Arxiu mensual: novembre de 2005

Restaurant Basmati

L’altre dia amb la Natalia vam anar a dinar al Restaurant Basmati, un petit restaurant de cuina innovadora especialitzat en arròssos. La veritat es que va ser un gran descobriment ja que és un restuarant que val molt la pena. és un lloc petit, menys d’una dotzena de taules, molt tranquil, on es pot conversar tranquilament. L’ambientació i la decoració estí  molt ben cuidada (decoració “simple” i elegant amb tocs orientals).

En quant al menjar es pot escollir (almenys al migdia) entre un menú de 16 Eur. o la carta. Nosaltres vam optar pel menú i va ser tot un encert. De primer vaig pendre una amanida de formatge feta amb olivada d’olives verdes i de segon salmó a la papillote amb verdures i un arròs especiat.

Restaurant Basmati
C/Parí­s nº163,
08036 Barcelona
Tel. 93 363 06 51
info@restaurantbasmati.com
www.restaurantbasmati.com

La reforma fiscal que s’acosta

Jose Luis Rodrí­guez Zapatero va anunciar dilluns, en una conferència organitzada per el setmanari The Economist a Madrid, algunes de les mesures que el seu govern vol adoptar en la reforma fiscal que s’està gestant.

Com que sembla ser que és impossible aconseguir la transcripció del discurs (quin exemple de transparència informativa per part del gabinet de premsa de la presidència), he recollit a partir de la nota de premsa oficial i la informació que recullen els diferents diaris.

  • Rebaixa de l’Impost de Societats del 35% al 30%.
  • Rebaixa de l’Impost de Societats per a les petites i mitjanes empreses del 30% al 25%.
  • Un tipus únic de l’IRPF per als rendiments de l’estalvi. Es contemplen dues possibilitats: aplicar el 15% que actualment grava les plusvalies o augmentar aquest percentatge al 18% i establir un mí­nim exent.
  • Rebaixa del tipus màxim de l’IRPF del 45% al 42%.
  • Reducció dels lí­mits a les aportacions als plans de pensions.
  • Reducció de les deduccions

Informe anual sobre l’ocupació a Europa

L’ocupació va creixer l’any 2004 un 0,4% fins a situar la taxa d’ocupació en un 63,3%. Les causes d’aquest creixement cal buscar-les en l’augment de l’ocupació femenina (+0,7% de mitjana a la UE) així­ com del sector d’edat comprès entre els 55 i els 64 anys (+0,8). Si parlem per sectors d’activitat el sector serveis és l’únic que ha experimentat un creixement net d’ocupació a nivell europeu mentre que l’agricultura i la indústria continuen amb la tèndencia descendent.

La taxa d’atur presenta un lleuger augment d’una dècima i es situa al 9% (8,9% al 2003). El mateix succeeix amb la taxa d’atur a llarg termini que es situa al 4,1% (4% al 2003).

La principal nota negativa és la taxa d’atur juvenil que es situa al 18,7% més del doble que la taxa d’atur total continuant amb la tèndencia negativa iniciada a partir del 2002 i que ha revertit ja bona part de les millores en la taxa d’ocupació´juvenil que es van aconseguir als anys 90.

2010: els reptes de Lisboa

La taxa d’ocupació es manté 7 punts percentuals per sota de l’objectiu fixat per a l’any 2010.
Cal destacar l’evolució de la taxa d’ocupació femenima es troba “només” 4 punts per sota del seu objectiu mentre que la taxa d’ocupació entre 55 i 64 anys es troba prop de 10 punts per sota dels objectius marcats.

Malgrat la tí­mida evolució favorable de l’ocuapció, actaualment a la Unió Europea hi ha 92 milions de persones inactives (un 30% de la població en edat de treballar) i 19 milions més estaven a l’atur. D’aquests 92 milions, un 14% (uns 13 milions) tenien la voluntat i la capacitat de treballar.

L’Informe indica també que en els estats membres on s’inverteix en polí­tiques laborals actives, els periodes d’atur són més curts, les vacants es cobreixen abans i els sous estan més d’acord amb les condicions del mercat laboral.

NOTA: Aquest informe es basa en les dades disponibles a juliol del 2005.

Referències:
Informe: Employment in Europe 2005 (en anglès, properament es traduirí  a la resta de llengües de la íšnió).
Nota de premsa:
New EU report shows active labour policy can increase employment rate despite low growth
(anglès, francès i alemany).
Infoeuropa.org: Informe anual sobre l’ocupació a Europa .
MEMO 05/383: Employment in Europe (anglès i francès).
Presentació de l’informe: Employment in Europe 2005

“La Caixa” gestionarà  les pensions dels funcionaris catalans

Ahir, 22 de novembre, a Comissió promotora del Pla de pensions d’ocupació de promoció conjunta de l’í mbit de la Generalitat de Catalunya va fer públic quina serí  l’empresa gestora del nou pla de pensions de tipus ocupacional per als treballadors de l’administració pública catalana.

Vuit entitats de crèdit van presentar les seves candidatures: BBVA (entitat que gestiona el fons aní leg de l’Administració de l’Estat), Banc Sabadell, Caixa Catalunya, Banco Popular, Caja Madrid, Caixa Sabadell, Caixa Girona i La Caixa; essent aquesta última l’escollida.

Segons la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya el criteri de selecció ha estat el següent:

Aquesta decisió és el resultat del concurs públic convocat per la Comissió promotora mitjançant el qual s’ha dut a terme un procés de valoració transparent i objectiu a partir d’un seguit d’í­tems que recollien elements com ara el projecte d’inversions previst, les despeses del Pla, la polí­tica informativa envers els partí­cips i els beneficiaris, millores complementí ries, experiència i solvència de l’entitat, entre d’altres.

Inicialment el fons estí  dirigit als treballadors de la Generalitat de Catalunya i als treballadors dels seus organismes autònoms, però es pretén, en un futur, ampliar-lo a totes les administracions catalanes (universitats i administracions locals).

Algunes dades bí siques:
Entitat gestora: Vidacaixa, SA, societat anònima d’assegurances i reassegurances. Vidacaixa gestiona prop de 130 plans de pensions i per valor de 4.200 milions d’euros (quota de mercat: 15%).
Entitat dipositaria: Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”.
Partí­ceps: inicialment 140.000 (aprox.) entre treballadors de la Generalitat i els seus organismes autònoms.
Comissió de seguiment: 20 membres (10 representants de la Generalitat i 10 dels sindicats).
Aportació inicial: 40 milions d’euros (equivalents al 0,5% de la massa salarial dels anys 2004 i 2005).
Aportacions anuals: segons la legislació vigent no podran ser superiors al 0,5% de la massa salarial del personal.
Comissions: 0,1% fixe anual + variable en funció de rendiment (inferior al 0,2%).

Nota de premsa: El Pla de pensions de l’í mbit de la Generalitat de Catalunya és adjudicat a “la Caixa” i Vidacaixa.
El Paí­s (només subscriptors): La Caixa gestionará las pensiones de los funcionarios catalanes.

Propostes de mesures de reforma de la Seguretat Social

El passat divendres 11 de novembre el Ministeri de Treball i Assumptes Socials va remetre als sindicats i les associacions patronals que formen part de la Mesa de Diàleg Social un document titulat Propuestas de medidas de reforma de la Seguridad Social. A continuació intentaré desgranar i comentar els punts més importants d’aquesta proposta.

Objectiu de la reforma:

El objetivo a conseguir es por tanto mejorar la sostenibilidad futura del Sistema, encarar con éxito los retos del envejecimiento de la población, y de otro lado mejorar los niveles mí­nimos de protección, acabando con las lagunas que generan situaciones personales de dificultad o necesidad.

(…)

No se trata de una reforma para la crisis. La finalidad de la misma no se dirige a disminuir el peso de nuestro sistema de protección social, sino conseguir que el incremento de la protección y de las prestaciones sea compatible con el desarrollo económico y se adecue a las realidades sociales en una sociedad dinámica y abierta como la española.

Se proponen medidas que incentiven las decisiones voluntarias de los ciudadanos con la mejor articulación de las obligaciones del sistema, combinando propuestas que persiguen incrementar los ingresos del sistema con otras que definen más equitativamente las prestaciones, teniendo en cuenta que equidad interna y la solidaridad no son conceptos contrapuestos, sino principios complementarios en la definición de un sistema de reparto.

La cronologí­a de implantación de las medidas debe mantener un equilibrio necesario, que evite tanto la precipitación como la fatiga de las reformas. En cualquier caso, existe un escrupuloso respeto a la regla del statu quo para las situaciones consolidadas de los actuales pensionistas.

Pensions no contributives

  • Augment de les pensions mí­nimes d’ara fins al final de la legislatura (un augment del 26% respecte el gener del 2004).
  • Augmentar la pensió mínima familiar fins a dues vegades la pensió no contributiva.
  • Establiment i ampliació dels complements a mínims per a beneficiaris amb minusvalies superiors al 65%.
  • Compatibilitat dels complements a mínims amb altres ingressos fins a 2 cops l’IPREM (l’antic SMI, 5.637,60 euros l’any 2005) en el cas de famílies unipersonals i fins a 1,7 cops l’IPREM per persona en el cas de famílies pluripersonals.
    Lí­mit de la renta anual (pensions incloses) per a la percepció de complements a mí­nims

      Ara Proposta
    1 persona 12.264,47 Eur. 11.275,20 Eur.
    2 persones 24.528,94 Eur. 19.167,84 Eur.

Pensions contributives

Pensions de jubilació

  • Augment del perí­ode de cotització a 15 anys “efectius” o el seu equivalent en dies quota. Actualment en el còmput s’inclouen també les pagues extraordinaries per la qual cosa 12 anys i mig de cotització efectiva generen dret a pensió.
  • Els anys computats seran els anys sencers cotitzats o el seu equivalent en dies quota. El redactat és molt confós i és dificil entreveure quin serà el seu efecte.

Pensions d’incapacitat permanent

  • Flexibilització del període mí­nim de cotització per als treballadors menors de 31 anys (1/3 del període transcorregut entre els 16 anys d’edat i el fet causant).
  • En el càlcul de la pensió es tindrà en compte el període
    cotitzat abans del fet causant.
  • S’exclou la incapacitat permanent per a "aquelles activitats professionals llurs requeriments físics siguin incompatibles amb l’edat madura". Això està pensat per algunes sentències que han reconegut pensions per incapacitat a alguns futbolistes retirats però el redactat és molt ambigu i cal estar alerta amb quines activitats s’acaben incloent en aquesta classificació.
  • El complement de pensió de gran invalidesa esdevindrà una quantitat fixa.
  • Aprovació d’una nova llista de malalties professionals

Pensions de viduïtat

La pensión de viudedad debe recuperar su carácter de renta de sustitución y reservarse para aquellas situaciones en las que el causahabiente contribuí­a efectivamente al sostenimiento: matrimonio, familias (parejas dehecho)con hijos en común que dependí­an en más del 50 % de sus ingresos de los del causahabiente, personas divorciadas perceptoras de las pensiones previstas en el Código Civil.

  • Augmentar les pensions mí­nimes contemplant discriminació positiva per als vidus/vídues amb responsabilitats familiars, discapacitats…
  • Establiment d’un període de convivència mínima (de curta durada) per a poder accedir a la pensió. En cas de no poder acreditar la convivència es concedirà una pensió de tipus temporal de durada equivalent al període de convivència acreditat. Actualment no es requereix cap període mínim de convivència (tan sols el matrimoni i el període mínim de cotització).
  • En el cas de distribució entre el cònjuge supervivent i un cònjuge
    anterior en condició de divorci, s’establirà un mínim del 50% per al cònjuge supervivent.
  • Per a personas nacidas con posterioridad a una fecha determinada en relación con la evolución socioeconómica de nuestro país y de la estructura de la población activa ocupada (sembla ser que aquesta data es situarà`al voltant de 1960) es reformarí  la pensió que es compondrí  de 1) un percentatge de la base reguladora i 2) per aquelles persones que només percebin aquesta pensió, tinguin responsabilitats familiars, estiguin en situació d’incapacitat o dependència o no superin un determinat nivell de rentes, un percentatge fix de la base mí­nima de cotització.

Pensions d’orfandat

  • Eliminació dels límits de concurrència de pensions de viduïtat i orfandat per tal que en tots els casos les pensions d’orfandat equivalguin al 20% de la base reguladora. Actualment la suma de les pensions de viduïtat i orfandat no pot ser superior al 100% de la base reguladora.
  • Establiment de bonificacions per a beneficiaris amb un grau de minusvalia superior al 65%.
  • Arribat el moment de l’edat màxima de percepció, es continuarà cobrant la pensió fins a la finalització del curs escolar.

Incapacitat temporal

  • Els casos d’incapacitat temporal superiors a 12 mesos passaran a ser gestionats per l’INSS.
  • Un cop s’hagi esgotat un procés d’incapacitat temporal es requerirà un període mínim de cotització de 6 mesos abans de poder causar un altre procés.

Maternitat

  • Supressió del requisit d’un període mí­nim de cotització per a accedir a les prestacions de la Seguretat Social per risc durant l’embarí s.
  • Establiment d’un permís de paternitat d’una setmana, a comptar a partir de la finalització del permís de maternitat de gaudi exclusiu per al pare i que no podrà acumular-se al permís de maternitat.
  • Establiment d’una prestació per maternitat de tipus no contributiu amb una durada de 6 setmanes immediatament posteriors al part i per un import equivalent al 75% del SMI.
  • Extensió als treballadors autònoms la possibilitat de gaudir de les prestacions per maternitat en règim de parcialitat.
  • Establiment d’una prestació per risc durant la lactància consistent en un període de suspensió del contracte laboral durant els 6 primers mesos posteriors al naixement del lactant. Durant aquest període es manté l’obligació de cotització a la Seguretat Social. La prestació econòmica serà la mateixa que en el cas de risc durant l’embaràs.

Edat de jubilació i prolongació de la vida laboral

Jubilació anterior a l’edat ordinària

  • Els requisits d’accés a les diferents modalitats atí­piques de jubilació hauran d’anar convergint; essent més flexibles per als treballadors acomiadats que aquells que pacten la rescissió de la relació laboral.
  • Condicions d’accés: 61 anys reals i 30 anys cotitzats. Actualment es pot accedir a la jubilació anticipada amb 60 anys d’edat i 15 anys cotitzats.
  • Per a el càlcul de la pensió es combinaran els criteris de solidaritat i actuarials.

    La jubilación anterior a la edad ordinaria, que supone un incremento de costes para el sistema, debe tener en todo caso algún reflejo en el cálculo de la cuantí­a de la pensión.

  • Jubilació parcial

    • L’edat d’accés serà l’edat efectiva (61 anys)
    • S’establirà un període mínim (pendent de determinar) d’antiguitat. Actualment no se n’exigeix cap.
    • S’establiran màxims i mínims de reducció de jornada laboral per tal d’evitar acomiadaments/jubilacions encobertes.
    • Per tal d’assegurar la sostenibilitat del sistema, les bases de cotització del jubilat parcial i del treballador hauran de guardar l’oportuna relació.

    Jubilació anticipada

    • L’accés a la jubilació anticipada es posposarà fins a l’esgotament de les prestacions d’atur a les quals el treballador té dret.
    • El coeficient reductor es situarà en un1% fix més un 6,5% per cada any que falti fins als 65 anys. Aquest coeficient és corregirà amb un 0,5% de bonificació per cada any cotitzat més enllà dels 40 anys.
      Coeficients reductors segons l’edat de jubilació i anys cotitzats

      Entre 31 i 34
      Entre 35 i 37
      Entre 38 i 39
      40 anys
      Més de 40 anys
      Edat
      Ara
      Proposta
      Ara
      Proposta
      Ara
      Proposta
      Ara
      Proposta
      Ara
      Proposta
      61
      30
      27
      28
      27
      26
      27
      24
      27
      24
      25
      62
      22,5
      20,5
      21
      20,5
      19,5
      20,5
      18
      20,5
      18
      19
      63
      15
      14
      14
      14
      13
      14
      12
      14
      12
      13
      64
      7,5
      7,5
      7
      7,5
      6,5
      7,5
      6
      7,5
      6
      7
    • S’adoptaràn mesures per millorar les pensions causades abans del 2002 per treballadors acomiadats majors de 60 anys i amb més de 35 anys cotitzats.

    Cotització a la Seguretat Social durant la percepció del subsidi d’atur per a majors de 52 anys.

    • Augment de les cotitzacions durant la percepció del subsidi d’atur per a majors de 52 anys al 120% del SMI (actualment és el 100% del SMI).

    Incentius a la prolongació voluntària de la vida laboral

  • Extensió dels incentius actuals (2% addicional) a tots els treballadors amb 15 anys efectius cotitzats (actualment els incentius es dirigeixen a aquells que han cotitzat 35 anys o més)
  • Exempció del lí­mit mí xim de pensió pública de jubilació per aquells que es jubilin a partir dels 66 anys. Les millores addicionals s’aplicaran sobre aquesta última.
  • Ampliació de les bonificacions al Règim General (actualment a majors de 60 anys amb 5 anys o més d’antiguitat) a tots els majors de 59 anys amb contracte indefinit.

Reformes a l’estructura del sistema

  • Incorporació del Règim Especial de Treballadors de la Llar al Règim General.
  • Incorporació dels treballadors agraris per compte propi al Regim Especial de Treballadors Autònoms
  • Major "comunicativitat" entre el Règim Especial Agrari (treballadors per compte d’altri) i el Regim General. La legislació actual actual afavoreix que les activitats no agràries dutes a terme per aquest tipus de treballadors no siguin cotitzades.
  • "Simplificació" del règim de cotització per a accidents laborals i malalties professionals
  • Modificació de la llei reguladora del Fons de Reserva de la Seguretat Social per tal d’obtenir una gestió més flexible i una major rentabilitat, incorporant elements professionals independents, definint amb major precisió les aportacions i disposicions del fons.

Observatori de la Seguretat Social

  • Es proposa la creació d’un Observatori de la Seguretat Social (format per l’Administració més els agents socials) que emetrà informes sobre els projectes de pressupostos així´com els pressupostos executats de la Seguretat Social i sobre les perspectives financeres de futur.

Mas abraà§a Friedman

Ahir a la nit Artur Mas feu una conferència davant de més de3.000 persones a Barcelona sota el tí­tol de Catalunya sense lí­mits II: el paí­s que volem, el paí­s que farem. Aquest acte fou sense cap mena de dubte la presentació en societat del seu ideari polí­tic. A meitat de legislatura i ja sense els lligams tant estrets amb l’etapa de govern pujolista, Mas va poder ahir presentar davant la societat catalana les seves idees de futur per Catalunya.

Mas va parlar de molts temes però el que més em va “sorpendre” va ser quan va parlar del seu ideari econòmic. Mas va apostar per una redefinició del paper de l’estat, per un estat garantista però no intervencionista, una entrega absoluta al liberalisme econòmic i en especial va fer una intensa defensa de l’anomenat xec escolar (i per a la resta de serveis públics). Ahir Mas va abraçar Friedman.

(…) creiem en els governs forts, però no en els governs omnipresents.
El pitjor govern que pot tenir un paí­s és aquell que ho vol controlar tot però que no decideix res. I el millor és un govern que decideix en allò que només a ell li correspon i que confia en la iniciativa i la responsabilitat de la societat a la que serveix.
(…) quan més autogovern aconseguim per Catalunya, més la Generalitat haurà de promoure la cultura de la responsabilitat compartida entre poders públics i societat. I posar-la en pràctica.
Sóc conscient que aquesta manera d’entendre el paí­s pot resultar incòmode per a alguns i, tanmateix, atractiva per a molts d’altres. Així­ ho espero. En qualsevol cas, no vull que Catalunya es transformi en un paí­s de súbdits obedients que ho esperen tot de les seves institucions, sinó que es mantingui com un paí­s de persones madures i responsables. Que es comporten com a tals, i que són tractades com a tals.
(…)
Hi afegeixo ara una quarta actitud que ha de presidir, a parer nostre, la societat del futur i que afecta de ple a l’àmbit social i al benestar. Em refereixo al dret a triar, també en el camp dels serveis bàsics que conformen la societat del benestar. El dret a triar, i tot el que se’n deriva, apunta directament al cor de la pròpia condició de l’ésser humà: la llibertat individual; la llibertat de la persona.
El dret a triar ha d’impregnar prestacions i drets tan fonamentals com l’educació, la salut, l’assistència social i els ajuts a la famí­lia.
Els governs socialdemòcrates que millors èxits tenen a Europa aposten clarament per aquesta via. Regne Unit i Suècia apareixen com exemples reeixits. Estan canviant els seus models amb el noble objectiu de preservar i eixamplar el seu benestar, sobre bases noves. I estan guanyant la batalla.
Governs no socialdemòcrates, sinó liberals, també han emprés aquest camí­ i se’n surten bé. Dinamarca i Finlàndia en serien bons exemples.
(…)
El dret a triar no apel·la exclusivament a la llibertat de la persona, sinó també a la seva maduresa. Els poders públics han de saber tractar a la societat com a gent adulta; han d’oferir serveis i distribuir equitativament els recursos de tots, però no substituir a la persona en el seu legí­tim dret a triar. Quan tries et pots equivocar, però és quan realment exerceixes la teva responsabilitat i fas ús de la teva llibertat.
Si la gent, en totes les seves pautes de consum i d’inversió, poden escollir entre opcions diferents, perquè no ho han de poder fer en els serveis d’interès públic que tant afecten la qualitat de les seves vides i la dels seus familiars?
La majoria de la societat reclama serveis de qualitat, i li és bastant indiferent qui presta aquests serveis.
El debat de fons no descansa en la dicotomia entre prestació pública o privada. Aquest és un debat segrestat i contaminat per apriorismes ideològics que adulteren l’arrel de la qüestió.
(…)
De fet, el model que pretenem implantar, comporta anar progressivament cap al xec escolar. L’Administració aporta els diners, la famí­lia tria l’escola sense més limitacions que l’oferta i els serveis disponibles.
El mateix que comento per a l’educació sobre el dret a triar, serveix per a molts altres serveis d’interès públic: els ajuts a les famí­lies per tenir cura dels infants en edat pre-escolar; els ajuts a les famí­lies amb persones grans que necessitin atenció, sigui a casa o en una residència; els ajuts a les famí­lies amb persones discapacitades; les persones amb risc d’exclusió social; les persones amb dificultats d’inserció laboral. I un llarg etcètera.
L’única excepció parcial la constituiria la sanitat, que per raons d’urgència i d’immediatesa requereix un tractament especí­fic. Tanmateix, una bona part de les consideracions que he fet i d’altres que faré a partir d’ara valen també per a la sanitat.
(…)
L’Administració ha de planificar, recaptar els diners, distribuir-los i garantir la prestació, la qualitat i l’equitat del servei.
I si ho creu oportú, ha de poder prestar directament el servei, fent escoles, hospitals, residències o llars d’infants.
Ara bé, qui pot negar a la iniciativa privada o al teixit associatiu que faci també escoles, hospitals, residències o llars d’infants? Ningú.
Si de debò volem un paí­s de qualitat, amb un creixent nivell de benestar universal per a tota la població, cap energia o iniciativa de la societat ha de ser ignorada o desaprofitada. Ans al contrari, ha de ser tinguda en compte i integrada.
El dret a triar aplicat sense reserves és, deixeu-m’ho dir, socialment just i èticament obligat. Primer, perquè aposta pel binomi llibertat-responsabilitat de la persona; segon, molt important, perquè hi ha gent que aquest dret l’ha pogut exercir sempre: les persones amb més possibilitats econòmiques. I nosaltres volem garantir de totes totes que d’aquest dret en gaudeixi tothom,
independentment del seu nivell de riquesa. També la gent amb menys possibilitats.
(…)
El dret a escollir requereix una àmplia oferta de serveis. I per tant, competència. La competència no ha de fer por. Estimula iniciatives, fa més racional l’ús dels recursos econòmics i reporta beneficis a l’usuari, destinatari final de les polí­tiques de benestar. Competència significa que en la prestació de serveis educatius, sanitaris, socials, familiars i d’altre mena hi pot haver
iniciativa pública, iniciativa associativa sense ànim de lucre, i també iniciativa privada estricta. Aquest ventall, lluny de combatre’s, s’ha d’estimular per part del Govern.
(…)
Estem parlant de serveis bàsics d’interès públic, que conformen l’essència d’una societat del benestar. Amb això, com comprendran, no s’hi juga. Aquí­ és on necessitem uns poders públics que es facin responsables que les garanties funcionen a la perfecció. L’Administració és l’única legitimada per a dur a terme aquesta tasca. No necessitem una Administració controladora fins l’últim detall, però si una Administració garantista del que és essencial.
(…)
¿Algú es pensa que en un món on cauen les barreres de tota mena el proteccionisme té algun futur en comparació amb un món obert i un mercat lliure? La resposta és que no.

M. Friedman; Education: Free to choose Wall Street Journal, 09/06/2005. (en anglès)
Transcripció de la conferència d’Artur Mas: Catalunya sense lí­mits II: el paí­s que volem, el paí­s que farem (*.pdf)

Facturació on-line de Telefònica per a usuaris de Linux

Passejant per les llistes de SuSE, he trobat aquest fil sobre com visualitzar les fatctures signades digitalment de Telefonica sota Linux.
Telefonica proporciona la possibilitat de rebre les factures en format electrònic i et dona dos opcions: visualitzar-les en linia o bé descarregar-les com a factures signades digitalment. Si optem per aquesta segona opció, ens trobem que podem descarregar un fitxer amb l’extensió .fp7 però Telefonica només proporciona un visor d’aquest tipus de diocuments per a Windows. Afortunadament malgrat no s’informa d’això a la pàgina web en qüestió en Linux també podem visualitzar-les. (Cito literalment el missatge enviat a la llista suse-linux-s)

“Para acceder a la factura firmada desde Linux es necesario tener instalado openssl (una implementación de código libre de SSL V2/3 y TLS y librerí­a de criptografí­a de propósito general).

Estas librerí­as pueden descargarse de http://www.openssl.org

Una vez instalada esta librerí­a se debe proceder a la descarga de los archivos de factura firmados digitalmente. Son archivos con extensión fp7 y pueden obtenerse desde Telefonicaonline en la página de descarga de facturas.

En Linux es necesario descargarlos a un archivo local.

Este archivo cumple el estándar y dentro se encuentra encapsulado el archivo pdf y la firma de Telefónica. Para validar la firma es necesario tener el Certificado de Telefónica, que puede descargarse en: http://www.telefonicaonline.com/on/es/archivos/cer/fnmt.cer

Suponiendo que el archivo descargado de factura sea factura.fp7 el comando que debe ejecutarse en Linux es el siguiuente:

openssl smime -verify -in factura.fp7 -inform DER -CAfile fnmt.cer -out factura.pdf

Ejemplo de ejecución:

XXX:/tmp$ openssl smime -verify -in factura.fp7 -inform DER -CAfile fnmt.cer -out factura.pdf  
Verification Successful  
XXX:/tmp$ ls -l *pdf  
-rw-r--r--    1 XXX      users       24574 Jan 29 09:30 factura.pdf  

Este comando validará la firma y extraerá el archivo factura.pdf que puede ser visualizado por cualquier visor de pdf.

No obstante, el archivo original: factura.fp7 es el único que tiene validez legal y el que debe almacenarse en caso de tener que validarlo con la Agencia Tributaria.

NOTA: Per als usuaris de MacOSX a part d’aquesta opció també existeix un script anomenat e-factura2pdf que facilita el procés.

Presentacions al navegador

Via Ajaxian.com descobreixo un parell de possibilitats per a realitzar presentacions simplement a través del navegador que es sumen al ja conegut S5 de n’Eric Meyer.

Tant AJAX-S com Presentacular es basen en la idea de combinar XHTML+CSS+Javascript (a l’estil de l’S5). AJAX-S, però incolu el contingut de la presentació en arxius XML separats que després són incorporats via AJAX.

Presentacular per la seva banda incorpora els efectes de les llibreries script.aculo.us a l’S5.

Algú es preguntarí  perquè preparar les presentacions d’aquesta manera. Doncs en primer lloc per una qüestió de portabilitat. Gairebé tots els ordinadors (que et puguis trobar quan vas a fer una xerrada/conferència) tenen un navegador i pots oblidar-te de quin Sistema Operatiu i versió fan servir. Però en segon lloc perquè permet presentar informació de diferents maneres i per a diferents mitjans de manera molt senzilla. Per exemple, momés cal canviar l’estil CSS i facilment podem publicar els continguts de la presentació en una pí gina web estí tica.

10 coses que no trobaré a faltar de Noruega (per en DVDJon)

Fa un parell de setmanes que en DVD Jon ha abandonat la seva Noruega natal per anar a trballar i a viure als EE.UU.

Ha penjat una entrada al seu blog sota el tí­tol de “10 coses que no trobaré a faltar de Noruega

A 2 mesos d’anar-hi em sembla que això tampoc ho trobaré a faltar quan torni ;)

  1. The weather.
  2. Boring software engineering jobs.
  3. 25% sales tax.
  4. Tax barriers (up to 500%) on imported meat.
  5. State monopoly and high taxes on alcohol (beer is $11 at bars).
  6. The farmers, their crappy products, and their propaganda about the dangers of imported food.
  7. $7/gallon gasoline (I don’t drive, but the FedEx guy who brings me stuff does) and ~50% tax on cars (a Toyota Prius starts at $46000).
  8. The monarchy. “The royal family is so niceâ€? is not an argument for monarchy, especially when you’ve never even met them, you weak-minded sheep.
  9. Politicians who pat themselves on the back when the U.N. ranks Norway as the best country to live in.
  10. The prosecutor who tried to portray me as a member of an international crime gang.