Curs d’ètica periodà­stica El Paà­s (o com fer creure als lectors que la privatització de les pensions és bona)

Llegeixo avui a El Paí­s un titular que diu Los británicos se jubilarán a los 68 años, pero tendrán mejor pensión.

Adem per parts:

El Gobierno británico ha decidido elevar progresivamente la edad de jubilación a partir de 2024, hasta situarse en 68 años en el año 2044 (ahora son 65 años)

El gobern laborista de Tony Blair augmentarí  progressivament l’edat de jubilació (des dels 65 anys actuals) a partir del 2024 fins arribar als 68 anys el 2044. El 2024 l’edat de jubilació passarí  a ser de 66 anys, 67 l’any 2034 i finalment 68 anys el 2044. és evident que a ningú li agrada treballar tres anys més, però si és necessari per a tenir una millor pensió…

(…)
Como contrapartida, el mí­nimo de años a cotizar para tener derecho al 100% de la pensión pública se reduce a 30 años, frente a los actuales 39 años para las mujeres y 44 años para los hombres.

Era evident que amb la situació del mercat laboral actual pocs treballadors poden cotitzar durant 44 anys. No s’especifica però quin serí  el mí­nim d’anys exigit per a poder cobrar una pensió.

(…)
El incremento de las pensiones públicas estará ligado a los salarios en lugar de a la inflación

L’augment de les pensions estarí  lligat a l’evolució dels salaris i no a la inflació com fins ara. Qualsevol persona assalariada és conscient que en els últims anys la inflació (sobretot la real, no la que marca l’IPC) estí  sent clarament superior als augments salarials. Per tant això és una clara inconsistència amb rebre millors pensions. Si continuem llegint l’article aclara aquest parí graf.

(…)
Con el nuevo sistema, el incremento de las pensiones públicas se vincula a los salarios y no a la inflación y desaparece el tramo calculado en función del nivel de vida porque se considera que desincentiva el recurso a las pensiones privadas, que seguirán siendo clave para garantizar una buena pensión tras la jubilación.

és a dir, que es disminueixen les pensions públiques perquè desincentiven que la gent contracti pensions privades i que si els brití nics volen una bona pensió que contractin un pla de pensions.

(…)
Aunque en conjunto el sistema es teóricamente más caro, en la práctica no lo es debido a los ahorros que se generarán al prolongar la vida laboral de los futuros pensionistas. Especialmente de las mujeres, cuya edad de jubilación es ahora de 60 años, frente a los 65 años de los hombres.

Reconeixen que el sistema de pensions per capitalització és més car de mantenir que el sistema PAYG (com el que funciona actualment a Espanya i encara de manera residual al Regne Unit), però que això es compensa amb que els treballadors treballin més anys! No és millor un sistema que essent més barat permet treballar menys anys? On és el guany? L’article no explica que un dels factors que fan que el sistema de capitalització sigui més car és que ha d’incloure els beneficis de les empreses gestores de plans i fons de pensions. Del que es tracta, per tant, és que els treballadors, treballin més, paguin més, els quedin menys anys de pensionistes per tal que un seguit d’empreses puguin fer-hi negoci.

(…)
la creación de un sistema nacional al que deberán acogerse obligatoriamente los nuevos empleados, salvo que renuncien a ello expresamente. Los empleados deberán aportar un 4% de su salario, las empresas un 3% y el Estado un 1% en forma de desgravaciones fiscales que nutrirán el fondo privado de cada trabajador y que podrá ser invertido en acciones u otros productos financieros. Las empresas con un sistema privado igual o superior a éste estarán exentas de esas contribuciones.

Si les deteriorades pensions públiques no fossin un incentiu suficient per a contractar pensions privades, cada treballador obligatòriament tindrí  un fons de pensions individual al qual aportarí  un 7% del seu salari (les cotitzacions empresarials en el fons formen part del salari) i que podrí  invertir allí  on li sembli. Per si fos poc, les desgravacions fiscals aplicades a fons de pensions tenen sempre un carí cter regressiu. és a dir, beneficien més a qui més té.

Si repassem una mica la història, veurem que els sistemes de pensions van sorgir de la necessitat de proporcionar una seguretat d’ingressos quan el treballador ja no pot treballar. és a dir, en aquest sentit els sistemes de pensions no són diferents a els estalvis que pugui tenir qualsevol per a la vellesa. Aviat, però, els estats es van adonar que molta gent no estalviava o no podia estalviar suficient per a la velles i per això es van instaurar els sistemes públics de pensions que inclouen components solidaris i redistributius. Els sistemes de capitalització privats individuals eliminen aquesta seguretat sobre els ingressos futurs ja que són d’aportació definida. és a dir, tu hi poses una quatitat (o una quantitat mensual) i una empresa gestora inverteix aquests diners amb la intenció que quan et jubilis et retornaran els rendiments d’aquestes inversions. Però clar, no hi ha cap garantia que les inversions produeixin beneficis i fins i tot quan l’economia va bé hi ha moltes inversions financeres que resulten en pèrdues. No cal anar gaire lluny en el temps (els casos Fórum Filatélico i Afinsa) per veure els riscos en que incorre la gent cercant majors rendibilitats per a les seves inversions. Sense cap mena de dubte estem perdent l’idea original de proprocionar seguretat a la vellesa i cada cop que llegeixo propostes com aquesta brití nica penso que hem après ben poc de la història i que les condicions de la classe treballadora estan cada dia més a prop de les del S.XIX que no pas de les del S.XX.

PD: per 50 cèntims d’euro, raons per les quals, a partir d’aquest article, deduir que els brití nics tindran millors pensions?