Lectures estiuenques i Europa

Els que em coneixem, i els que llegi aquest blog suposo que també, sabeu ja del meu interès per tot el procés d’integració europea. A les lectures d’aquest principi de juliol m’he topat amb dos fragments sobre Europa que no m’esperava trobar. Aquí­ us els reprodueixo:

(…) el de la Unió Europea. Tenim un conjunt de països -cadascun dels quals amb la seva pròpia trajectòria històrica , el seu propi esplendor cultural- que han emprès la tasca de fer convergir els seus destins. No sabem si d’aquí­ a cinquanta anys seran federats, confederats, irreversiblement units, o bé si, al contrari, estaran dispersats. Tampoc sabem si la seva Unió s’estendrí  cap a l’Europa oriental, cap a la Mediterrí nia, i fins a quins lí­mits. Si englobarí  els Balcans, el Magrib, Turquia, el Pròxim Orient, el Caucas…
(…)
Però amb independència del futur de la construcció europea, de la forma que adoptarí  la Unió i de les nacions que hi participaran, hi ha una pregunta que avui cla plantejar-se i que encara es plantejaran moltes generacions futures: com gestionar la multiplicitat de llengües?

Amin Maalouf, Les identitats que maten

“At the end of this war I see Europe recreated, not by the diplomats, but by the proletariat. The Federated Republic of Europe-the United States of Europe-that is what must be. National autonomy no longer suffices. Economic evolution demands the abolition of national frontiers. If Europe is to remain split into national groups, then Imperialism will recommence its work. Only a Federated Republic of Europe can give peace to the world.” He smiled-that fine, faintly ironical smile of his. “But without the action of the European masses, these ends cannot be realised-now….”

Lev Troztky (Octubre de 1917) citat per John Reed, Ten days that shook the world