L’estat espanyol anuncia beneficis

Com si del director general d’una gran empresa es tractés, Pedro Solbes, vicepresident segon i ministre d’economia, acompanyat per el secretari d’estat d’hisenda i presupostos Miguel íngel Fernández Ordóñez, han presentat aquesta setmana els resultats del sector públic espanyol l’any 2005.

Les administracions Públiques del Regne d’Espanya han tancat l’exercici de l’any 2005 amb superí vit per primera vegada des del restabliment de la democrí cia (abans de 1980 es cosidera la comptabilitat pública espanyola poc fiable). El conjunt de les administracions públiques ha tancat l’exercici 2005 amb un superí vit equivalent al 1,1% del PIB (uns 10.000 milions d’euros). En la taula adjunta podem veure la descomposició del superí vit entre les diferents administracions públiques.

SALDO 2002 2003 2004 2005
Administració Central -0,5 -0,33 -1,15 0,39
Comunitats Autònomes -0,48 -0,48 -0,02 -0,22
Corporacions Locals -0,12 -0,24 0 -0,14
Administracions de la Seguretat Social 0,84 1,03 1,03 1,06
TOTAL ADMINISTRACIONS PíšBLIQUES -0,27 -0,03 -0,14 1,1
Font: Ministeri d’Economia i Hisenda (febrer 2006)

Si parem atenció, observem que les administracions territorials (corporacions locals i comunitats autònomes), que és on es gestiona la major part de la despesa pública, presenten un dèficit equivalent al 0,36% del PIB. I per altra banda trobem que l’administració central, cada cop amb menys competències però que centralitza la gestió recaudatòria, presenta un superí vit equivalent al 0,39% del PIB. Es facil veure doncs que bona part del superí vit que ha aconseguit l’administració central s’hagués “evaporat” si hagués transferit els recursos adequats a les administracions territorials.

Però llavors, d’on ve aquest superí vit? La resposta es clara. La prí ctica totalitat d’aquest superí vit del qual fa gala l’actual equip de govern prové de la Seguretat Social. Tothom que hagi treballat a l’estat espanyol sap que la Seguretat Social es finança mitjançant les contribucions dels treballadors (les quotes empresarials des d’un punt de vista tècnic també es considerent part de la retribució del treball) i que aquestes contribucions van a finançar una sèrie de serveis (pensions, salut, incapacitat, etc.) a les quals es té dret si s’ha participat anteriorment en el sistema, és a dir si s’ha treballat i cotitzat. En el fons el funcionament és el mateix que el d’una assegurança (no casualment el sistema antecessor de la Seguretat Social s’anomenava Seguro Obligatorio para la Vejez e Invalidez, SOVI).

Llavors, si els ingressos de la Seguretat Social són dels treballadors i les despeses depenen dels drets que hagin aconseguit aquests treballadors amb el seu treball i les seves cotitzacions, que te a veure el superí vit de la Seguretat Social amb la resta de les administracions públiques? Doncs poca cosa excepte la voluntat d’atribuir-se mèrits polí­tics sobre la gestió d’aquest organisme autònom. Així­, per exemple, durant la presentació dels pressupostos es suma la despesa de la Seguretat Social a la despesa social de l’estat central i s’anuncia que per primera vegada la despesa social supera el 50% de la despesa no financera (quan bona part d’aquesta despesa correspon als compromisos adquirits per la Seguretat Social amb els treballadors, sobre la qual el govern no te capacitat d’acció ni decisió) o, com en el cas que avui ens ocupa, l’administració central s’apropia d’un superí vit que pertany als treballadors d’aquest pais.

Però, anem un pas més enllí  encara. Hem vist que el superavit no es tal però, en el cas que ho fós, perquè anunciar amb orgull aquest superí vit històric i el fet de ser conjuntament amb Finlí ndia l’únic paí­s de la Unió Europea que presenta “unes finances públiques sanejades”? Potser abans de fer gala d’aquest superí vit ens hauriem de preguntar quin cost té aquest superí vit. L’obsessió pel “dèficit zero” i la passió pel superí vit experimentada pels governs del PP de les legislatures anteriors i pel govern actual del PSOE ha portat a Espanya al capdavant de la UEM en quant a les grans xifres macroeconòmiques però ha suposat un fort retrocediment en quant al dèficit social que arrossega l’estat espanyol amb Europa. és a dir, un cop més s’imposa la convergència econòmica (i com sempre sent més papistes que el papa) per davant de la covergència social. No era l’objectiu de l’economia la satisfació de les necessitats materials de la societat?

Nota de premsa: Las Administraciones Públicas cerraron 2005 con superávit por primera vez en la democracia
Document PDF presentat: Presentación Superávit Administraciones Públicas 2005