La Renda Bà sica dels iguals

Aquest és un article que probablement sortirí  publicat a la revista Portaveu de Ponts (i comarca).

La Renda Bí sica dels iguals

En els últims mesos estem veien com des de diferents grups parlamentaris s’estan presentant propostes per a la implantació d’una Renda Bí sica a l’estat espanyol. Però, què és això de la Renda Bí sica? Significa que ja no haurem de treballar per a viure? Que hem de pagar un sou a totes aquelles persones que no treballen perquè no volen? En les properes lí­nies intentarem respondre algunes d’aquestes preguntes.

Per Renda Bí sica s’entén el dret que te cada ciutadí  a rebre uns ingressos periòdics que assegurin la cobertura de les seves necessitats materials bí siques independentment de la seva situació social pel simple fet de ní ixer i en qualitat de ciutadí  sense que existeixi cap relació entre la prestació per Renda Bí sica i el mercat de treball. és a dir, per a poder gaudir-ne no cal haver treballat hi haver contribuït al sistema com succeeix amb el sistema actual.

Ara bé, hi ha molts models diferents de renda bí sica. En aquest article em centraré en l’anomenat model fort de Renda Bí sica o Renda Bí sica dels iguals, ja que en bona mesura tota la resta de propostes poden veure’s com una versió limitada d’aquest model. El model fort de Renda Bí sica és defineix per set caracterí­stiques fonamentals:

  • és individual, és a dir, la rep cada persona no les famí­lies. Això simplifica la gestió pública ja que no s’han de destinar recursos a veure qui te dret a rebre-la o no.
  • és universal en un doble sentit, tothom te dret a rebre-la i no va lligada a treball, és a dir, no cal haver treballat abans per a poder rebre-la.
  • és incondicional, no exigeix cap contraprestació a canvi.
  • és equitativa, no te en compte els ingressos del beneficiari i és no discriminatòria. Aquest punt és molt important ja que de no ser universal i equitativa la Renda Bí sica seria poc més que un instrument de caritat.
  • La quantia ha de ser, com a mí­nim, equivalent al llindar de pobresa (entenent aquest com el 50% de la renda per cí pita d’un paí­s), és a dir aquella quantitat que permetrí  a cada individu satisfer les seves necessitats bí siques i evitar que visqui en la pobresa.
  • La Renda Bí sica fusiona i substitueix totes les prestacions del sistema actual.
  • Participació, la Renda Bí sica s’ha de proporcionar en dues parts: una entregada en mí  a cada individu i una altra part ens forma de serveis socials (educació, sanitat, habitatge, transports…)

Qualsevol altre model que no compleixi aquestes caracterí­stiques és el que s’anomena un model dèbil de Renda Bí sica i cal anar molt en compte perquè alguns models dèbils poden acabar convertint-se en instruments de caritat, just tot el contrari del que persegueix la Renda Bí sica.

Avantatges de la Renda Bí sica
La renda Bí sica suposa un coixí­ davant d’acomiadaments laborals i davant de l’enorme incertesa i inestabilitat dels contractes temporals i precaris en augment en els nostres dies. Així­ mateix ofereixen una major capacitat per a negociar individual i col·lectivament salaris, condicions laboral, vacances, horaris i no parlem ja en el cas extrem d’una vaga! La renda Bí sica faria aflorar també bona part de l’economia submergida ja que no seria possible pagar salaris per sota del llindar de pobresa i no s’haurien de pagar cotitzacions socials. La Renda Bí sica és converteix també en un potent instrument de redistribució de la renda que permetria eliminar l’estigma social de la pobresa, de l’aturat del pensionista, del malalt… i de tot aquell que no participa del mercat de treball.
Precisament aquesta desvinculació entre Renda Bí sica i mercat de treball és el que ofereix solució a alguns dels problemes del sistema actual com són els treballs no remunerats, voluntariat o que no es canalitzen a través del mercat però que no obstant són importants per una societat. Pensem per un moment en mestresses de casa que compleixen una funció social imprescindible cuidant de la famí­lia i avui en dia no reconeguda, gent que treballa i/o col·labora en organitzacions i associacions sense í nim de lucre però imprescindibles per a la bona salut social d’un territori o fins i tot gent que a nivell individual dedica bona part del seu temps i el seu esforç per organitzar actes o esdeveniments per amor a un poble. Tota aquesta gent compleix una funció essencial en la nostra societat i la Renda Bí sica permet reconèixer la ví lua de la seva tasca.

Però llavors qui treballaria podent viure sense treballar?
La implantació escalonada en el temps (s’estima un perí­ode d’implantació de 20 anys), començant per aquella gent que ja estí  fora del mercat laboral faria que l’impacte sobre el mercat de treball no fos gaire fort. A més, la Renda Bí sica faria augmentar els salaris, especialment en els sectors amb salaris baixos la qual cosa seria un estí­mul a l’ocupació ja que si realment hi hagués escassetat de mí  d’obra per a determinades feines les empreses reaccionarien augmentat els salaris per tal d’atreure treballadors al mercat laboral. En el que si que hi hauria un canvi important és el l’estructura de la vida laboral ja que d’una banda és molt probable que les jornades de treball és reduïssin i de l’altra que s’alternessin amb molta més freqüència els perí­odes de formació i de treball.

I tot això com es finança?
En primer lloc com hem dit, la Renda Bí sica, substituiria prestacions existents en l’actualitat i que amb la implantació de la Renda Bí sica perdrien la seva finalitat. Així­ doncs s’alliberaria una important quantitat de recursos que es destinarien a finançar la Renda Bí sica. Aquest és el cas de subsidis d’atur, pensions no contributives, SOVI, pensions de viduïtat i orfandat, ajudes a les famí­lies, subvencions agrí­coles i en general qualsevol prestació que sigui inferior a la quantia del llindar de pobresa.
En segon lloc caldria augmentar la pressió fiscal. L’estat espanyol té una pressió fiscal molt inferior a la mitjana europea per tant hi ha molt marge per augmentar la recaptació via impostos. Aquest augment de la pressió impositiva, però, hauria d’anar acompanyat d’una major progressivitat del sistema, és a dir, que realment qui més té més pagui i d’una eliminació de les bonificacions fiscals que clarament beneficien més a qui més té i d’un major control del frau i l’evasió fiscal.
En tercer lloc es podrien buscar noves fonts de finançament com ara taxes sobre les emissions de CO2, les famoses ecotaxes, una taxa Tobin sobre els fluxos financers especulatius, una taxa que gravi els habitatges buits, etc.

I és que en el fons és tracta d’una opció sobre cap on volem anar i quin tipus de societat volem per a la nostra vellesa i per als nostres fills i nets, si volem una societat més igualití ria i equitativa o si preferim un model de societat actual cada cop més desigual i amb una precarització creixent i un teixit social cada cop més feble. Reivindiquem una Renda Bí sica, però compte no ens deixem enganyar, no volem caritat, volem una Renda Bí sica dels Iguals!