Why Do We Have Separate Courses in ‘Micro’ and ‘Macro’ Economics? (Ozgur Gun)

Onzé capí­tol de A guide to what’s wrong in economics a càrrec de Ozgur Gun de la Université de Reims Champagne Ardenne (França).

Per què tenim cursos separats de microeconomia i macroeconomia? En general es diu que la microeconomia s’ocupa de l’estudi de les decisions dels individus i dels preus relatius i que la macroeconomia per altra banda s’ocupa dels agregats econòmics (nivells de producció, consum, preus…). No obstant, des dels anys 70 i 80 del Segle XX nombrosos economistes (els anomenats Nous macroeconomistes) intenten dotar a la macroeconomia d’uns fonaments microeconòmics. Però si realment la macroeconomia estigués basada en la microeconomia i es pogués establir un pont entre les dues branques de l’economia, llavors tot seria microeconomia i no tindria sentit aquesta diferenciació.

Però hi ha una altra diferència fonamental entre la ‘micro’ i la ‘macro’. I és que, mentre que la microeconomia es basa en un mon fictici amb individus i empreses ficticies que intenten maximitzar les seves utilitats, la macroeconomia s’ocupa de recollir dades del món real i intentar establir relacions simples i aproximades que puguin servir de guia per a la presa de decisions i per a valorar la polí­tica econòmica.

La segona part de l’article és una dura crí­tica a l’escola dels Nous Macroeconomistes (Barro, Lucas, Sala-i-Martin…) que pretenen bastir una nova macroeconomia a partir de fonaments microeconòmics. L’element central d’aquesta nova macroeconomia és la figura de l'”individu representatiu”, del Robinson Crusoe, de l’economia d’un sol individu. Aquest únic individu és alhora consumidor i productor. Per a producir crea una empresa de la qual és únic propietari, gerent i únic treballador, com a tal rep un salari (i com a propietari els beneficis). Amb les rendes que obté se’n va al “mercat” i compra els productes que ven la seva propia empresa al preu que dicta el mercat (en una curiosa competència perfecta amb un sol venedor i un sol comprador!). Imaginem ara un munt d’individus idèntics a aquest i a partir d’aquí­ podem extrapolar el model Robinsonià a una economia amb múltiples individus.

Evidentment és bastant absurd pensar en economies d’un sol individu, però més absurd és pensar amb economies d’individus iguals que permetin extrapolar el model de l'”individu representatiu” al global de l’economia”. Si tots els individus són idèntics no hi hauria intercanvi ja que l’intercanvi es basa precisament en la diferència.

però el més curiós de tot és que al final és igual si l’economia està formada per un sol individu, si són múltiples individus representatius o si tot ho decideix un planificador central “benevolent”. El resultat final serà el mateix i serà òptim ja que en el fons tot es redeueix a un problema de maximització! és a dir, que en en fons tot es tracta del mateix model; model que, per cert, poc s’ajusta a la realitat.

L’article conclou que és necessari estudiar, i ensenyar, macroeconomia ja que aquesta té una relació directa amb la vida real i serveix de guia per a les actuacions econòmiques. Però adverteix que no podem, ni necessitem, buscar fonaments microeconòmics en un món fictici d’individus representatius.