Aquestes són algunes dades comparatives entre Espanya i Noruega, el territori que m’acull temporalment. Les dades provenen de la base de dades SIMA del Banc Mundial i estan desglossades en població, macroeconomia, comerç, energia, mercat de treball, educació, sanitat i altres.
Població
Es tracta de dos països amb grans diferències. Noruega té una extensió superior a la meitat del territori espanyol, però una població de només 4,5 milions d’habitants. La densitat de població de Noruega és de només 15 habitants per kilòmetre quadrat.
Sorpren que la superficie forestal sigui en ambdós casos del 29%. La menor densitat de població noruega fa que la natura estigui molt més present en la vida noruega.
En quant a l’estructura de població no presenten grans diferències però destaca que Noruega té una major taxa de fertilitat (2 fills per dona de mitjana) probablement degut a un major desenvolupament de l’estat del benestar i a unes millors polítiques de conciliació dela vida laboral i familiar.
| Població (any 2004) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Superficie(km2) | 323,76 | 505,99 |
| Sòl cultivable (% superficie total) | 3,00 | 27,00 |
| í€rea forestal (% superficie total) | 29,00 | 29,00 |
| Densitat de població (habitants per km2) | 15,00 | 83,00 |
| Població total | 4,582,000 | 41,286,388 |
| Població edat 0-14 (% sobre el total) | 20,00 | 15,00 |
| Població edat 15-64 (% sobre el total) | 66,00 | 68,00 |
| Població edat 65 o més (% sobre el total) | 15,00 | 17,00 |
| Taxa de naixements (per cada 1,000 habitants)1 | 13,00 | 10,00 |
| Taxa de defuncions (per cada 1,000 habitants)2 | 10,00 | 9,00 |
| Taxa de fertitlitat (fills per dona)3 | 2,00 | 1,00 |
Here you will find some comparative data between Spain and Norway, where I currently live. Data is taken from the SIMA‘s World Bank database and are sorted in population, macroeconomics, trade, energy, labour market, education, health and other indicators.
Population
They are countris with big differences between them. Norway has an extension over a half of Spanish territory but with just a population about 4,5 milions people. Norwegian population density is just 15 inhabitants per sq kilometer.
It’s surprising that they both have the same forest surface (29% of total surface). The lowest population density makes, althought, nature beeing an integral part of norwegians’ life.
Regarding population structure we don’t find any substancial difference but it shows that Norway has a higher fertility rate (2 births per woman) probably due to the more developed welfare state and better policies for labour and famliy life conciliation.
| Population (year 2004) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| Surface area (sq km) | 323,76 | 505,99 |
| Land use, arable land (% of land area) | 3,00 | 27,00 |
| Forest area (% of land area) | 29,00 | 29,00 |
| Population density (people per sq km) | 15,00 | 83,00 |
| Population, total | 4,582,000 | 41,286,388 |
| Population ages 0-14 (% of total) | 20,00 | 15,00 |
| Population ages 15-64 (% of total) | 66,00 | 68,00 |
| Population ages 65 and above (% of total) | 15,00 | 17,00 |
| Birth rate, crude (per 1,000 people)4 | 13,00 | 10,00 |
| Death rate, crude (per 1,000 people)5 | 10,00 | 9,00 |
| Fertility rate, total (births per woman)6 | 2,00 | 1,00 |
Macroeconomia
és dificil comparar dos països tant diferents. Espanya presenta un major PIB, però en termes de PIB per cí pita es veu clarament superada per Noruega (el segon país amb major PIB per cí pita després de Luxemburg).
Es curiós observar que ambdós països tenen una taxa de creixement que actualment es siuat al voltant del 3%. No obstant, Espanya presenta una inflació clarament superior (prí cticament el doble!). Espanya, pel fet de formar part de la UEM ha perdut el control dels principals instruments en la lluita contra la inflació.
Per altra banda, l’objectiu principal del Banc Central de Noruega és la lluita contra l’inflació (o deflació).
Destaca també l’elevat nivell d’endeutament de les families a Espanya, bí sicament endeutament hipotecí ri, si bé en el cas de Noruega l’endeutament hipotecari també ha augmentat en els últims anys.
| Macroeconomia (any 2004) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Producte Interior Brut (constant en 2000 US$) | 179,606,028,288 | 622,550,384,640 |
| Creixement del PIB (% anual) | 3,00 | 3,00 |
| GDP per capita (constant 2000 US$) | 39.198 | 15.079 |
| Índex de preus al consum (any 2000 = 100) | 107,00 | 113,00 |
| Consum final de les families (% del PIB)7 | 43,00 | 59,00 |
| Crèdit domèstic proveït pel sector bancari (% del PIB)8 | 81,00 | 119,00 |
| Crèdit domèstic al sector privat (% del PIB)9 | 76,00 | 101,00 |
Comerç
La principal diferència radica en que mentre Noruega presenta un superí vit en el comerç exterior, degut en bona part a l’exportació de petroli i gas natural, Espanya és clarament deficití ria (amb una tendència clarament preocupant!)
| Comerç (any 2000) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Importacions de béns i serveis (% del PIB) | 29,00 | 32,00 |
| Exportacions de béns i serveis (% del PIB) | 47,00 | 30,00 |
| Exportacions de combustibles (% exportacions de mercaderies) | 64,00 | 4,00 |
| Importacions de combustibles (% importacions de mercaderies) | 4,00 | 12,00 |
| Balança per compte corrent (% del PIB)10 | 14,00 | -5,00 |
| Total reserves (inclòs l’or, US$ corrents)11 | 44,307,533,824 | 19,758,630,912 |
| Total reserves (en mesos equivalents d’importacions)12 | 6,00 | 1,00 |
Energia
El primer que destaca és l’abismal diferència en el nivell de consum d’energia elèctrica; fet degut probablement al baix preu de l’electricitat a Noruega. No obstant, destaca també una major eficiència energètica amb una major productivitat per unitat d’energia consumida i unes menros pèrdues en la distribució.
El segon fet soprenent és que malgrat ser un dels principals exportadors de petroli, i un exportador net d’energia, Noruega genera tota la electricitat que consumeix a partir de centrals hidroelèctriques. Espanya per altra banda és un importador net d’eneergia i depen més dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear.
| Energia (any 2000) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Consum elèctric (kw/h per cí pita) | 24,39 | 4,65 |
| PIB per unitat d’energia (2000 US$ per kg de petroli equivalent)13 | 6,00 | 5,00 |
| Pèrdues electriques durant la transmissió i distribució (% de la producció total) | 6,00 | 9,00 |
| Electricitat provinent del carbó (% sobre el total) | 0,00 | 36,00 |
| Electricitat provinent de centrals hidroelèctriques (% sobre el total) | 100,00 | 13,00 |
| Electricitat provinent del gas natural (% sobre el total) | 0,00 | 9,00 |
| Electricitat provinent de centrals nuclears (% sobre el total) | 0,00 | 28,00 |
| Electricitat provinent del petroli (% sobre el total) | 0,00 | 10,00 |
| Combustibles renovables (% sobre el total de consum energètic) | 5,00 | 3,00 |
| Importacions netes d’energia (% sobre el total de consum energètic) | -788,00 | 75,00 |
Mercat de treball
El primer que destaca és l’elevada participació laboral femenina. Trobem també enormes diferències en les taxes d’atur. Noruega té un atur prí cticament inexistent i només un 5% és de llarga durada mentre que a Espanya prop de la meitat de l’atur és de llarga durada, a més de tenir un marcat component de gènere.
| Mercat de treball (any 2000) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Força laboral14 | 2,371,827 | 18,316,292 |
| Força laboral fenemina (% sobre el total de força laboral)15 | 47,00 | 38,00 |
| Ocupació en el sector agrícola (% sobre ocupació total) | 4,00 | 7,00 |
| Ocupació en la industria (% sobre ocupació total) | 23,00 | 31,00 |
| Ocupació en el sector serveis (% sobre ocupació total) | 73,00 | 62,00 |
| Aturats amb eduació primaria (% sobre atur total) | 24,00 | 58,00 |
| Aturats amb eduació secundaria (% sobre atur total) | 53,00 | 19,00 |
| Aturats amb eduació superior (% sobre atur total) | 21,00 | 22,00 |
| Atur femení (% sobre el total de força laboral femenina) | 3,00 | 21,00 |
| Atur masculí (% sobre el total de força laboral masculina) | 4,00 | 10,00 |
| Atur de llarga durada (% sobre atur total) | 5,00 | 46,00 |
| Atur de llarga durada (dones) (% of female Atur) | 3,00 | 51,00 |
| Atur de llarga durada (homes) (% of male Atur) | 7,00 | 39,00 |
Educació
Destaca sobretot la diferència en l’accés a l’educació superior; una educació superior que es fonamentalment femenina.
En quant a la dotació per estudiant també observem grans diferències en quant a l’eduació superior. Però sobretot m’agradaria destacar la taxa de pre-escolarització (nens/es menors de 3 anys) que és substancialment menor a Noruega degut molt probablement a unes millors polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar.
| Educació (any 2000) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Accés a l’educació pre-primaria | 79,00 | 100,00 |
| Accés a l’educació primaria | 100,00 | 100,00 |
| Accés a l’educació secundaria | 95,00 | 93,00 |
| Accés a l’educació superior (dones) | 85,00 | 62,00 |
| Accés a l’educació superior (homes) | 56,00 | 52,00 |
| Despesa pública en educació (% del PIB) | 7,00 | 4,00 |
| Despesa per estudiant, educació primaria (% del PIB per cí pita) | 18,00 | 19,00 |
| Despesa per estudiant, educació secundaria (% del PIB per cí pita) | 26,00 | 25,00 |
| Despesa per estudiant, educació superior (% del PIB per cí pita) | 40,00 | 21,00 |
Sanitat
Destaca sobretot que malgrat la despesa total en sanitat (com a % del PIB) és igual en ambós casos, en el cas espanyol la població ha de compensar amb una major despesa privada una menor despesa pública en sanitat. La despesa per cí pita també afavoreix en aquest cas a Noruega.
| Sanitat (any 2000) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Despesa en salut per cí pita (en US$ corrents) | 2,85 | 1,03 |
| Despesa privada en salut (% del PIB) | 1,00 | 2,00 |
| Despesa pública eb salut (% del PIB) | 7,00 | 5,00 |
| Despesa total en salut (% del PIB) | 8,00 | 8,00 |
| Llits d’hospital (per cada 1,000 habitants) | 15,00 | 4,00 |
Altres indicadors
Entre els altres indicadors que generalment s’utilitzen en les comparacions internacionals, destaca especialment la diferència en quant a diaris per cada mil habitants i també en quant a ordinadors i ordinadors amb connexió a internet.
L’alt percentatge de penetració de la telefonia mòbil a Espanya la situa gairebé en un nivell nòrdic. Sorpren també que Espanya té més vehicles privats pere cada mil habitants que Noruega tot i que les circumstí ncies climí tiques i de distribució de la població suposen reptes adicionals per al transport públic a Noruega.
| Altres indicadors (any 2000) | Noruega | Espanya |
|---|---|---|
| Diaris (per cada 1000 habitants) | 569 | 98 |
| Línies de telèfon (per cada 1000 habitants) | 733 | 426 |
| Telèfons mòbils (per cada 1000 habitants) | 748 | 605 |
| Receptors de televisió (per cada 1000 habitants) | 666 | 561 |
| Subscriptors a serveis de televisió digital (per cada 1000 habitants) | 183 | 7 |
| Ordinadors personals (per cada 1000 habitants) | 489 | 145 |
| Usuaris d’internet (per cada 1000 habitants) | 433 | 137 |
| Vehícles privats (per cada 1000 habitants) | 411 | 431 |
| Temps necessàri per fer complir un contracte (dies)16 | 87 | 169 |
| Temps necessàri per registrar una propietat (dies)17 | 1 | 25 |
| Temps necessàri per obrir un negoci (dies)18 | 23 | 108 |
Macroeconomics
It is difficult to compare two countries with such big differences. Spain has a higher GDP but if we refer in terms of GDP per capita, norwegian superiority is overhelming (it is the second country in GDP per capita just after Luxemburg).
It is curios to observe that both countries have a nowadays growth rates around 3%. Nevertheless, Spain presents a higher inflation rate (almost doubles Norway!). Spain as being part of the EMU has lost the control of main instruments againts inflation while, in the opposite way, the principal objective of the Norwegian Central Bank is fight against inflation (either deflation).
We can also notice the extremly high debt level of spanish families, maily due to housing mortage debts.
| Macroeconomics (year 2004) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| GDP (constant 2000 US$) | 179,606,028,288 | 622,550,384,640 |
| GDP growth (annual %) | 3,00 | 3,00 |
| GDP per capita (constant 2000 US$) | 39,20 | 15,08 |
| Consumer price index (2000 = 100) | 107,00 | 113,00 |
| Household final consumption expenditure, etc. (% of GDP)19 | 43,00 | 59,00 |
| Domestic credit provided by banking sector (% of GDP)20 | 81,00 | 119,00 |
| Domestic credit to private sector (% of GDP)21 | 76,00 | 101,00 |
Trade
The main difference here is found in the fact that Norway has a surplus in international trade, mainly due to oil and gas exports, while Spain presents a deficit (which is growing every year!)
| Trade (year 2000) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| Imports of goods and services (% of GDP) | 29,00 | 32,00 |
| Exports of goods and services (% of GDP) | 47,00 | 30,00 |
| Fuel exports (% of merchandise exports) | 64,00 | 4,00 |
| Fuel imports (% of merchandise imports) | 4,00 | 12,00 |
| Current account balance (% of GDP)22 | 14,00 | -5,00 |
| Customs and other import duties (current LCU) | 1,944,000,000 | 27,000,000 |
| Total reserves (includes gold, current US$) 23 | 44,307,533,824 | 19,758,630,912 |
| Total reserves in months of imports | 6,00 | 1,00 |
Energy
The first surprising fact is the huge difference in electricity consumption; probably due to the low price of electricity in Norway. Despite of that, Norway has also a more efficient use of energy with a higher productivity per unit of energy consumed and less losses during distribution.
The second surprising fact is, even Norway is one of the main oil and gas producers in the world and a net exporter of energy, Norway produces all the electriciy that needs throught hydroelectric stations. Spain, on the other way, is a net imported of energy and has a higher dependence of oil and gas and nuclear energy.
| Energy (year 2000) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| Electric power consumption (kwh per capita) | 24,39 | 4,65 |
| GDP per unit of energy use (2000 US$ per kg of oil equivalent) | 6,00 | 5,00 |
| Electric power transmission and distribution losses (% of output) | 6,00 | 9,00 |
| Electricity production from coal sources (% of total) | 0,00 | 36,00 |
| Electricity production from hydroelectric sources (% of total) | 100,00 | 13,00 |
| Electricity production from natural gas sources (% of total) | 0,00 | 9,00 |
| Electricity production from nuclear sources (% of total) | 0,00 | 28,00 |
| Electricity production from oil sources (% of total) | 0,00 | 10,00 |
| Combustible renewables and waste (% of total energy) | 5,00 | 3,00 |
| Energy imports, net (% of commercial energy use) | -788,00 | 75,00 |
Labour market
The first we notice is a higher female participation in labour market in Norway. We also find huge differences in unemployment rates. Norway has almost non-existing unemployment and just a 5% of it is log-term unemployment while in Spain almost a half of it is log-term unemployment and in adition it presents an important gender component.
| Labour market (year 2000) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| Labor force, total24 | 2,371,827 | 18,316,292 |
| Labor force, female (% of total labor force)25 | 47,00 | 38,00 |
| Employment in agriculture (% of total employment) | 4,00 | 7,00 |
| Employment in industry (% of total employment) | 23,00 | 31,00 |
| Employment in services (% of total employment) | 73,00 | 62,00 |
| Unemployment with primary education (% of total unemployment) | 24,00 | 58,00 |
| Unemployment with secondary education (% of total unemployment) | 53,00 | 19,00 |
| Unemployment with tertiary education (% of total unemployment) | 21,00 | 22,00 |
| Unemployment, female (% of female labor force) | 3,00 | 21,00 |
| Unemployment, male (% of male labor force) | 4,00 | 10,00 |
| Long-term unemployment (% of total unemployment) | 5,00 | 46,00 |
| Long-term unemployment, female (% of female unemployment) | 3,00 | 51,00 |
| Long-term unemployment, male (% of male unemployment) | 7,00 | 39,00 |
Education
The differences are focused mainly in tertiary educacion acces; a tertiary education which is mainly a females’ domain.
Reagrding expenditure per student we can also observe huge differences when we come to tertiary education. But I would like to rahter focus in the pre-primary education rate which is quite lower in Norway, probably due to better labour and family life conciliation policies’.
| Education (year 2000) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| School enrollment, preprimary | 79,00 | 100,00 |
| School enrollment, primary | 100,00 | 100,00 |
| School enrollment, secondary | 95,00 | 93,00 |
| School enrollment, tertiary, female | 85,00 | 62,00 |
| School enrollment, tertiary, male | 56,00 | 52,00 |
| Public spending on education, total (% of GDP) | 7,00 | 4,00 |
| Expenditure per student, primary (% of GDP per capita) | 18,00 | 19,00 |
| Expenditure per student, secondary (% of GDP per capita) | 26,00 | 25,00 |
| Expenditure per student, tertiary (% of GDP per capita) | 40,00 | 21,00 |
Health
It’s quite interesting to see that even both countries have the same total expenditure on health services (as a GDP %), the spanish population have to complement with a higher private expense a lower public expenditure on health services.
| Health (year 2000) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| Health expenditure per capita (current US$) | 2,85 | 1,03 |
| Health expenditure, private (% of GDP) | 1,00 | 2,00 |
| Health expenditure, public (% of GDP) | 7,00 | 5,00 |
| Health expenditure, total (% of GDP) | 8,00 | 8,00 |
| Hospital beds (per 1,000 people) | 15,00 | 4,00 |
Other indicators
Among other indicators often used for international comparisons I would like to highlight the huge diference in daily newspapers (per 1.000 people) and also regarding personal computers or internet users.
The the high penetration level of mobile phone business puts Spain almost in a nordic level. It’s also surprising that Spain has more cars (per 1.000 people) than Norway as Norwegian climate, geographic and distribuion of population circumstances imply in Norway aditional challenges for public transport.
| Other indicators (year 2000) | Norway | Spain |
|---|---|---|
| Daily newspapers (per 1,000 people) | 569 | 98 |
| Telephone mainlines (per 1,000 people) | 733 | 426 |
| Mobile phones (per 1,000 people) | 748 | 605 |
| Television sets (per 1,000 people) | 666 | 561 |
| Cable television subscribers (per 1,000 people) | 183 | 7 |
| Personal computers (per 1,000 people) | 489 | 145 |
| Internet users (per 1,000 people) | 433 | 137 |
| Passenger cars (per 1,000 people) | 411 | 431 |
| Time to enforce a contract (days)26 | 87 | 169 |
| Time to register property (days)27 | 1 | 25 |
| Time to start a business (days)28 | 23 | 108 |



2 Comments
fatal
Aura? podríes ser una mica més explicita en el comentari?
Què és el que està fatal? La comparació? Espanya? Noruega?…