l’Índex Planeta (in)Felià§

Estem acostumats a comparar països en termes comercials o de riquesa bruta. Algunes nacions es guanyen una reputació per la seva música, fites esportives, la seva gastronomia o el seu valor turí­stic. Aquest informe presenta un mode de mesura basat en quelcom més important: l’éxit o el frací s dels països a l’hora de proporcionar una bona vida als seus ciutadans i al mateix temps respectar els recursos naturals limitats dels que disposa. Aquesta és la base de l’Índex del Planeta Feliç.

L’Índex Planeta Feliç (HPI, en les seves sigles en anglès) pretén ser un indicador de benestar basat en una simple formula matemí tica (Satisfacció de la vida x Esperança de vida) / Impacte ecològic que relaciona allò que utilitzem (recursos) i allò que obtenim (vides més o menys llargues i més o menys satisfactòries).

Aquest í­ndex estí  encapçalat per:

  • 1. Vanuatu (68.2)
  • 2. Colòmbia (67.2)
  • 3. Costa Rica (66.0)
  • 4. Dominica (64.5)
  • 5. Panamí  (63.5)
  • 6. Cuba (61.9)
  • 87. Espanya (43.0)
  • 115. Noruega (39.2)

Aquest nou indicador elaborat per l’associació brití nica New Economics Foundation presenta molts avantatges respecte altres indicadors com, per exemple, el PIB a l’hora de mesurar el benestar de la població ja que recupera la defició d’economia com la ciència que consisteix en l’estudi de com les societats satisfan les seves necessitats i no valora el creixement econòmic com una finalitat en si mateix.

No obstant, l’Índex Planeta Feliç també presenta inconvenients. En alguns aspectes l’HPI presenta les mateixes limitacions que els indicadors “tradicionals”. Ja que quan es computen les variables de satisfacció i esperança de vida no es té en compte la dispersió dels resultats dins dels països. Així­, es ben sabut que les diferències en l’esperança de vida entre classes socials poden ser de més d’una dècada.

A més cal tenir en compte que quan es pregunta pel grau de satisfacció de la seva vida, la gent es compara amb el seu entorn més immediat i no amb el conjunt de la població mundial. Algú que pugui fer un parell d’í pats al dia i visqui en un entorn de misèria absoluta pot considerar-se afortunat. Mentre que amb les mateixes circumstí ncies en un altre entorn podria considerar-se molt insatisfet. Això sense tenir en compte els efectes de les diferències culturals i socials en les respostes a un mateix formulari “estí ndard” o la tendència a evitar les respostes extremes.

Pel que fa al component de l’impacte ecològic (ecological footprint, segons el concepte original en anglès), Bí sicament és una mesura de consum. Ens mesura quant consumeix una societat però no ens diu res sobre la qualitat d’aquest consum o sobre la distribució d’aquest consum. A més, en algunes regions la simple supervivència necessita un major consum de recursos que en altres (ex: en els països nòrdics la construcció d’habitatges consumeix més recursos que en les zones tropicals) així­ com ignora la desigual dotació de recursos entre països. Per altra banda es tracta d’una mesura purament antropocèntrica, que no te en compte la biodiversitat i la presència d’altres espècies animals i vegetals.

Més informació: