Five Pieces Of Advice for Students Studying Microeconomics (Emmanuelle Benicourt)

Vuité capí­tol de A guide to what’s wrong in economics a càrrec d’Emmanuelle Benicourt de la école des Hautes études en Sciences Sociales (França).

Aquest article s’ha d’entendre com una crida als estudiants dels primers cursos d’economia perquè es siguin crí­tics davnat els cursos d’introducció a la microeconomia. és molt crí­tic amb dos dels manuals més usats avui en dia a les facultats d’economia, el Mankiw i el Varian i insta als alumnes a formular 5 preguntes als seus professors:

  1. Families i empreses: demanar al professor que doni un exemple d’un mapa de prferències d’una persona real i que d’allà n’extregui el resultat general per a establir una teoria del consumidor.
  2. L’empresa: demanar al professor “només” un exemple d’una funció de producció que descrigui aproximadament una empresa de la vida real. També es podria demanar un exemple real d’empresa amb factors de producció inatntàniament substituibles. Si el professor no pot donar cap exemple, llavors preguntar: “per què serveixen llavors totes aqueste smatemàtiques?”
  3. Competència perfecta: Qui fixa els preus? I qui els canvia quan cal? Voste suposa, implicitament, que existeix un subhastador. Llavors això no és una aproximació a la realitat sinó un model completament diferent. Si-us-plau proposi’ns alguna cosa que tingui relació amb el món real.
  4. Imperfeccions: quan el professor proposi estudiar models més “realistes” basats en models de competència imperfecta dir-li: “Molt bé, però primer cal que sigui un model sense subhastador i després, com a mí­nim, que tingui alguns agents amb capacitat de fixar preus”.
  5. Negociació: està d’acord amb que darrera de la fixació de qualsevol preu hi ha un procés de negociació? D’acord, llavors pot explicar-nos com la teoria neoclàssica s’ocupa d’aquesta negociació?

We want to study theory, but with real-life examples, and not ‘stories’ with households and firms described by ‘easy to use’ mathematical functions and with prices emerging from nowhere.
[…]We want to learn from societies, as they are (or as they have been), and not about clean but uninteresting non-existent worlds.