Arxiu mensual: març de 2006

La cultura de las rentas básicas: historia de un concepto

La cultura de las rentas básicas
Tí­tol: La cultura de las rentas básicas: historia de un concepto
Autor: Jose Iglesias Fernández
Idioma: Castellí 
Editorial: Virus editorial
Any: 2004
Pí gines: 268
ISBN: 84-96044-43-2
WWW: La cultura de las rentas básicas: historia de un concepto
PDF: La cultura de las rentas básicas: historia de un concepto

Al estudiar el concepte de Renda Bí sica, ens trobem per una banda que molts autors es refereixen a conceptes diferents sota el mateix nom i per altra banda trobem un munt de conceptes pròpis de cada utor que presenten multituts de similituts. Per això, més que parlar de Renda Bí sica, hem de parlar de Rendes Bí siques. Jose Iglesias revisa en aquest llibre els antecedents, els precursos i les diferents justificacions que al llarg de la història s’han anat succeint per a idees properes al que avui coneixem com a Renda Bí sica. Revisa també els versionistes actuals (especialment els d’í mbit hispanoparlant) analitzant en cada cas quin són els conceptes que utilitza cada autor i quin significat s’amaga darrere de cada concepte.

Anunci de reformes al Fons de Reserva de la Seguretat Social


Dimarts passat 14 de febrer, Octavio Granado, el secretari d’Estat per a la Seguretat Social, va comparéixer davant de Comissió No Permanent de Seguiment del Pacte de Toledo, al Congrés dels Diputats per a presentar l’informe sobre l’evolució de Fons de Reserva de la Seguretat Social.

Després de l’aprovació d’una nova dotació de 3.700 milions d’euros en el Consell de ministres del passat 10 de febrer, la quantia del Fons assoleix la xifra de 31.207,64 milions d’euros. Aquesta quantia total suposa ja més de sis mensualitats de la nòmina de pensions i equival al 3,47% del Producte Interior Brut.

En la compareixença, es va anunciar també que es crearí  un grup de treball per a una proposta de reforma de la llei reguladora del Fons de Reserva de la Seguretat Social amb l’objectiu de “donar major agilitat a la gestió del Fons de Reserva” (l’esmentada proposta es traslladarí  als partits i als agents socials al mes de maig d’enguany). No obstant, Granado va avançar que s’estí  treballant en quatre aspectes fonamentals:

  • 1. “externalitzar part de les decisions” que ara pren el Comité de Gestió del fons per a donar entrada a “agents privats”, encara que mantenint sempre el control públic del fons.
  • 2. “diversificar la cartera d’inversió del fons”.
  • 3. Regular de manera “més precí­sa” la definició de dèficit i els criteris per a poder disposar del Fons de Reserva.
  • 4. Augmentar l’aportació dels excedents de les mútues al Fons de Reserva.

La proposta de “externalitzar part de les decisions” per a donar entrada a “agents privats” avança en la lí­nia adoptada per països com ara França on la gestió del fons de reserva es treu a concurs per lots. No hi ha cap raó per la qual donar entrada a agents privats, a la gran banca, porti a una major rendibilitat. La legislació actual obliga a destinar els diners de reserva a “persones jurí­diques públiques nacionals i estrangeres, de qualitat credití­cia elevada i amb un significatiu grau de liquiditat”, és a dir, en deute públic. A causa dels baixos tipus d’interés, la rendibilitat dels actius del fons ha anat descendint. Per això, si es vol augmentar la rendibilitat es fa precí­s l’objectiu número dos, “diversificar la cartera d’inversió”, per a buscar una major rendibilitat encara que siga al preu d’un major risc, allò que anomenen un “adequat equilibri risc-rendibilitat”. Espanya és l’únic paí­s del món que invertix el seu Fons de Reserva per a pensions només en deute públic. En el seu moment vaig criticar que el Fons de Reserva s’invertira en Deute públic espanyol ja que ho considero una transferència de recursos dels treballadors espanyols a l’estat. No obstant, almenys les inversions finançades per aquest deute públic en principi són actuacions de carí cter públic que beneficien al conjunt de la societat espanyola. I, per tant, no faria malament el govern a recordar que els beneficis del deute públic s’estenen més enllí  del tipus d’interés del cupó. Amb l’entrada de gestió privada i la possibilitat d’invertir en altres actius s’adquireix la possibilitat d’un major rendiment amb el cost d’un major risc més la pèrdua dels efectes positius de les inversions públiques finançades amb deute públic.

La legislació vigent estableix tres semestres consecutius de resultat negatiu per a determinar que hi ha un dèficit estructural i es pugui utilitzar el Fons de Reserva per a pagar les pensions. No tinc molt clar que un any i mig de resultats negatius de la Seguretat Social sigui sinònim d’una “crisi estructural”, podria tractar-se només d’una severa crisi econòmica. En els perí­odes de crisi augmenten la despesa social alhora que disminuïxen els ingressos al disminuir l’ocupació. No obstant, això no posa en dubte el bon funcionament del sistema de Seguretat Social. D’altra banda, em preocupa que darrera l’expressió “regular els criteris per a poder disposar del Fons de Reserva” es pugui autoritzar la utilització del fons per a usos no estrictament relacionats amb la Seguretat Social. Les organitzacions patronals han demandat nombroses vegades una rebaixa de les contribucions empresarials a la Seguretat Social donat l’excedent que presenta i en diverses ocasions el PSOE ha deixat a entreveure la possibilitat d’utilitzar el Fons de Reservar per a impulsar reformes en el mercat laboral. En principi podria no semblar una mala idea utilitzar els diners dels treballadors per a realitzar reformes en el mercat laboral (al cap i a la fi seria reconéixer que els “problemes” de la Seguretat Social són, en el fons, problemes del mercat de treball) però una llarga tradició de “reformes laborals” basades en a l’abaratiment dels costos laborals i bonificacions en les cotitzacions socials porten a pensar que acabaria convertint-se en una transferència de diners dels treballadors espanyols als empresaris.

Algunes dades del Fons de Reserva de la Seguretat Social
Data de creació: any 2001.
Aportació febrer 2006: 3.700 milions d’euros.
Total acumulat a febrer del 2006: 31.253,26 milions d’euros (equivalent a més de 6 nòmines de pensions o al 3,47% del PIB).

Total Aportacions (a 31/12/2005): 25.198.38 milions d’euros.
Rendiment net acumulat (a 31/12/2005): 1.986,59 milions d’euros (4,92%).

Referències externes:
Nota de premsa: La Seguridad Social estudia la manera de aumentar la rentabilidad del Fondo de Reserva.
Nota de premsa: Octavio Granado presentó el informe sobre la evolución del Fondo de Reserva de la Seguridad Social.
Presentació al Congrés (document PDF): Fondo de Reserva de la Seguridad Social: Informe elaborado para el Parlamento. Evolución, actuaciones del año 2005 y situación a 31-12-2005 y apéndice actuaciones 2006.


El pasado martes 14 de febrero, Octavio Granado, el secretario de Estado para la Seguridad Social, compareció ante Comisión No Permanente de Seguimiento del Pacto de Toledo, en el Congreso de los Diputados para presentar el informe sobre la evolución del Fondo de Reserva de la Seguridad Social .

Tras la aprovación de una nueva dotación de 3.700 millones de euros en el Consejo de Ministros del pasado 10 de febrero, la cuantí­a de este Fondo alcanza la cifra de 31.207,64 millones de euros. Esta cuantí­a total supone ya más de seis mensualidades de la nómina de pensiones y equivale al 3,47% del Producto Interior Bruto.

En la comparecencia, se anunció también que se creó un grupo de trabajo para una propuesta de reforma de la ley reguladora del Fondo de Reserva de la Seguridad Social con el objetivo de “dar mayor agilidad a la gestión del Fondo de Reserva” (dicha propuesta se trasladará a los partidos y a los agentes sociales en mayo de este año). Si embargo, Granado adelantó que se están trabajando en cuatro aspectos fundamentales:

  • 1. “externalizar parte de las decisiones” que ahora toma el Comité de Gestión del fondo para dar entrada a “agentes privados”, aunque manteniendo siempre el control público del fondo.
  • 2.”diversificar la cartera de inversión del fondo”.
  • 3.regular de modo “más preciso” la definición de déficit y los criterios para poder disponer del Fondo de Reserva.
  • 4. aumentar la aportación de los excedentes de las mutuas al Fondo de Reserva.

La propuesta de “externalizar parte de las decisiones” para dar entrada a “agentes privados” avanza en la lí­nea adoptada por paises como Francia donde la gestión del fondo de reserva se saca a concurso por lotes. No hay ningúna razón por la cual dar entrada a agentes privados, a la gran banca, lleve a una mayor rentabilidad. La legislación actual obliga a destinar el dinero de reserva a “personas jurí­dicas públicas nacionales y extranjeras, de calidad crediticia elevada y con un significativo grado de liquidez”, es decir, en deuda pública. Debido a los bajos tipos de interés, la rentabilidad de los activos del fondo ha ido descendiendo. Por eso, si se quiere aumentar la rentabilidad, se hace preciso el objetivo número dos, “diversificar la cartera de inversión” para buscar una mayor rentabilidad aunque sea al precio de un mayor riesgo, lo que llaman un “adecuado equilibrio riesgo-rentabilidad”. España es el único paí­s del mundo que invierte su Fondo de Reserva para pensiones sólo en deuda pública. En su momento critiqué que el Fondo de Reserva se invirtiera en Deuda Pública española ya que lo considero una transferencia de recursos de los trabajadores españoles al estado. Sin embargo, por lo menos las inversiones financiadas por esta deuda pública en principio son actuaciones de carácter público que benefician al conjunto de la sociedad española. Y no harí­a mal el gobierno en recordar que los beneficios de la deuda pública se extienden más allá del tipo de interés del cupón. Con la entrada de gestión privada y la posibilidad de invertir en otros activos se adquiere la posibilidad de un mayor rendimiento con el coste de un mayor riesgo más la pérdida de los efectos positivos de las inversiones financiadas con deuda pública.

La legislación vigente establece tres semestres consecutivos de resultado negativo para determinar que existe un déficit estructural y se puede gastar dinero de la hucha para pagar las pensiones. No tengo muy claro que un año y medio de resultados negativos de la Seguridad Social sean sinónimo de una “crisis estructural”, podrí­a tratarse solamente de una severa crisis económica. En los perí­odos de crisis aumentan los gastos sociales al mismo tiempo que disminuyen los ingresos al disminuir el empleo. Sin embargo, eso no pone en entredicho el buen funcionamiento del sistema de Seguridad Social. Por otro lado, me preocupa que tras la frase “regular los criterios para poder disponer del Fondo de Reserva” se pueda autorizar la utilización del fondo para usos no estrictamente relacionados con la Seguridad Social. Las organizaciones patronales han demandado repetidas veces una rebaja de las contribuciones empresariales a la Seguridad Social dado el excedente que presenta y en varias ocasiones el PSOE ha dejado a entrever la posibilidad de utilizar el Fondo de Reservar para impulsar reformas en el mercado laboral. En principio podrí­a no parecer una mala idea utilizar el dinero de los trabajadores para realizar reformas en el mercado laboral (al fin y al cabo serí­a reconocer que los “problemas” de la Seguridad Social son, en el fondo, problemas del mercado de trabajo) pero una larga tradición de “reformas laborales” basadas en al abaretecimento de los costes laborales y bonificaciones en las cotizaciones sociales llevan a pensar que acabarí­a convirtiéndose en una transferencia de los trabajadores españoles a los empresarios.

Algunos datos sobre el Fondo de Reserva de la Seguridad Social
Fecha de creación: año 2001.
Aportación febrero 2006: 3.700 millones de euros.
Total acumulado a febrero de 2006: 31.253,26 millones de euros (equivalente a más de 6 nóminas de pensiones o al 3,47% del PIB).

Total Aportaciones (a 31/12/2005): 25.198.38 millones de euros.
Rendimiento neto acumulad (a 31/12/2005): 1.986,59 millones de euros (4,92%).

Referéncias externas:
Nota de prensa: La Seguridad Social estudia la manera de aumentar la rentabilidad del Fondo de Reserva.
Nota de prensa: Octavio Granado presentó el informe sobre la evolución del Fondo de Reserva de la Seguridad Social.
Presentación ante el Congreso (document PDF): Fondo de Reserva de la Seguridad Social: Informe elaborado para el Parlamento. Evolución, actuaciones del año 2005 y situación a 31-12-2005 y apéndice actuaciones 2006.

L’estat espanyol anuncia beneficis

Com si del director general d’una gran empresa es tractés, Pedro Solbes, vicepresident segon i ministre d’economia, acompanyat per el secretari d’estat d’hisenda i presupostos Miguel íngel Fernández Ordóñez, han presentat aquesta setmana els resultats del sector públic espanyol l’any 2005.

Les administracions Públiques del Regne d’Espanya han tancat l’exercici de l’any 2005 amb superí vit per primera vegada des del restabliment de la democrí cia (abans de 1980 es cosidera la comptabilitat pública espanyola poc fiable). El conjunt de les administracions públiques ha tancat l’exercici 2005 amb un superí vit equivalent al 1,1% del PIB (uns 10.000 milions d’euros). En la taula adjunta podem veure la descomposició del superí vit entre les diferents administracions públiques.

SALDO 2002 2003 2004 2005
Administració Central -0,5 -0,33 -1,15 0,39
Comunitats Autònomes -0,48 -0,48 -0,02 -0,22
Corporacions Locals -0,12 -0,24 0 -0,14
Administracions de la Seguretat Social 0,84 1,03 1,03 1,06
TOTAL ADMINISTRACIONS PíšBLIQUES -0,27 -0,03 -0,14 1,1
Font: Ministeri d’Economia i Hisenda (febrer 2006)

Continua la lectura de L’estat espanyol anuncia beneficis

Spain vs. Norway

Aquestes són algunes dades comparatives entre Espanya i Noruega, el territori que m’acull temporalment. Les dades provenen de la base de dades SIMA del Banc Mundial i estan desglossades en població, macroeconomia, comerç, energia, mercat de treball, educació, sanitat i altres.

Població

Es tracta de dos països amb grans diferències. Noruega té una extensió superior a la meitat del territori espanyol, però una població de només 4,5 milions d’habitants. La densitat de població de Noruega és de només 15 habitants per kilòmetre quadrat.
Sorpren que la superficie forestal sigui en ambdós casos del 29%. La menor densitat de població noruega fa que la natura estigui molt més present en la vida noruega.
En quant a l’estructura de població no presenten grans diferències però destaca que Noruega té una major taxa de fertilitat (2 fills per dona de mitjana) probablement degut a un major desenvolupament de l’estat del benestar i a unes millors polí­tiques de conciliació dela vida laboral i familiar.

Població (any 2004) Noruega Espanya
Superficie(km2) 323,76 505,99
Sòl cultivable (% superficie total) 3,00 27,00
í€rea forestal (% superficie total) 29,00 29,00
Densitat de població (habitants per km2) 15,00 83,00
Població total 4,582,000 41,286,388
Població edat 0-14 (% sobre el total) 20,00 15,00
Població edat 15-64 (% sobre el total) 66,00 68,00
Població edat 65 o més (% sobre el total) 15,00 17,00
Taxa de naixements (per cada 1,000 habitants)1 13,00 10,00
Taxa de defuncions (per cada 1,000 habitants)2 10,00 9,00
Taxa de fertitlitat (fills per dona)3 2,00 1,00

Here you will find some comparative data between Spain and Norway, where I currently live. Data is taken from the SIMA‘s World Bank database and are sorted in population, macroeconomics, trade, energy, labour market, education, health and other indicators.

Population

They are countris with big differences between them. Norway has an extension over a half of Spanish territory but with just a population about 4,5 milions people. Norwegian population density is just 15 inhabitants per sq kilometer.
It’s surprising that they both have the same forest surface (29% of total surface). The lowest population density makes, althought, nature beeing an integral part of norwegians’ life.
Regarding population structure we don’t find any substancial difference but it shows that Norway has a higher fertility rate (2 births per woman) probably due to the more developed welfare state and better policies for labour and famliy life conciliation.

Population (year 2004) Norway Spain
Surface area (sq km) 323,76 505,99
Land use, arable land (% of land area) 3,00 27,00
Forest area (% of land area) 29,00 29,00
Population density (people per sq km) 15,00 83,00
Population, total 4,582,000 41,286,388
Population ages 0-14 (% of total) 20,00 15,00
Population ages 15-64 (% of total) 66,00 68,00
Population ages 65 and above (% of total) 15,00 17,00
Birth rate, crude (per 1,000 people)4 13,00 10,00
Death rate, crude (per 1,000 people)5 10,00 9,00
Fertility rate, total (births per woman)6 2,00 1,00


Continua la lectura de Spain vs. Norway

  1. Any 2000 []
  2. Any 2000 []
  3. Any 2000 []
  4. Any 2000 []
  5. Any 2000 []
  6. Any 2000 []