Conceptes en el debat sobre les pensions

Aquesta és una traducció d’un artí­cle del Banc Mundial Vull fer notar que no estic d’acord amb algunes distincions que fan, però crec que és interessant entendre el significat exacte dels conceptes que ells utilitzen en aquest debat. Quan tingui temps escriuré el meu propi article de definicions de conceptes.

Conceptes en el debat sobre les pensions

Hi ha moltes maneres de crear i gestionar plans de pensions. Vegeu-ne aquí­ una petita dissecció.

Per assegurar la millor cobertura de les pensions d’un paí­s, el Banc Mundial aposta per la creació d’un sistema multipilar, en el qual cada pilar es sustenta en un mètode diferent de finançament i gestió dels recursos monetaris. Els pilars es complementen els uns als altres i ajuden a garantir que la major part de la població d’un paí­s tindrí  una pensió de vellesa assegurada.

Prestació definida vs. aportació definida
1. Prestació definida: El govern promet al treballador la quantia de la seva pensió futura, normalment expressada en termes de percentatge sobre l’últim salari.
2. Aportació definida: el percentatge de cada nòmina que es dipositat en el sistema de pensions, el qual és definit pel govern. Els diners del treballador es dipositen en un compte i acumulen interessos fins que el treballador es jubila.

Mètodes de finançament
1. Sistemes no capitalitzats o parcialment capitalitzats: els actius acumulats no cobreixen les necessitats. Els plans de prestació definida tendeixen a ser no finançats. Els sistemes Pay-as-you-go (PAYG) s’inclouen en aquesta categoria. En els sistemes de pensions del tipus PAYG les pensions d’avui són pagades amb les aportacions dels treballadors en actiu.
2. Sistemes capitalitzats: els actius acumulats són exactament iguals a les responsabilitats cobertes. Els sistemes de contribució definida tendeixen a ser completament finançats. Els sistemes d’estalvi privat obligatori s’inclouen dins d’aquesta categoria.

Gestió dels fons de pensions
1. L’estat pot gestionar els fons directament.
2. L’estat pot externalitzar la gestió dels fons a empreses privades.

Entre aquests dos extrem hi ha moltes situacions intermitges. A alguns països llatinoamericans, per exemple, el govern decideix la quantitat de diners que ha d’estalviar cada treballador, però aquest és lliure d’escollir el fons de pensions on dipositar els seus estalvis.
La major part dels sistemes de pensions del món tendeixen a ser sistemes de pensions públics (parcialment capitalitzats o no capitalitzats de prestació definida). Des de l’adopció per part de Xile, el 1981, d’un sistema de capitalització gestionat privadament i contribució definida, un parell de dotzenes de països han convertit part dels seus sistemes de pensions a aquest model.

Sistema de pensions multipilar
Hi ha cinc components o pilars:

  1. Pilar 0: sistema d’assistència social en el qual Social el finançament prové dels impostos generals per tal d’ajudar els ancians més necessitats a no caure en la pobresa.
  2. Primer pilar: sistema contributiu. Aquests sistemes tendeixen a ser de prestació definida i sense capitalització com ara els sistemes pay-as-you-go.
  3. Segon pilar: estalvi obligatori. Aquests sistemes normalment es basen en la capitalització d’una contribució definida.
  4. Tercer pilar: plans ocupacionals en els quals l’empresa estableix un pla d’estalvi, generalment de capitalització i contribució definida, per als seus treballadors.
  5. Quart pilar: personal, plans voluntaris en els quals cada individu obre un compte d’estalvi i hi diposita una quantitat addicional. Pot haver-hi beneficis fiscals associats.
  6. Cinqué pilar: pla familiar en els quals es paga una pensió a familiars vius no-treballadors en cas de defunció.

Article original en anglès: Banc Mundial Terms Behind Pensions Discussion