Primavera Sound: dia 2

La jornada d’ahir del Primavera Sound era la més esperada i prova d’això era l’enorme quantitat de gent que hi havia ja des de mitja tarda. Tot i la gran afluència de gent, la veritat és que es podia circular pel recinte amb realtiva facilitat.

Vam arribar al recinte cap a quarts de vuit i per variar també vam tenir una anècdota amb els servei de seguretat de l’accés. Aquest cop no van posar cap problema per a la càmara fotogràfica, però no ens van deixar entrar una ampolla d’aigua gran (de les 1,5 litres) cosa que si que haviem pogut el dia abans! Només deixaven entrar ampolles d’aigua petites i sense tap!

Un cop a dins el primer va ser localitzar la Vicky i el seus amics que ja feia una estoneta que estaven estirats a la gespa escoltant Broken Social Scene. Nosaltres vam poder sentir només part de l’últim tema però sonaven força bé i tinc ganes de tornar-los a veure a l’actuació que faran diumenge a l’Apolo.

D’allà vam anar cap a l’escenari Nasti on hi tocaven els Gravenhurst, que teniem molta curiositat per veure però que em van decebre una mica. Sonaven molt amateurs i encara els falta molt per pulir. El que em va sopendre però va ser el cantautor canadenc Ron Sexsmith que a la mateixa hora tocava a l’escenari Rockdelux por Lois i que combina amb gran elegàcia el pop i el rock nordamericíamb elements més folk o fins i tot country.

Cap a les 9 ja es començava a notar que la gent mica a mica s’anava acostant a l’escenari Nitsa-Apolo i és que s’acostava un dels moments més esperats del festival, l’actuació d’ Iggy & The Stooges. I iggy Pop no va decebre en absolut i a les 21:20 hores (amb màxima puntualitat) va irromprea l’escenari hiperactiu i hiperestimulat amb una força i una energia que fa honor al personatge que s’ha construït al seu voltant. Des de bon començament va estar molt comunicatiu i el públic va respondre i va vibrar quan van començar a sonar (ja des de bon començament del concert) clàssics com I wanna be your dog. Com no podia ser d’altra manera, Iggy Pop va fer el seu show: va pujar als altaveus, va llençar el micro, va baixar a saludar al públic… i fins i tot va fer pujar a uns quants del públic a dalt de l’escenari! En definitiva, 100% Iggy Pop!

Després de l’actuació d’Iggy & The Stooges, va venir el torn del retorn als escenaris després de 10 anys de silènci d’uns altres veterans American Music Club
a l’escenari Rockdelux por Lois. El folk-rock dels nord-americans va passar una mica desapercebut en un moment que molts van aprofitar per menjar alguna cosa (era l’espai de temps entre Iggy & The Stooges i New Order). A la mateixa hora a l’escenari Danzka-CD Drome actuava el noruec Sondre Lerche. Malgrat no haver pogut escoltar-lo massa estona em va causar molt bona impressió i em sembla que serà una les referències a seguir quan sigui a Noruega.

Cap a dos quarts de dotze ja es començava a notar a l’ambient que el gran moment era aprop i ja tothom anava afluïnt cap a l’escenari Nitsa-Apolo. Ningú estava disposat a perdre’s el concert estrella del festival i van començar les empentes per aconseguir estar el més aprop possible de l’escenari. I just quan faltaven cinc minuts per a la mitja nit van irrompre els New Order! Era el concert que tothom esperava i no van defraudar. va ser un molt bon directe. van estar mol comunicatius amb el públic, referències a l’últim concert que van fer a Barcelona, algunes bromes, com ara quan el cantant va fer parar un tema perquè l’assistent de guitarra s’havia equivocat amb els ajustaments… Van sonar cançons de l’últim disc com ara Krafty, el primer single del disc, clàssics com Regret o Transmission i sobretot un esperat final amb… Blue Monday!

Després d’aquest final màgic de New Order, la gran massa de gent es va desplaçar cap a l’escenari Rockdelux por Lois on Mercury Rev ja feia sonar els primers acords. I vo passar gaire temps perquè tot l’amfiteatre esclatés en un gran Ooohhhhh, quan van sonar les primeres notes de Godness on a highway, himne generacional i un dels temes més coneguts de Mercury Rev i que millor representa el seu pop oní­ric. Per cert, mencio especial mereix la seva posta en escena acompanyada d’una videoprojecció completament surrealista en un pantalla col·locada just darrera de l’escenari.

I després del relax de Mercury Rev.. l’electrònica de The Human League, un altre dels grans pioners del pop electrònic que van haver de cancelar la seva actuació al Primavera Sound 2004 i que van han retornat en aquesta nova edició amb una posta en escena realment molt cuidada i amb un set-list molt contundent però farcit de temes clàssics ja de la música electrònica.

M’hagués agradat veure també: 12Twelve, Sr. Chinarro, Mecromina, Nouvelle Vague, Kristin Hersh, Psychic TV i Piano Magic. és el problema que te això de tantes actuacions simultànies :(

Fotos: (flickr tag: Primavera Sound 2005)