How Mainstream Economists Model Choice, versus How We Behave, and Why it Matters

Nové capí­tol de A guide to what’s wrong in economics a càrrec de Peter E. Earl de la University of Queensland (Australia).

Aquest article preten mostrar com la teoria econcòmica neoclàssica d’elecció del consumidor (a l’article anomenada mainstream economics) divergeix de com els consumidors realment es comporten. Per exemplificar-ho compara en 4 punts clau com divergeixen la corrent principal de l’economia i l’anomenada economia del comportament (en anglès behavioural economics) que en l’actualitat es desenvolupa fonamentalment a les facultats de marketing.

1. Intercanvis i el supermercat.

  • Mainstream economics: els comsumidors valoren els pros i els contres de consumir una mica més d’un producte i una mica menys d’un altre. Això ho fan per a totes les combinacions de productes que es poden permetre comprar i eligeixen aquella cistella de bens que els proporciona una major utilitat.
  • Behavioural economics: la gent té una capacitat de càlcul limitada i només poden tenir al cap entre 5 i 10 coses a la vegada.

2. Elecció entre productes rivals.

  • Mainstream economics: la gent escull analitzant els pros i els contres de cada producte per tal d’obtenir el valor total que té per a ells aquell producte i comparant-lo amb els altres escull aquell que li proporciona major utilitat.
  • Behavioural economics: sovint els consumidors són intolerants i escullen en funció d’un rànking de prioritats i a vegades refusen completament productes que no ofereixen totes les caracterí­stiques que es demanen.

3. Elegeix bé la gent?

  • Mainstream economics: la gent escull de manera consistent amb les seves preferències.
  • Behavioural economics: s’observa un patró freqüent de biaxios comuns respecte l’elecció racional.

4. Què determina la felicitat?

  • Mainstream economics: el benestar d’un individu depen de quant pot gastar en béns i serveis. A major consum més felicitat.
  • Behavioural economics: molta gent no pensa que “més és millor” sinó que prefereixen consumir menys béns i serveis dels que podrien permetre’s.

Irònicament, Earl conclou que malgrat el creixent ressò que estan obtenint els treballs en el camp de la psicologia econòmica i els premis Nòbel otorgats a gent com Kahneman o Smith, el millor lloc per a dur a terme recerca en materia d’economia del comportament i reconciliar la teoria econòmica amb la realitat són els departaments de marketing, molt més oberts (“open minded“) a influències d’altres camps com la psicologia o la sociologia.