Are you rational? (Edward Fullbrook)

Seté capí­tol de A guide to what’s wrong in economics; Are you rational? per Edward Fullbrook de laUniversity of the West of England (Regne Unit) i editor d’aquest llibre.

Aquest article és una crí­tica a la racionalitat del individu que pressuposa la teoria neoclàssica en general i molt particularment a la teoria de les preferències revelades.

L’economia neoclàssica estableix tres axiomes bàsics a l’hora d’analitzar les preferències revelades d’un individu:

  • Transitivitat: és a dir, si A és preferit a B i B és preferit a C, llavors, preferirem A davant de C.
  • Completesa:
  • el consumidor ha de poder expresar la seva preferència davant de dues cistelles de compra. és a dir, no poden haver-hi “forats de preferències”.

  • Independència: les preferències d’un individu són independents de les d’altres individus.

Davant d’aquests tres axiomes, Fullbrook presenta 8 situacions (totes de la vida real) en les quals es violen aquests axiomes i per tant s’invalida la teoria de les preferències individuals i per tant tota la teoria que es deriva de l’agrregació d’aquestes preferències.

      “Double-Bind Situations”: situacions en les quals un individu actua tal com algú altre espera que ho faci, però que no seria l’actuació que ell racionalment escolliria. és a dir, un individu actua irracionalment per així­ aparentar actuar “racionalment” davant d’un tercer individu. En casos com aquests es vulneren els 3 axiomes.
      Social Being: Quan es tracta de béns com per exemple el vestir, a part de les preferències individuals també juguen un paper important les preferències socials, la moda. En casos com aquests es vulneren els axiomes de transitivitat i d’independència.
      Reciprocal immitation: En els mercats financers, per exemple la borsa, els individus actuen copiant les decisions dels altres inversors i intentant anticipar-les. En casos com aquests es vulneren els axiomes de transitivitat i d’independència.
      Self-referential goods:Hi ha productes que només tenen valor (o el veuen augmentat) pel fet que la resta d’individus també els valoren. Aquest podria ser el cas de la roba de marca, els mobles de disseny o el diner. En aquests casos les nostres preferències es veuen manipulades per la resta de la societat. és a dir, es vulnera l’axioma d’independència.
      Spontaneity:El concepte d’espontaneïtat i els comportaments hedonistes xoquen frontalment amb la teoria de les preferències ja que les decisions preses no responen a cap pla ordenat de preferències. En casos com aquests es vulneren els axiomes de transitivitat i completesa.
      Adventure:L’axioma de completesaelimina del mapa el concepte d’aventura. L’aventura es basa en l’absència de coneixement i la teoria ens diu que els individus són sempre capaços de decidir entre dues cistelles de béns. és a dir, no hi ha lloc pel desconeixement. En casos com aquests es vulnera l’axioma de completesa.
      Free Choice:La racionalitat neoclàssica elimina l’elecció lliure ja que qualsevol elecció està subjecta a una funció de preferències. Això converteix els individus en autòmates i els condemna a repetir les preferències del passat. és a dir, no es contempla un possible canvi de preferències. En casos com aquests es vulneren els axiomes de transitivitat i completesa.
      Taste for Change:El “gust pel canvi”. és a dir, els consumidors prefereixen canviar freqüentment els seus patrons de preferències. En casos com aquests es vulnera l’axioma de transitivitat.

Aquests 8 comportament serien considerats irracionals segons la teoria neoclàssica. No obstant, crec que a tots ens semblaran comportaments força d’acord amb el sentit comú.