Arxiu mensual: juliol de 2006

Sur o no sur

Portada Sur o no sur

Tí­tol: Sur o no sur. Los derechos sociales de las personas inmigradas
Idioma: Castellí 
Autors: Mónica Torres, Xavier Seuba, Marco Aparicio, Gerardo Pisarello i Vanesa Valiño (coords.). Observatori DESC
Editorial: Icaria Editorial
Col·lecció: Ακαδημεια
Any: 2006
ISBN: 84-7426-852-4
WWW: Sur o no sur. Los derechos sociales de las personas inmigradas
WWW: Observatori DESC
Pí gines: 168
PVP: 12,50 EUR.

Aquesta publicació revela des d’una perspectiva sociològica l’abisme que existeix entre l’aportació quotidiana dels immigrants i el tracte discriminatori que aquests reben en l’í mbit laboral, educacional, habitacional o sanitari.
Des d’un punt de vista jurí­dic, es constata com amb freqüència el tracte quotidií  vulnera la pròpia legalitat constitucional i internacional. Finalment, la publicació analitza la situació dels immigrants des d’una perspectiva filosòfic polí­tica, basada en el reconeixement efectiu de la llibertat de circulació i la implantació progressiva d’una ciutadania de residència.

Sur o no sur. Los derechos sociales de las personas inmigradas

Després una primera introducció sobre la importí ncia de garantir els Drets Socials a la població migrant, degut a la creixent presència de població immigrant a Catalunya i Espanya i a la importí ncia de la protecció d’aquests drets per a la creació d’una ciutadania plural i inclusiva, s’analitzen en capí­tols separats ela situació actual de l’accés als drets al Treball, a l’Educació, a la Salut i a l’Habitatge per part de la població immigrant. Es posa especial èmfasi en la problemí tica de l’accés a aquests drets, especialment, en els casos d’immigrants en situació irregular i la vulneració dels Drets Fonamentals i del principi de no discriminació que suposa la situació actual.

Casi por definición la teorí­a siempre se aleja de la realidad, ya que si el mundo real se pudiera entender sin supuestos simplificadores las teorí­as serí­an innecesarias. El problema no es, por tanto, la economí­a como disciplina, sino la inherente complejidad del mundo real

Font: Economia Crí­tica

— Burda i Wyplosz – Macroeconomia: un texto europeo (1994)

EL Fòrum 2004 continua generant pèrdues més d’un any més tard…

El Fòrum Universal de les Cultures ha hagut de retornar un aval de 245.957 euros (així­ com els interèssos des del 27 de juny del 2005 i les costes derivades del procés arbitral) a la multinacional francesa Sodexho, una de les tres empreses (juntament amb el grup Husa i Pans & Comnpany del grup Agrolimen) que gestionava els quioscos de menjar del recinte durant els quatre mesos que va durar l’esdeveniment.

Cal recordar que en principi estava prohibit entrar menjar i begudes al recinte del Fòrum. Poques setmanes després de l’inici de l’esdeveniment l’organització davant la pressió popular va haver d’acceptar que els visitants poguéssin entrar menjar. Sodexho va decidir portar l’organització davant del Tribunal Arbitral de Barcelona en considerar que l’organització havia incomplert el contracte de la concessió al permetre l’entrada de menjar i per la poca afluència de públic, molt inferior a les previsions de l’organització1. De fet, segons la memora final del Fòrum, la restauració va ser un dels serveis més deficitaris, amb un dèficit estimat de 5,3 milions d’euros.

També, recentment, s’ha fet públic que la societat Fòrum de Barcelona ha tingut un resultats negatius, pèrdues, per valor de 294.000 euros l’any 2005. Ja ningú es recorda del Fòrum però els ciutadans de Barcelona/Catalunya/Espanya encara l’estem pagant…

Font: EFE

  1. Les previsions eren de 5 milions de visitants i es va clausurar l’esdeveniment amb 3,3 milions, la majoria dels quals a més a través d’invitacions. []

l’Índex Planeta (in)Felià§

Estem acostumats a comparar països en termes comercials o de riquesa bruta. Algunes nacions es guanyen una reputació per la seva música, fites esportives, la seva gastronomia o el seu valor turí­stic. Aquest informe presenta un mode de mesura basat en quelcom més important: l’éxit o el frací s dels països a l’hora de proporcionar una bona vida als seus ciutadans i al mateix temps respectar els recursos naturals limitats dels que disposa. Aquesta és la base de l’Índex del Planeta Feliç.

L’Índex Planeta Feliç (HPI, en les seves sigles en anglès) pretén ser un indicador de benestar basat en una simple formula matemí tica (Satisfacció de la vida x Esperança de vida) / Impacte ecològic que relaciona allò que utilitzem (recursos) i allò que obtenim (vides més o menys llargues i més o menys satisfactòries).

Aquest í­ndex estí  encapçalat per:

  • 1. Vanuatu (68.2)
  • 2. Colòmbia (67.2)
  • 3. Costa Rica (66.0)
  • 4. Dominica (64.5)
  • 5. Panamí  (63.5)
  • 6. Cuba (61.9)
  • 87. Espanya (43.0)
  • 115. Noruega (39.2)

Aquest nou indicador elaborat per l’associació brití nica New Economics Foundation presenta molts avantatges respecte altres indicadors com, per exemple, el PIB a l’hora de mesurar el benestar de la població ja que recupera la defició d’economia com la ciència que consisteix en l’estudi de com les societats satisfan les seves necessitats i no valora el creixement econòmic com una finalitat en si mateix.

No obstant, l’Índex Planeta Feliç també presenta inconvenients. En alguns aspectes l’HPI presenta les mateixes limitacions que els indicadors “tradicionals”. Ja que quan es computen les variables de satisfacció i esperança de vida no es té en compte la dispersió dels resultats dins dels països. Així­, es ben sabut que les diferències en l’esperança de vida entre classes socials poden ser de més d’una dècada.

A més cal tenir en compte que quan es pregunta pel grau de satisfacció de la seva vida, la gent es compara amb el seu entorn més immediat i no amb el conjunt de la població mundial. Algú que pugui fer un parell d’í pats al dia i visqui en un entorn de misèria absoluta pot considerar-se afortunat. Mentre que amb les mateixes circumstí ncies en un altre entorn podria considerar-se molt insatisfet. Això sense tenir en compte els efectes de les diferències culturals i socials en les respostes a un mateix formulari “estí ndard” o la tendència a evitar les respostes extremes.

Pel que fa al component de l’impacte ecològic (ecological footprint, segons el concepte original en anglès), Bí sicament és una mesura de consum. Ens mesura quant consumeix una societat però no ens diu res sobre la qualitat d’aquest consum o sobre la distribució d’aquest consum. A més, en algunes regions la simple supervivència necessita un major consum de recursos que en altres (ex: en els països nòrdics la construcció d’habitatges consumeix més recursos que en les zones tropicals) així­ com ignora la desigual dotació de recursos entre països. Per altra banda es tracta d’una mesura purament antropocèntrica, que no te en compte la biodiversitat i la presència d’altres espècies animals i vegetals.

Més informació:

Go to Venezuela – You Idiot!

Via newsvine, em trobo amb un dels millors article sobre la situació a Venezuela que he llegit en molt de temps. Paradoxalment estí  escrit per un periodista nord-americí  que després fer una crida en un article a comprar benzina a Citgo (filial de PDVSA als EEUU), no parava de rebre missatges de sectors de dretes (“rightwingers”) dient que perquè no se n’anava a Venezuela si tant li agradava… I això és el que va fer i en aquest article explica les impresions de la seva visita a Venezuela.

Article original: Go to Venezuela, You Idiot! by Jeff Cohen
WWW: www.jeffcohen.org
Copia local:
Continua la lectura de Go to Venezuela – You Idiot!

Convertir arxius .flv en .mpg

Com convertir els videos descarregats de youtube o Google Video (estan en format .flv) a .mpg (o avi).

  1. Cal tenir instal·lat el paquet ffmpeg
  2. ffmpeg -i video.flv -ab 56 -ar 22050 -b 500 -s 320x240 video.mpg (o .avi)
  3. Per a mandrosos:ffmpeg -i video.flv video.mpg(o .avi)

Parí metres:
-b (video bitrate): set the video bitrate in kbit/s (default = 200 kb/s)
-ab (audio bitrate): set the audio bitrate in kbit/s (default = 64)
-ar (sample rate): set the audio samplerate in Hz (default = 44100 Hz)
-s (size): set frame size. The format is WxH (default 160×128)

Via: The 409 – Convert Google Video FLV’s into AVI, MPG, etc…in LINUX

Consells per a blocaires bloquejats

Llegeixo a Blogmundi un article (de fa un parell de mesos :$) amb consells per a blocaires bloquejats. Si algun dia no se sobre que escriure doncs el revisaré ;)

Consejos para bloguers bloqueados.

Es común y normal que alguna vez te hayas sentido “bloqueado” . Eres incapaz de escribir un artí­culo porque no sucede nada relacionado con tu blog o porque las ideas se han evaporado. En successful-blog nos dan estos consejos, a los que yo añado alguno más.

– Escribe.

Puede sonar tonto, pero la mejor forma de superar la falta de ideas es sentarse y escribir. Lo que sea.

Puede que acabes dándote por vencido, pero deberí­a ayudar a que tu cabeza empezase a trabajar y las ideas, con un poco de suerte, empezarán a fluir.

– Apunta tus ideas.

Apunta las ideas que tengas tan pronto como surjan. Guarda un archivo o una lista de estas notas. Cuando te encuentres bloqueado puedes volver sobre ellas, es probable que te ayuden.

– Haz preguntas.

Tanto a ti mismo como a tus lectores. Puede resultar en conversaciones y generar más ideas en el camino

– Tómate un respiro.

Sal a dar un paseo, lee, medita, escucha música…en definitiva, desconecta.

– Comenta en otros blogs.

A veces, una buena solución cuando no tienes ideas es acudir a otros blogs para leer y comentar. Muchas veces esos comentarios pueden ser fuente de un nuevo artí­culo.

– Cambia tu estilo.

Se otro por un momento o cambia la temática de tus artí­culos, intenta algo nuevo.

– Lee lo que están escribiendo otros.

Descubre que tema está al rojo vivo en tu nicho particular, que huecos han dejado otros bloguers, lee artí­culos antiguos de otros blogs. Si algo falla en un blog es la aparente poca relevancia que adquieren los artí­culos cuando desaparecen de la página principal, y todo lo contrario, muchos archivos de blogs, son grandes fuentes de conocimiento.

– Lee lo que has escrito.

Sumérgete en tus propios archivos, recupera viejos artí­culos a los que quizá puedas dotar de nuevas perspectivas, aportar nuevas ideas…