Neoclassical Economic Theory: a Special Case and Not a General One (Paul Ormerod)

Aquest és el quart capí­tol de A guide to what’s wrong in economics. Aquest va a càrrec de Paul Ormerod de Volterra Consulting (Regne Unit).

La crí­tica fonamental de l’article va dirigida al sistema de preferències que pressuposa l’escola neoclàssica. és a dir, que les preferències han der ser completes, reflexives i transitives. Ormerod considera que en molts casos les preferències no són ni fixes ni racionals i que estan influenciades per les decisions que prenen els altres individus i que, per tant, aquest tipus de preferències fixes són només un cas especí­fic en el qual la variable que mesura la influència dels altres individus en les decisions pren valor zero. Qualsevol model que permeti al coeficient d’aquesta variable pendre valors diferents de zero serà un model més complet i per tant més real.

No obstant, el tema de les preferències és un dels que s’ensenya més dogmàticament a les faclutats d’economia i en paraules de John Sutton president de la Royal Economic Society:

The student who comes to economics for the first time is apt to raise rwo rather obvious questions. The first realtes to the economist’s habit of assuming that agents can be threated as rational maximizers. (…) By the time that students have advanced a couple of years, this question is forgotten. Those students that remain troubled with [it] have quit the field; those who remain are socialised and no longer ask about such things.

Sutton, J. Marshall’s tendencies: What Can Economists Know?, Cambridge, MA: MIT Press, 2000

En una traducció aproximada vindria a dir: “els estudiants que arriben per primer cop a l’economia són capaços de formular dues preguntes naturals. La primera està relacionada amb l’hàbit dels economistes de suposar que els agents són maximitzadors racionals. (…) Després da’un parell de cursos, aquesta qüestió és oblidada. Aquells estudiants que encara hi tenen “problemes” (o discprepacies) abandonen el camp. Els que es queden són “socialitzats” i ja no qüestiones aquestes coses.”

Paradoxalment, alguns dels treballs més interessants dels últims anys en teoria econòmica venen precisament d’explorar la “racionalitat limitada” (bounded rationality) com ara els treballs d’Stiglitz i Akerlof sobre la informació incompleta i asimètrica (premis nobel de l’any 2001) o l’integració de punts de vista de la psicologia a l’economia de Khaneman i Vernon Smith (premis nobel de l’any 2002).

Per a Ormerod l’economia està en un procés de reinventar-se a si mateixa a través de models més generals (i per tant més realistes) que incloguin però els models anteriors com a casos particulars. El problema per a Ormerod està en que sovint el món acadèmic docent no està prou assabentat dels desenvolupaments que s’estan produïnt i va força enrera de les tendències actuals en temes de teoria econòmica.