Les identitats que maten (Amin Maalouf)

Més lectures estiuenques…

En aquest llibre, l’escriptor francès d’orí­gen libanès Amin Maalouf ens proposa reflexionar sobre el concepte d’identitat, i ens convida a fer una reflexió sobre la nostra propia identitat, a partir de tota una declaració de principis com és el seu començament

Una vida dedicada a l’escriptura m’ha ensenyat a desconfiar de les paraules. Les que semblen més transparents són sovint les més traïdores. Un d’aquests falsos amics és justament “identitat”. Tots creiem saber que vol dir aquesta paraula i continuem confiant-hi fins i tot quan, insidiosament, es posa a dir el contrari.

i d’una pregunta que sovint li fan Es ent vostè més aviat francès o més aviat libanès? i a la qual ell respon al llarg del llibre mostrant que la identitat no és excloent, tots podem tenir múltiples sentiments de pertinença, però que al mateix temps és exclusiva, tots tenim una única identitat, determinada a partir de la superposició de les diferents identitats col·lectives.

Dedica després alguns capí­tols a analitzar que és el que fa aflorar determinats sentiments de pertinença (religió, ètnia, llengua, etc.) per damunt dels altres i ho relaciona amb el procés de mundialització que estí  succeint en l’actualitat i amb el rebuig que pot generar un grup cultural, ètnic o religiós a la modernitat quan aquesta li ve imposada (l’autor posa l’exemple que coneix bé de la reacció antioccidental d’alguns sectors de religió musulmana).

Finalment, Amin Maalouf, “proposa” (si és que aquestes coses es poden proposar) que la llengua hauria de substituir a la religió com a instrument d’identitat col·lectiva ja que la identitat lingüí­stica és no excloent ja que un pot parlar catalí , castellí , anglès, francès, etc. mentre que una persona no pot ser catòlica, musulmava i jueva a la vegada. Maalouf reivindica, a més, per tal d’augmentar els vincles internacionals entre els diferents països i col·lectius i com a mecanisme per salvaguardar-se de la imposició de l’anglès, l’estudi obligatori a les escoles d’una tercera llengua estrangera a escollir lliurement (idioma matern, anglès com a llengua “franca” i una llengua adoptiva, llengua consort…).

A. Maalouf, ho argumenta pel fet que avui en dia les relacions, per exemple, entre França i Alemanya estan en mans dels anglofons d’ambdós països i no seria millor potser que estiguéssin en mans d’alemnays francòfons i de francesos germanòfons que serien persones que aprecien, entenen i tenen un vincle especial amb el paí­s i la cultura de l’altre?

I per últim, A. Maalouf llença un repte al poble europeu:

Forjar la nova Europa és forjar una nova concepció de la identitat, tant per a ella com per a cadascun dels països que la componen, i una mica també per a la resta del món.

Fitxa bibliogrí fica:
Tí­tol: Les identitats que maten: per una mundialització que respecti la diversitat.
Autor: Amin Malouf
Editorial: Edicions La Campana
Col·lecció: Obertures
Any d’edició: 1998
Pí gines: 214
ISBN: 84-88791-69-0
P.V.P.: 12 Eur.