The Pitfalls of Mainstream Economic Reasoning (and Teaching)

Aquest és el tercer capí­tol de A guide to what’s wrong in economics. En aquest article, Michael A. Bernstein (Universitat de California, San Diego, EE.UU.), crtitica, des d’una òptica postkeynesiana, principalment la importància i la visió esbiaxada que es dona de dos conceptes: competència perfecta i equilibri.

L’economia neoclàssica considera la competència (ja sigui perfecta o imperfecta) com un estat més que com un procés. S’enten per competència perfecta la situació en la qual hi ha un gran nombre d’empreses idèntiques que ofereixen un mateix producte, tenen la mateixa informació, la mateixa estructura de costos, etc. No obstant, paradoxalment, competència, en un mercat determinat, és un procés per el qual les empreses tracten d’establir una situació que les afavoreixi davant la resta. és a dir, competir és precisament explotar les diferències, entre empreses, en tecnologia, en estructures de costos, en coneixement, en accés a la informació, etc.

El segon punt de crí­tica de Bernstein és el concepte d’equilibri i els exercicis d’estàtica comparativa (els exercicis d’estàtica comparativa són aquells en els quals, donat un equilibri, s’estudia com afecta un xoc a les corbes d’oferta i demanda, és a dir, com es desplacen i on es situa elnou equilibri). Aquests models d’equilibri ignoren per complet els mecanismes i els processos que porten d’un “equilibri” a l’altre que en realitat són molt importants i pot ser que acabin portant a situacions completament contraries a les que prediu el model. Per exemple: seguin el model d’estàtica comparativa en el mercat laboral si disminueixen els salaris augmentarà l’ocupació. Si observem però en detall el procés veiem, però, que una disminució dels salaris porta a una disminució de la renda disponible de les families, una menor renda porta a un menor consum (i també a un menor estalvi). Si disminueix el consum, les empreses tindran menys ingressos, augmentaran els seus stocks de producte i disminuirà la seva demanda de mà d’obra. és a dir, veiem que el resultat final d’una disminució de salaris és un augment de l’atur!