Aquest augment significa que Espanya poseeix en aquests moments el 24% de tots els bitllets de 500 Euros en circulació a tota la Unió Europea (319 milions de bitllets amb un valor de 159.301 milions d’euros). Una xifra molt superior a la de la resta de països de la Unió.

Aquesta xifra, que en principi podria semblar anecdòtica, cal relacionar-la amb quines són les activitats econòmiques que requereixen aquests volums de diner lí­quid. Per si n’hi havia algun dubte, Espanya s’ha convertit en el paradí­s europeu més important de l’economia submergida i les activitats il·lí­cites (mafies, trí fic de drogues i persones…), així­ com un focus important de blanqueig de diners, en part conseqüència de l’atracció que genera la construcció i bombolla immobiliaria per a aquestes activitats (és ben sabut que la construcció és un sector que permet aflorar diner negre amb relativa facilitat).

Font: Boletí­n Estadí­stico del Banco de España (capí­tol 7.16) i European Central Bank: Latest figures on the banknotes and coins

Videoposts

Per tal de postejar el video de Mercury Rev del post anterior he fet servir una intreficie en flash gentilesa de Tintachina i El hombre que comí­a diccionarios.

Per a poder postejar video cal:

  1. 1. Descarrega el visor (.zip, 28 Ks) d’aquí­: videoposts en tintachina
  2. 2. Descomprimir i pujar el visor al servidor.
  3. 3. Convertir els arxius de video a .flv .
  4. 4. Pujar el video al servidor.
  5. 5. Insertar el següent codi per a insertar el videopost:

<object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000"
codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0"
width="345" height="300"><param name="movie"
value="http://ruta_al_visor.swf?video=http://ruta_al_video.flv&buffer=6"><param
name="quality" value="high"><embed
src="http://ruta_al_visor.swf?video=http://ruta_al_video.flv&buffer=6"
quality="high"
pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"
type="application/x-shockwave-flash" width="345"
height="300"></embed></object>

Per a convertir els arxius de video a .flv pots fer servir els següents programes: Macromedia Flash, Riva FLV Encoder (gratuït), Quicktime Pro (necessita el plguin Macromedia Flash Exporter)… Per a linux es pot utilitzar el ffmpeg (o derivats).

Llicència d’ús:

Licencia de uso
Si usas el módulo flash serí­a un detalle que mencionaras a Tintachina y El hombre que comí­a diccionarios y nos enlazaras :-) Si alguien considera que también serí­an útiles las fuentes no tiene más que decirlo. Y se haces mejoras (añadir control de sonido, botones avance y retroceso, enlaces directos a distintos ví­deos o fragmentos) ¡compártelas!

Més informació: videoposts en tintachina

Primavera Sound 2005: resum

Vaig veure: Xavier Baró, Art Brut, Maxïmo Park, The Arcade Fire, Los Planetas, Broken Social Scene, Iggy & The Stooges, New Order, The Human League, Sondre Lerche, Gravenhurst, Ron Sexsmith, American Music Club, Mercury Rev, Josh Rouse, Sonic Youth, The Wedding Present, Bertrand Betsch, Françoiz Breut, Dominique A i Experience.

M’hagués agradat veure: Radio 4, 12Twelve, Sr. Chinarro, Kristin Hersh, Psychic TV, Piano magic, Mecromina, Nouvelle Vague, Helena, Oslo telescopic, Astrud, Vic Chesnutt, Tortoise, Echo & The Bunnymen i Mishima.

Grans moments: Iggy Pop & the Stooges (I wanna be you dog), New Order (Blue Monday), Mercury Rev (Godness on a highway), Experience (Too much love).

Descobriments: Xavier Baró, Art Brut, Maxïmo Park, The Arcade Fire, Sondre Lerche, Gravenhurst, Ron Sexsmith, American Music Club, Bertrand Betsch, Françoiz Breut i Experience.

Sopreses: The Arcade Fire, Maxïmo Park i Experience.

Decepcions: Los Planetas i Sonic Youth.

Un deixo un mini-video d’un fragment de Godness on a highway de Mercury Rev.

Primavera Sound: dia 3

Tercera entrega de la crònica del Primavera Sound 2005.

La jornada de dissabte va començar amb el pop del nord-americà, resident al Paí­s Valencià, Josh Rouse, a un escenari, el Nitsa-Apolo que mica a mica s’anava omplint.

Després del concert de Josh Rouse, vam decidir anar cap a l’escenari Danzka-CD Drome, que durant la jornada d’ahir estava dedicat en exclusiva a músics i grups francesos. Allà vam poder gaudir de la música de Bertrand Betsch, a qui es considera l’alumne més aventatjat de Dominique A, la personalitat més destacada del panorama pop francès i que actuava 3 hores més tard al mateix escenari. Abans però, vam poder gauir de la magnifica veu de la seva parella artí­stica i sentimental, Françoiz Breut i del potent espectacle de rock i hip hop dels també francesos Experience que van exaltar el públic des del primer tema La révolution ne serà pas televisé fins a l’últim Too much love incloent un parell de temes inèdits. Sense cap mena de dubte Experience va ser el descobriment de la jornada.

Despés d’Experience, era el torn de Dominique A, el plat fort del Primavera France (nom am el qual es va batejar la programació integrament francesa d’aquest escenari), que reperia un cop més al Primavera Sound. I la veritat és que el públic no va voler perdre’s aquesta actuació i quan el músic de Nantes va saltar a l’escenari va fer-ho davant d’un públic que ja omplia l’amfiteatre. A la mateixa hora saltaven a l’escenari rockdelux por Lois uns altres veterans de l’escena pop internacional, The Wedding Present, reapareguts després de gairebé una dècada de silènci que van tenir molt bona acollida al festival.

Però s’acostava la mitjanit i mica a mica el públic feia cap a l’escenari Nitsa-Apolo on la gent es començava a ja aglomerar esperant els Sonic Youth, possiblement el nom més esperat de la jornada de dissabte. La veterana banda novaiorquesa, pionea del rock alternatiu, va presentar una actuació amb força alts i baixos i és que el alguns temes abusaven excessivament de les distorsions i l’experimentació sonora.

Em vaig queda amb ganes de veure: Gang Of Four, Christina Rosenvinge, They Might Be Giants, Helena, Oslo Telescopic, Astrud, Vic Chesnutt, Tortoise i Echo & The Bunnymen

Fotos: (flickr tag: Primavera Sound 2005)

Primavera Sound: dia 2

La jornada d’ahir del Primavera Sound era la més esperada i prova d’això era l’enorme quantitat de gent que hi havia ja des de mitja tarda. Tot i la gran afluència de gent, la veritat és que es podia circular pel recinte amb realtiva facilitat.

Vam arribar al recinte cap a quarts de vuit i per variar també vam tenir una anècdota amb els servei de seguretat de l’accés. Aquest cop no van posar cap problema per a la càmara fotogràfica, però no ens van deixar entrar una ampolla d’aigua gran (de les 1,5 litres) cosa que si que haviem pogut el dia abans! Només deixaven entrar ampolles d’aigua petites i sense tap!

Un cop a dins el primer va ser localitzar la Vicky i el seus amics que ja feia una estoneta que estaven estirats a la gespa escoltant Broken Social Scene. Nosaltres vam poder sentir només part de l’últim tema però sonaven força bé i tinc ganes de tornar-los a veure a l’actuació que faran diumenge a l’Apolo.

D’allà vam anar cap a l’escenari Nasti on hi tocaven els Gravenhurst, que teniem molta curiositat per veure però que em van decebre una mica. Sonaven molt amateurs i encara els falta molt per pulir. El que em va sopendre però va ser el cantautor canadenc Ron Sexsmith que a la mateixa hora tocava a l’escenari Rockdelux por Lois i que combina amb gran elegàcia el pop i el rock nordamericíamb elements més folk o fins i tot country.

Cap a les 9 ja es començava a notar que la gent mica a mica s’anava acostant a l’escenari Nitsa-Apolo i és que s’acostava un dels moments més esperats del festival, l’actuació d’ Iggy & The Stooges. I iggy Pop no va decebre en absolut i a les 21:20 hores (amb màxima puntualitat) va irromprea l’escenari hiperactiu i hiperestimulat amb una força i una energia que fa honor al personatge que s’ha construït al seu voltant. Des de bon començament va estar molt comunicatiu i el públic va respondre i va vibrar quan van començar a sonar (ja des de bon començament del concert) clàssics com I wanna be your dog. Com no podia ser d’altra manera, Iggy Pop va fer el seu show: va pujar als altaveus, va llençar el micro, va baixar a saludar al públic… i fins i tot va fer pujar a uns quants del públic a dalt de l’escenari! En definitiva, 100% Iggy Pop!

Després de l’actuació d’Iggy & The Stooges, va venir el torn del retorn als escenaris després de 10 anys de silènci d’uns altres veterans American Music Club
a l’escenari Rockdelux por Lois. El folk-rock dels nord-americans va passar una mica desapercebut en un moment que molts van aprofitar per menjar alguna cosa (era l’espai de temps entre Iggy & The Stooges i New Order). A la mateixa hora a l’escenari Danzka-CD Drome actuava el noruec Sondre Lerche. Malgrat no haver pogut escoltar-lo massa estona em va causar molt bona impressió i em sembla que serà una les referències a seguir quan sigui a Noruega.

Cap a dos quarts de dotze ja es començava a notar a l’ambient que el gran moment era aprop i ja tothom anava afluïnt cap a l’escenari Nitsa-Apolo. Ningú estava disposat a perdre’s el concert estrella del festival i van començar les empentes per aconseguir estar el més aprop possible de l’escenari. I just quan faltaven cinc minuts per a la mitja nit van irrompre els New Order! Era el concert que tothom esperava i no van defraudar. va ser un molt bon directe. van estar mol comunicatius amb el públic, referències a l’últim concert que van fer a Barcelona, algunes bromes, com ara quan el cantant va fer parar un tema perquè l’assistent de guitarra s’havia equivocat amb els ajustaments… Van sonar cançons de l’últim disc com ara Krafty, el primer single del disc, clàssics com Regret o Transmission i sobretot un esperat final amb… Blue Monday!

Després d’aquest final màgic de New Order, la gran massa de gent es va desplaçar cap a l’escenari Rockdelux por Lois on Mercury Rev ja feia sonar els primers acords. I vo passar gaire temps perquè tot l’amfiteatre esclatés en un gran Ooohhhhh, quan van sonar les primeres notes de Godness on a highway, himne generacional i un dels temes més coneguts de Mercury Rev i que millor representa el seu pop oní­ric. Per cert, mencio especial mereix la seva posta en escena acompanyada d’una videoprojecció completament surrealista en un pantalla col·locada just darrera de l’escenari.

I després del relax de Mercury Rev.. l’electrònica de The Human League, un altre dels grans pioners del pop electrònic que van haver de cancelar la seva actuació al Primavera Sound 2004 i que van han retornat en aquesta nova edició amb una posta en escena realment molt cuidada i amb un set-list molt contundent però farcit de temes clàssics ja de la música electrònica.

M’hagués agradat veure també: 12Twelve, Sr. Chinarro, Mecromina, Nouvelle Vague, Kristin Hersh, Psychic TV i Piano Magic. és el problema que te això de tantes actuacions simultànies :(

Fotos: (flickr tag: Primavera Sound 2005)

Primavera Sound 2005: dia 1

La primera impressió del Primavera Sound 2005 és que el canvi de recinte ha estat molt positiu. Els accessos són molt més còmodes, més àmplis, millor accés amb transport públic, menys cues i afortunadament han substituït el sistema de targeta amb les empremtes dactilaars gravades per una targeta amb un codi de barres que fa molt més senzill l’accés al recinte. L’únic problema que vam tenir a l’entrar va ser amb els nois de seguretat que els havien dit que no podien deixar entrar fotografs i no tenien massa clar que s’enten per una càmara profesional i que per una càmara per a ús personal. Finalment em van deixar entrar la meva Canon Powershot G3 (com veieu tampoc és que portés una càmara excepcional) i podeu veure les fotos que vaig fer al flickr (flickr tag: Primavera Sound 2005) i que ens van requisar el tap de l’ampolla d’aigua que portavem… :(

Un cop a dins, s’aprecia encara més l’encert del canvi de recinte, més mestres quadrats amb zones amb gespa, grades per poder gaudir dels concerts tot descansant…

En quant a les actuacions: ahir el Primavera Sound encara estava escalfant motors i només hi havia actuacions en dos escenaris. I nosaltres, de fet, vam estar tota l’estona amb escenari Rockdelux por Lois.

L’actuació que obria el festival era la del cantautor lleidatà Xavier Baró que malgrat tenir la dificil tasca que tenia va complir sobradament les espectatives i les seves suaus melodies atreien al públic que mica a mica anava arribant al recinte.

Després de Xavier Baró, va arribar el torn de Art Brut, la sensació del moment al Regne Unit conjuntament amb Franz Ferdinand i Bloc Party, i amb un directe molt bo (alguns problemes tècnics al començament) van fer que la gent comences a desplaçar-se de les grades cap a l’escenari.

Després de Art Brut, va venir el torn d’una de les atraccions de la nit Maxïmo Park, sense cap mena de dubte l’actuació que va acabar d’arrencar el Primavera Sound amb un directe molt energètic i molt comunicatius amb un públic que ara ja omplia bona part de la zona de l’amfiteatre.

Cap a dos quart de dotze va arrencar el concert de The Arcade Fire , un grup canadenc que combina instruments més tradicionals com un timbal, un acordion, 2 violins i un contrbaix amb un rock força contundent. El directe va anar de menys a més a mesura també que van anar desplegant els temes més rockers . Pels comentaris de la gent, segurament van ser el descobriment del dia per a molta gent (jo inclòs).

Ja a les 00:45 del divendres, van sortir a l’escenari Los Planetas, envoltats de fum, llum, més fum i més llum com ja és habitual en les seves actuacions. La veritat és que van tenir, però, un començament molt discret cosa que va fer que a mitja actuació bona part de la gent que The Arcade Fire van aconseguir aplegar a l’amfiteatre es dispersés o marxés ja cap a casa (com vam fer nosaltres).

La veritat és que em vaig quedar una mica amb les ganes de veure Radio 4, però comencaven molt tard, feia ja força fresca i tampoc calia apurar molt el primer dia que encara queda molta música per davant…

P.D.: Molt ben organitzat també l’autobús llançadora cap a Plaça catalunya sinó fós perquè el conductor de l’autobus que vam agafar nosaltres es devia equivocar i vam fer una volta turí­stica pel Poblenou, Vila Olí­mpica, Barceloneta, Drassanes, Via Laietana, Plaça Urquinaona per arribar finalment a Plaça Catalunya.

Qüestió de classes

Durant aquest maig-juny, el New York Times publica una sèrie d’artí­cles sobre les classes socials als Estats Units.

Sobre la sèrie.
Un equip d’investigadors ha estat, durant un any, explorant les diferents maneres que la classe – definida com una combinació de nivells de renda, educació, salut i ocupació – infuencia el destí­ de les persones en una societat que es veu a ella mateixa com una terra d’oportunitats il·limitades.

Índex

Bibliografia

  • Bourdieu, Pierre; Distinction: A Social Critique of the Judgement of Taste (1984, Harvard University Press)
  • Bowen, William G., et al; Equity and Excellence in American Higher Education (Thomas Jefferson Foundation Distinguished Lecture Series)
  • Bowles, Samuel, et al (Editors); Unequal Chances: Family Background and Economic Success (2005, Princeton University Press)
  • Conley, Dalton; The Pecking Order: Which Siblings Succeed and Why (2004, Pantheon)
  • Corak, Miles (editor); Generational Income Mobility in North America and Europe (2004, Cambridge)
  • Franklin, Benjamin; The Autobiography of Benjamin Franklin (Dover Publications)
  • Frank, Robert; Cook, Phillip J.; The Winner-Take-All Society: Why the Few at the Top Get So Much More Than the Rest of Us (1996, Penguin)
  • Fussell, Paul; Class: A Guide Through the American Status System (1983, Touchstone Books)
  • Herberg, Will; Protestant Catholic Jew: An Essay in American Religious Sociology (1955, 1960, 1983, The University of Chicago Press)
  • Kingston, Paul W.; The Classless Society (2000, Stanford University Press)
  • Lamont, Michele; Money, Morals, & Manners: The Culture of the French and the American Upper-Middle Class (1992, The University of Chicago Press)
  • Lareau, Annette; Unequal Childhoods: Class, Race, and Family Life (2003, University of California Press)
  • Neckerman, Kathryn M. (Editor); Social Inequality (2004, Russell Sage Foundation) [Chapter 2, on family structure, and Chapter 10, on working hours, are especially relevant.]
  • Niebuhr, H. Richard; The Social Sources of Denominationalism (1929)
  • Poloma, Margaret M.; The Assemblies of God at the Crossroads: Charisma and Institutional Dilemmas (1989, The University of Tennessee Press)
  • Scharnhorst, Gary, with Jack Bales; The Lost Life of Horatio Alger Jr. (Indiana University Press, 1992)
  • Wood, Gordon S.; The Americanization of Benjamin Franklin (2004, Penguin Press)

Font: New York Times, 2005

Conceptes en el debat sobre les pensions

Aquesta és una traducció d’un artí­cle del Banc Mundial Vull fer notar que no estic d’acord amb algunes distincions que fan, però crec que és interessant entendre el significat exacte dels conceptes que ells utilitzen en aquest debat. Quan tingui temps escriuré el meu propi article de definicions de conceptes.

Conceptes en el debat sobre les pensions

Hi ha moltes maneres de crear i gestionar plans de pensions. Vegeu-ne aquí­ una petita dissecció.

Per assegurar la millor cobertura de les pensions d’un paí­s, el Banc Mundial aposta per la creació d’un sistema multipilar, en el qual cada pilar es sustenta en un mètode diferent de finançament i gestió dels recursos monetaris. Els pilars es complementen els uns als altres i ajuden a garantir que la major part de la població d’un paí­s tindrí  una pensió de vellesa assegurada.

Prestació definida vs. aportació definida
1. Prestació definida: El govern promet al treballador la quantia de la seva pensió futura, normalment expressada en termes de percentatge sobre l’últim salari.
2. Aportació definida: el percentatge de cada nòmina que es dipositat en el sistema de pensions, el qual és definit pel govern. Els diners del treballador es dipositen en un compte i acumulen interessos fins que el treballador es jubila.

Mètodes de finançament
1. Sistemes no capitalitzats o parcialment capitalitzats: els actius acumulats no cobreixen les necessitats. Els plans de prestació definida tendeixen a ser no finançats. Els sistemes Pay-as-you-go (PAYG) s’inclouen en aquesta categoria. En els sistemes de pensions del tipus PAYG les pensions d’avui són pagades amb les aportacions dels treballadors en actiu.
2. Sistemes capitalitzats: els actius acumulats són exactament iguals a les responsabilitats cobertes. Els sistemes de contribució definida tendeixen a ser completament finançats. Els sistemes d’estalvi privat obligatori s’inclouen dins d’aquesta categoria.

Gestió dels fons de pensions
1. L’estat pot gestionar els fons directament.
2. L’estat pot externalitzar la gestió dels fons a empreses privades.

Entre aquests dos extrem hi ha moltes situacions intermitges. A alguns països llatinoamericans, per exemple, el govern decideix la quantitat de diners que ha d’estalviar cada treballador, però aquest és lliure d’escollir el fons de pensions on dipositar els seus estalvis.
La major part dels sistemes de pensions del món tendeixen a ser sistemes de pensions públics (parcialment capitalitzats o no capitalitzats de prestació definida). Des de l’adopció per part de Xile, el 1981, d’un sistema de capitalització gestionat privadament i contribució definida, un parell de dotzenes de països han convertit part dels seus sistemes de pensions a aquest model.

Sistema de pensions multipilar
Hi ha cinc components o pilars:

  1. Pilar 0: sistema d’assistència social en el qual Social el finançament prové dels impostos generals per tal d’ajudar els ancians més necessitats a no caure en la pobresa.
  2. Primer pilar: sistema contributiu. Aquests sistemes tendeixen a ser de prestació definida i sense capitalització com ara els sistemes pay-as-you-go.
  3. Segon pilar: estalvi obligatori. Aquests sistemes normalment es basen en la capitalització d’una contribució definida.
  4. Tercer pilar: plans ocupacionals en els quals l’empresa estableix un pla d’estalvi, generalment de capitalització i contribució definida, per als seus treballadors.
  5. Quart pilar: personal, plans voluntaris en els quals cada individu obre un compte d’estalvi i hi diposita una quantitat addicional. Pot haver-hi beneficis fiscals associats.
  6. Cinqué pilar: pla familiar en els quals es paga una pensió a familiars vius no-treballadors en cas de defunció.

Article original en anglès: Banc Mundial Terms Behind Pensions Discussion