Arxiu mensual: maig de 2006

La seguridad social alemana suma 3.300 millones de déficit (nova ofensiva de El Paà­s contra les pensions públiques)

Per tercera vegada en dues setmanes, El Paí­s pública notí­cies prí cticament idèntiques en les que anuncia que govern, patronal i sindicats han arribat a un pacte per a la reforma de la Seguretat Social. En cap de les tres ocasions hi ha hagut confirmació oficial per part de les parts tot i que en aquesta ocasió es fan ressò de la notí­cia altres diaris també. Tant interès te la notí­cia fins al punt de precipitar-se fins a tres vegades?

La notí­cia, avui, va acompanyada d’aquesta altra, La seguridad social alemana suma 3.300 millones de déficit. La idea? Transmetre que com que nosaltres som previsors no ens passarí  el que li passa a Alemanya i, amb aquest argument, fer callar les crí­tiques que pugui generar la reforma.

El mayor problema lo sigue constituyendo la caja de pensiones, cuyos gastos se mantuvieron estables en 232.700 millones, por lo que no pudieron compensar el descenso de los ingresos. La caja de pensiones recibió el año pasado 228.500 millones, 2.200 millones menos que en 2004, debido al alto desempleo y a la contención salarial.
No sólo no crece la cotización de los que tienen empleos regulares porque sus sueldos están estancados, sino que se ha reducido enormemente el número de personas con empleos regulares y el empleo que se ha creado en los últimos años en Alemania es mayoritariamente precario. Esto contribuyó a aumentar 2.900 millones el déficit de la caja de pensiones hasta los 4.300 millones de euros, una situación preocupante.

és a dir, que en el mateix article, es reconeix que el principal problema no és la despesa en pensions sinó la mala situació del mercat laboral alemany, amb més de 5 milions d’aturats i una elevada i creixent precarització dels llocs de treball. Així­, 2.900 milions dels 3.300 (no 4.300 com erròniament posa el cos de l’article) són com a conseqüència de la recessió econòmica que atravessa Alemanya (i no de problemes estructurals en el sistema de Seguretat Social com indueix a pensar el titular).

3.300 – 2.900 = 400

En cuanto al seguro de dependencia, el déficit de 800 millones que registró en 2004 se redujo el año pasado a la mitad. La inyección anual que el Estado dedica por ley a la Agencia Federal de Empleo para compensar su déficit se limitó en 2005 a 400 millones, después de ascender en 2004 a 4.200 millones.

és a dir, que aquests 400 milions d’euros de dèficit són deguts a que l’estat va fer una aportació insuficient. Com a Espanya, a Alemanya, les prestacions per dependència, malgrat les gestiona la Seguretat Social, es financen amb cí rrec als Pressupostos Generals. Ens trobem doncs davant del fet que l’Estat alemany no ha pagat 400 milions d’euros que li corresponien, mentre que la Seguretat Social alemanya ha mantingut les prestacions per dependència i el resultat final és que la Seguretat Social Social té 400 milions d’euros de dèficit addicional!

Hagués estat curiós veure que hauria passat, si la Seguretat Social alemanya hagués suspès les prestacions per dependència al esgotar els fons destinats per l’Estat per a aquestes contingències i hagués fet pública una nota en la que digués que l’estat nol li paga el que li correspon. M’atreveixo a pensar que l’escí ndol polí­tic hagués estat considerable. En canvi ningú s’escandalitza perquè els treballadors alemanys hagin d’assumir una despesa extra de 400 milions d’euros que pertocaria a l’Estat.

Las cajas públicas sufren anualmente el abandono masivo de 200.000 jóvenes con altos ingresos que se van a los seguros privados. La salud pública alemana es una de las mejores del mundo, pero también de las más caras, dado que la carga no se reparte entre todos los hombros disponibles al desertar precisamente los más fuertes.

Vet aquí­, el problema de les privatitzacions. La gent de major renda es mou al sector privat mentre que la Seguretat Social Pública va debilitant-se i reduint-se en prestacions i qualitat mica a mica en una mena de cercle viciós fins que tothom que pot pagar-se una assegurança privada ha abandonat el sistema i el sistema públic queda com el recurs marginal per a les capes més baixes de la població.

What the Bleep Do We Know!?

What the bleep do we know © whatthebleep.com
What the Bleep Do We Know!?, (a Espanya l’han traduït com ¿Y tú qué sabes?) és una barreja entre documental i història de ficció que preten respondre els grans interrogants de la vida des de la perspectiva de la fí­sica quí ntica. Si bé, el algun moment resulta fins i tot entretinguda, el tractament cientí­fic deixa molt que desitjar i en alguns moments sembla més fe que ciència. En poques paraules, és un film que presenta els avenços de la ciència moderna en els camps de la fí­sica quí ntica i de la neurofí­sica d’una manera esbiaixada per tal de fer-los coincidir amb un panteí­sme mí­stic amb tocs de llibre d’autoajuda.

Investigant una mica més, sembla ser que la pelí­cula ha estat realitzada i finançada per una mena de secta religiona anomenada Ramtha’s School of Enlightment que segueixen les ensenyances de Ramtha, una mena d’esperit de més de 3500 anys, (una de les persones entrevistades al documental és presisament Ramtha) per tal de publicitar-se i captar algun que altre adepte al camí­ de la il·luminació.

Fitxa tècnica

Tí­tol original: What the Bleep Do We Know!?
Idioma: Anglès
Gènere: Documental / Ficció
Direcció: William Arntz, Betsy Chasse i Mark Vicente.
Guió: William Arntz, Betsy Chasse i Matthew Hoffman.
Producció: William Arntz i Betsy Chasse.
Paí­s: EEUU.
Any: 2004.
Durada: 109 min.

As We May Think (by Vannevar Bush)

As We May Think és un article publicat el juliol de 1945 (poc abans del final de la Segona Guerra Mundial) a The Atlantic Monthly per Vannevar Bush sobre quina ha de ser la tasca dels cientí­fics un cop acabada la guerra. Bush proposa anar en la direcció d’implementar un sistema que millori l’accessibilitat al coneixement que la humanitat ha produït fins ara. Preò Bush va més enllí  i tracta d’imaginar com seria aquest invent ideal. El Memex (nom que Bush proposa per aquest invent futurista) contempla algunes de les tecnologies del que avui anomenen l’era de la informació com ara els ordinadors personals, Internet, l’hipertext i la World Wide Web així­ com reconeixedors de veu i òptics i enciclopèdies en lí­nia.

Text original en anglès: As We May Think
Traducció al castellí : Cómo podrí­amos pensar (traducció de Ernesto Arbeloa)

American Splendor

American Splendor - Copyright © 2003 HBO Films, Fine Line Features y Good Machine Productions.

Harvey Pekar era un treballador d’un hospital local de Cleveland. Per casualitats de la vida coneix en Robert Crumb (més tard es convertirí  en un autor famós de còmics underground). Cansat de la seva miserable vida i convençut que el còmic pot ser alguna cosa més que històries de superheròis per a nens, decideix escriure la seva pròpia tira còmica basada en la seva vida real. Així­, el 1976 veu la llum American Splendor, un retart irònic de la vida de la classe obrera nordamericana. Durant els 80 Pekar es convertirí  en un autor de culte. La pelí­cula, que combina còmic i personatges reals és la història de la vida de Harvey Pekar i d’American Splendor, si es que es poden considerar vides separades…

Tell me the truth. Am I some guy who writes about himself in a comic book?
Or am I just –just a character in that book?

Harvey Peckar – American Splendor

Fitxa tècnica

Tí­tol: American Splendor
Gènere: Comèdia dramí tica.
Idioma: Anglès
Paí­s: EEUU.
Any: 2003.
Durada: 101 min.
Direcció: Shari Springer Berman y Robert Pulcini.
Guió: Shari Springer i Robert Pulcini; basat en els còmics de Harvey Pekar i Joyce Brabner.
Producció: Ted Hope.
Música: Mark Suozzo.
Fotografia: Terry Stacey.
WWW: www.americansplendormovie.com
WWW: www.harveypekar.com

D’oportunitats perdudes i altres somnis…

Avui he refusat l’oportunitat de la meva vida (professionalment parlant, és clar). Era una d’aquelles oportunitats que et canvien la vida i potser no en torno a tenir cap com aquesta. De ben segur m’he equivocat però tenir temps per fer allò que t’agrada no te preu. I és que en el fons que és la vida sinó una equivocació darrera l’altra…

Elecciones en Colombia 2006 (o como una vez más gana la abstención)


En el dí­a de ayer, ílvaro Uribe Vélez fue reelegido presidente de Colombia con más del 60% de los votos.
Las de ayer han sido calificadas por muchos de elecciones históricas ya que por primera vez el presidente en ejercicio podí­a presentarse a la reelección. También porque Uribe consiguió más de 7 millones de votos, el mejor resultado en unas presidenciales en los últimos 80 años (con excepción del Frente Nacional o cuando se trató de candidatos únicos). Historicas, quizás también, por ser una jornada electoral (y una campaña electoral en general) sin incidentes graves.
También la izquierda está de celebración. A pesar de la derrota, consiguieron los mejores resultados de su historia y se sitúan como segunda fuerza polí­tica superando a los liberales de Horacio Serpa. Se dice que rompen (definitivamente?) el bipartidismo tradicional entre liberales y conservadores para situar la polí­tica colombiana en el eje Izquierda-Derecha. Aunque para eso hará falta ver que pasa con el “Uribismo” después Uribe y con las siempre frágiles coaliciones de izquierdas (Polo Democrático Alternativo).

Sin embargo, nadie hoy habla de la gran ganadora de las elecciones y ésta es sin duda alguna la abstención.

Población de Colombia1: 41.242.948 personas
Población con derecho a voto2: 38.000.000 ciudadanos
Total de votantes habilitados3: 26.731.700
Total de votos: 12,058,788 votos
Votos conseguidos por ílvaro Uribe Vélez: 7,363,421 votos
% de abstención: 55%
% de abstención respecto a la población con derecho a voto: 68,3%
% de votos conseguidos por Uribe sobre los votos emitidos válidos: 62,20%
% de votos conseguidos por Uribe sobre el total de votantes habilitados: 28%
% de votos conseguidos por Uribe sobre la población con derecho a voto: 19,4%

Hace pocos dí­as la Unión Europea exigí­a a Montenegro una participación superior al 50% para considerar legí­tima la votación en su referéndum por la independencia (e incluso así­ hay quien todaví­a discute la legitimidad del resultado). Hoy, una semana más tarde, todo el mundo se felicita con una participación del 30% de la población con derecho a voto (incluso menor que hace 4 años!). Puede que Uribe haya aumentado su apoyo popular, pero no ha sabido aumentar el interés por la polí­tica colombiana. Casi 12 millones de colombianos viven de espaldas a la polí­tica en un momento histórico en el que la población de América Latina se encuentra vive la polí­tica con especial efervescéncia. Esto no puede ser para felicitarse. Poco después de darse a conocer los resultados Uribe decí­a ante sus fieles: “No somos siete millones trescientos mil. Somos 42 millones de colombianos”. Esperemos que en los próximos cuatro años Uribe piense, por lo menos un poco, en los otros 35 millones de colombianos.

Más información:
Wikipedia (ES) – Elecciones presidenciales de Colombia (2006)
Wikinews (ES) – Uribe es reelegido presidente de Colombia
Registradurí­a Nacional del Estado Civil de la República de Colombia



Ahir, ílvaro Uribe Vélez fo reelegit president de Colombia amb més del 60% dels vots.

Les d’ahir han estat qualificades per molts d’eleccions històriques ja que per primera vegada el president en exercicis podia presentar-se a la reelecció. També perquè Uribe ha aconseguit més de 7 milions de vots, el millor resultat en unes presidencials en els últims 80 anys (exceptuant els resultats del Frente Nacional o en els casos de candidats únics). Històriques, potser també, per ser una jornada electoral (i en general una campanya) sense incidents greus.

També l’esquerra estí  de celebració. Malgrat la derreota, han aconseguit els millors resultats de la seva història i es situen com a segona força polí­tica superant els liberals d’Horacio Serpa. Es parla ja que Colombia ha aconseguit trencar (definitivament?) el bipartidisme tradicional entre liberals i conservadors per situar l’escenari polí­tica colombií  en l’eix Esquerra-Dreta. Encara que, per això, faltarí  veure que passa amb l'”Uribisme” després d’Uribe i amb les sempre frí gils coalicions d’esquerres (Polo Democrático Alternativo).

No obstant, avui ningú parla de la gran guanyadora d’aquestes eleccions i aquesta és sense cap mena de dubte l’abstenció.

Població de Colombia4: 41.242.948 persones
Població amb dret a vot5: 38.000.000 persones
Total de votants habilitats6: 26.731.700 votants
Total de vots: 12,058,788 vots
Vots aconsseguits per ílvaro Uribe Vélez: 7,363,421 vots
% de abstenció: 55%
% de abstención respecto a la población con derecho a voto: 68,3%
% de vots aconsseguits per Uribe sobre el total de vots emesos ví lids: 62,20%
% de vots aconsseguits por Uribe sobre el total de votants habilitats: 28%
% de vots aconsseguits por Uribe sobre el total de població amb dret a vot: 19,4%

Fa pocs dies la Unió Europea exigia a Montenegro una participació superior al 50% per a considerar legí­tima la votació en el referèndum per la seva independència (i encara avui hi ha qui en qüestiona la legitimitat del resultat). Avui, una setmana després, tothom es felicita per una participació del 30% dels colombians amb dreta vot (fins i tot menys que fa cuatre anys!). Potser Uribe ha augmentat el seu suport popular, però el que és innegable és que no ha sabut auggmentar l’interès per la polí­tica colombiana. Prop de 12 milions de colombians viuen d’espatlles a la poí­tica en un moment històric en el qual la població d’Amèrica Llatina viu la polí­tica amb especial efervescència. I això no pot ser pas per felicitar-se. Poc després de donar-se a conèixer els resultats, Uribe deia davant dels seus fidels: “No somos siete millones trescientos mil. Somos 42 millones de colombianos”. Esperem que en els propers cuatre anys Uribe pensi també, almenys una mica, en els altres 35 milions de colombians.

Més informació:
Wikipedia (ES) – Elecciones presidenciales de Colombia (2006)
Wikinews (ES) – Uribe es reelegido presidente de Colombia
Registradurí­a Nacional del Estado Civil de la República de Colombia

  1. censo 2005 []
  2. estimados a falta de la publicación definitiva de los datos del censo 2005 []
  3. para votar en Colombia es requisito primero inscribirse como votante []
  4. avanç cens 2005 []
  5. estimats a falta de la publicació de les dades definitives del cens 2005 []
  6. per a poder votar a Colombia és requisit indispensable primer inscriure’s com a votant []

Feeds via feedburner

A partir d’aquest cap de setmana, tots els fils RSS d’aquest blog estan redirigits a través de feedburner per tal de tenir-los tots centralitzats. Tots els fils? Bé, tots no, com la petita vila gal·la d’Asterix i Obelix n’hi ha un que resisteix ;) He deixat un fil RSS sense redirigir per si algú prefereix no passar a través de feedburner. Tantmateix els fils RSS de les diferents categories i dels comentaris dels articles segueixen com fins ara. Tot el procés hauria de ser completament transparent per als lectors per tant no heu de canviar res.

Fil RSS via feedburner: http://feeds.feedburner.com/junyent/blog

Fil RSS “directe”: http://www.junyent.org/feed/

Am I eating a free lunch?

It’s quite easy to answer that.

Google business is about indexing information. That means, for example, providing what you are looking for when you search something at google.

Blogs are full of information. Part of this information are new contents (wich is valuable itself), but most part of this information is already somewhere else in books, newspapers or other internet pages, forums, etc…
Google can index all this data with their spiders but it’s difficult for them to differenciate which information is useful and which is not. When you are linking (or even just referencing) something in a post in your blog, you are telling google that this resource is relevant for you (a human) so that can help them to improve the accuracy of their search engine.

P.D: Sorry for my poor english :(

SuSE Linux 10.1 – XGL

Fa uns dies que vaig actualitzar el portatil a la nova SuSE 10.1. La impressió general és bona. En la lí­nea del que SuSE ens te acostumats; amb una molt bona detecció i configuració del maquinari i una molt bona integració entre KDE i GNOME (GNOME però sempre una versió per darrera de la última publicada :( ). Em quedava però instal·lar els controladors (propietaris) de la targeta grí fica per a poder activar el 3D i poder comprovar la novetat més espectacular que incorpora la nova versió de SuSE, el XGL. Encara no he tingut ocasió de compovar-ne el rendiment en ple treball però he estat provant-los una estona i els efectes que s’aconsegueixen són realment espectaculars (clar que no sembla que itnguin massa utilitat productiva :p ). Cada dia Linux s’assembla menys a la lí­nia de comandes original ;)

Videos de demostració (via Novell)

  1. True transparency .mpg (12MB)| .ogg (3.7MB) | streaming flash
  2. Zoom .mpg (8.5MB) | streaming flash
  3. Desktop Organization .mpg (16MB) | .ogg (5.7MB) | streaming flash
  4. Spinning Cube .mpg (16MB) | .ogg (7.1MB) | streaming flash