Primavera Sound 2005: dia 1

La primera impressió del Primavera Sound 2005 és que el canvi de recinte ha estat molt positiu. Els accessos són molt més còmodes, més àmplis, millor accés amb transport públic, menys cues i afortunadament han substituït el sistema de targeta amb les empremtes dactilaars gravades per una targeta amb un codi de barres que fa molt més senzill l’accés al recinte. L’únic problema que vam tenir a l’entrar va ser amb els nois de seguretat que els havien dit que no podien deixar entrar fotografs i no tenien massa clar que s’enten per una càmara profesional i que per una càmara per a ús personal. Finalment em van deixar entrar la meva Canon Powershot G3 (com veieu tampoc és que portés una càmara excepcional) i podeu veure les fotos que vaig fer al flickr (flickr tag: Primavera Sound 2005) i que ens van requisar el tap de l’ampolla d’aigua que portavem… :(

Un cop a dins, s’aprecia encara més l’encert del canvi de recinte, més mestres quadrats amb zones amb gespa, grades per poder gaudir dels concerts tot descansant…

En quant a les actuacions: ahir el Primavera Sound encara estava escalfant motors i només hi havia actuacions en dos escenaris. I nosaltres, de fet, vam estar tota l’estona amb escenari Rockdelux por Lois.

L’actuació que obria el festival era la del cantautor lleidatà Xavier Baró que malgrat tenir la dificil tasca que tenia va complir sobradament les espectatives i les seves suaus melodies atreien al públic que mica a mica anava arribant al recinte.

Després de Xavier Baró, va arribar el torn de Art Brut, la sensació del moment al Regne Unit conjuntament amb Franz Ferdinand i Bloc Party, i amb un directe molt bo (alguns problemes tècnics al començament) van fer que la gent comences a desplaçar-se de les grades cap a l’escenari.

Després de Art Brut, va venir el torn d’una de les atraccions de la nit Maxïmo Park, sense cap mena de dubte l’actuació que va acabar d’arrencar el Primavera Sound amb un directe molt energètic i molt comunicatius amb un públic que ara ja omplia bona part de la zona de l’amfiteatre.

Cap a dos quart de dotze va arrencar el concert de The Arcade Fire , un grup canadenc que combina instruments més tradicionals com un timbal, un acordion, 2 violins i un contrbaix amb un rock força contundent. El directe va anar de menys a més a mesura també que van anar desplegant els temes més rockers . Pels comentaris de la gent, segurament van ser el descobriment del dia per a molta gent (jo inclòs).

Ja a les 00:45 del divendres, van sortir a l’escenari Los Planetas, envoltats de fum, llum, més fum i més llum com ja és habitual en les seves actuacions. La veritat és que van tenir, però, un començament molt discret cosa que va fer que a mitja actuació bona part de la gent que The Arcade Fire van aconseguir aplegar a l’amfiteatre es dispersés o marxés ja cap a casa (com vam fer nosaltres).

La veritat és que em vaig quedar una mica amb les ganes de veure Radio 4, però comencaven molt tard, feia ja força fresca i tampoc calia apurar molt el primer dia que encara queda molta música per davant…

P.D.: Molt ben organitzat també l’autobús llançadora cap a Plaça catalunya sinó fós perquè el conductor de l’autobus que vam agafar nosaltres es devia equivocar i vam fer una volta turí­stica pel Poblenou, Vila Olí­mpica, Barceloneta, Drassanes, Via Laietana, Plaça Urquinaona per arribar finalment a Plaça Catalunya.