Las venas abiertas de América Latina

Títol: Las venas abiertas de América Latina

Idioma: Castellí 

Títol original: Las venas abiertas de América Latina

Autor: Eduardo Galeano

Any: 1978

Categoria: Història

Editorial: Siglo XXI Editores

Preu: 16 EUR.

Pàgines: 384

ISBN: 84-323-1145-6

Valoració: 5 out of 5

La división internacional del trabajo consiste en que unos paí­ses se especializan en ganar y otros en perder. Nuestra comarca del mundo, que hoy llamamos América Latina, fue precoz: se especializó en perder desde los remotos tiempos en que los europeos del Renacimiento se abalanzaron a través del mar y le hundieron los dientes en la garganta. Pasaron los siglos y América Latina perfeccionó sus funciones…

Així­ comença aquest relat d’Eduardo Galeano sobre la història d’Amèrica Llatina. Una història vinculada a la febre de l’or i de la plata, a les grans plantacions de cafè, sucre, cacao, cotó… Una història en la qual Amèrica Llatina sempre ha jugat el paper de proporcionar oportunitats per al capital extranger sense ser capaç de desenvolupar un sistema propi.

El llibre recull la història del subdesenvolupament d’Amèrica Llatina. Un subdesenvolupament fortament vinculat al desenvolupament d’altres països a través de la “acumulació per despossessió”. Primer foren els Espanyols i Portugesos que destrossaren les societats preexiastents i orientaren les colonies cap al benefici de les metròpolis. Més tard foren anglesos i portuguesos i ja al Segle XX foren substituïts per grans empreses nordamericanes (En els últims anys del S.XX. sembla que Espanya vulgui recuperar el terreny perdut a través d’empreses com Repsol, Endesa, BBVA…). Però al llarg dels segles el paper d’Amèrica Llatina ha canviat poc, de fet més aviat s’ha accentuat. Amèrica LLatina ha proporcionat al llarg dels segles materies primeres barates a canvi de cars productes manufacturats i ha subordinat tota la seva estructura productiva, comunicacions, transports… però també teixit social (fins i tot la “burgesia nacional” estí  subjecta i orientada al capitalisme internacional).

Galeano escriu aquest llibre a finals de 1970, en el moment en que Allende és elegit president a Chile i sembla que s’albira una època de canvis a Amèrica Llatina. és evident que moltes coses han passat des d’aleshores. De fet en l’epileg que escriu el 1978 ja afegeix alguns dels fets més rellevants dels anys 70. Això fa que hagi de ser llegit intentant situar-se en aquell moment històric.
Curiosament avui en dia la situació és molt similar i també es respiren a la regió aires de canvi (Bolí­via, Venezuela, Argentina, Brazil… han elegit governs d’esquerres en els últims anys). Fariem bé de no oblidar les lliçons apreses del passat perquè, sinó, de que ens serveix la història?

Tags: Economia, Història, Amèrica Llatina, Imperialisme