Canal de panamà 

Ahir, a falta de la publicació dels resultats oficials, la població panamenya va aprovar en referèndum la construcció d’un nou joc de rescloses per al canal que possibilitaria que els vaixells postpanamax puguéssin transitar pel canal.

Les xifres provisionals reflexen una participació només del 43%, dels quals un 78% va votar favorablement i un 22% en contra del projecte d’ampliació del canal.

Nombroses associacions i moviments defensaven el no a l’ampliació argumentant l’enorme cost econòmic i ecològic del projecte, l’enorme precipitació amb la qual s’han dut a terme els estudis previs, el cost d’oportunitat d’una inversió d’aquestes caracterí­stiques que desplaçaria la despesa social que es finança amb els excedents del canal, la falta d’un projecte de creixement econòmic més enllí  dels efectes temporals de la construcció del canal, i la inseguretat de recuperar la inversió en un moment en el que altres països de l’amèrica central estan estudiant corredors ferroviaris o fins i tot marí­tims alternatius al canal de Panamí  i l’oposició de les empresses navilieres d’acceptar una pujada dels peatges.

Una mica d’història del canal…

The renegotiation of the Panama Canal treaty with the tiny Central American republic of Panama was an example. The canal saved American companies $1.5 billion a year in delivery costs, and the United States collected Si 50 million a year in tolls, out of which it paid the Panama government $2.3 million dollars, while maintaining fourteen military bases in the area.

Back in 1903 the United States had engineered a revolution against Colombia, set up the new tiny republic of Panama in Central America, and dictated a treaty giving the United States military bases, control of the Panama Canal, and sovereignty “in perpetuity.” The Carter administration in 1977, responding to anti-American protests in Panama, decided to renegotiate the treaty. The New York Times was candid about the Canal: “We stole it, and removed the incriminating evidence from our history books.”

By 1977 the canal had lost military importance. It could not accommodate large tankers or aircraft carriers. That, plus the anti-American riots in Panama, led the Carter administration, over conservative opposition, to negotiate a new treaty which called for a gradual removal of U.S. bases (which could easily be relocated elsewhere in the area). The canal’s legal ownership would be turned over to Panama after a period. The treaty also contained vague language which could be the basis for American military intervention under certain conditions.


Howard Zinn
A people’s history of the United States