Arxiu mensual: desembre de 2006

Notes sobre la llei general de l’acumulació capitalista

Aquestes són les notes preses sobre la llei general de l’acumulació capitalista. (EL Capital de Karl Marx, Capí­tol, XXIII, Llibre I).

Aquest capí­tol analitza els efectes de l’augment del capital sobre les condicions de la classe obrera. L’element central és la composició del capital.

Composició orgí nica del capital (composició de valor del capital): raó entre el capital constant (o valor dels mitjans de producció) i el capital variable (o valor de la força de treball).

L’augment de la demanda de força de treball, amb l’acumulació, manté invariable la composició del capital.

L’augment del capital comporta un augment del capital variable, és a dir del treball (si es manté constant la composició del capital) ja que no es possible produir sense treball.

La reproducció ampliada, l’acumulació, al contrari que la reproducció simple, reprodueix el règim capitalista a una escala superior i crea d’una banda més capitalistes (o capitalistes més grans) i de l’altra més treballadors assalariats.

L’acumulació del capital genera més proletariat (p. 518)
(…)
L’augment del salari només suposa, en el millor dels casos, una disminució del treball no pagat. (p. 523)
Karl Marx, El Capital.

Encara que el guany disminueixi, els capitals poden seguir creixent i créixer encara més rí pidament que abans… En general, els grans capitals creixen, encara que sigui amb un guany més petit, més rí pidament que capitals petits amb grans guanys.
Adam Smith, La riquesa de les nacions, II, (p. 189)

Disminució relativa del capital variable a mesura que avança l’acumulació i concentració del capital.

Productivitat del treball: el volum relatiu dels mitjans de producció que l’obrer transforma en producte durant cert temps i amb la mateixa tensió de la força de treball.

A mesura que augmenta la productivitat del treball, el capital variable disminueix (en termes relatius) respecte el capital constant i per tant la composició orgí nica del capital augmenta.

Paral·lelament al procés d’acumulació hi ha un procés de concentració dels capitals existents. En aquest sentit, cada capital individual és un focus de concentració mentre que la fusió entre capitals seria centralització1.

Hi ha dos elements que són centrals per explicar la concentració: la concurrència (o competència) i el crèdit.

Així­, els nous capitals cada cop utilitzen un nombre menor d’obrers i els capitals antics al reproduir-se amb una nova composició del capital van expulsant treballadors.

Producció progressiva d’una superpoblació relativa o exèrcit industrial de reserva.

Quan augmenta el capital total, augmenta el capital variable, i per tant la força de treball absorbida, però aquesta ho fa en una proporció decreixent. La acumulació capitalista produeix una població obrera excessiva per a les necessitats d’explotació del capital.

Diverses modalitats de superpoblació relativa. La llei general de l’acumulació capitalista.

La superpoblació relativa existeix sota les més diverses modalitats i tot obrer en forma part durant el temps en el qual es troba desocupat o treballa només a temps parcial.

  • Superpoblació flotant: contingents de treballadors que tant aviat són absorbits com expulsats del procés productiu.
  • Superpoblació latent: superpoblació causada per un èxode del camp cap a la ciutat.
  • Superpoblació intermitent: treballadors amb treballs irregulars.
  • Pauperisme: format pel “lumpenproletariat” (sense sostre, criminals, prostitutes…), treballadors que han estat abocats a la pobresa per efecte de les crisis, òrfes i fills de pobres i persones incapacitades per treballar.

La llei general de l’acumulació capitalista:

Cuanto mayores sean la riqueza social, el capital en funciones, el volumen y la intensidad de su incremento, y también, por tanto, la magnitud absoluta del proletariado y la capacidad productiva de su trabajo, tanto mayor será el ejército de reserva.
Karl Marx, El Capital. (p. 546)

Notes

  1. Gilles, L; Fundamentos y lí­mites del capital. p. 317 []

A l’estadi original de les coses, que va precedir l’apropiació de la terra i l’acumulació de capital, tot el producte del treball pertanyia al treballador. (…)
Però tan aviat com la terra es va convertir en una propietat privada, el propietari de la terra va començar a exigir una part de la producció.

— Adam Smith – Estudi sobre la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions (1776)

Actualització mòduls phpGrabComics

Avui he actualitzat, i creat alguns de nous, els moduls de les vinyetes de El Paí­s i El Periódico per al phpGrabComics. Amb els nous dominis (elpais.com i elperiodico.cat) no funcionaven correctament. Actualment els mòduls disponibles són: El Roto, Forges, Máximo, Peridis i Ramón (per a El Paí­s) i Nando, Ferreres i Horacio Altuna (per a El Periódico). En el cas dels dibuixants de El Perí­odico les vinyetes estan disponibles tant en catalí  com en castellí . Les descripcions estan en anglès per complir amb les especificacions per a incloure’ls en la propera versió de phpGrabomics.

Podeu descarregar-los aquí­: phpGrabComics Modules CA-ES
Podeu veure els mòduls en funcionament aquí­: comics in a bottle….

Calcular la lletra del NIF (en PHP)

El Numero d’Identificació Fiscal (NIF) espanyol es composa del número del Document Nacional d’Identitat (DNI) més una lletra. Aquesta lletra es calcula dividint el número del DNI per 23 i la resta que queda és un nombre entre l’1 i el 22 que equival a la lletra.

Aquí­ copio el codi php per calcular-ho.


# http://www.lawebdelprogramador.com #
function LetraNIF ($dni) {
/* Obtiene letra del NIF a partir del DNI */
$valor= (int) ($dni / 23);
$valor *= 23;
$valor= $dni - $valor;
$letras= "TRWAGMYFPDXBNJZSQVHLCKEO";
$letraNif= substr ($letras, $valor, 1);
return $letraNif;
}

Via: programatium.com

Els 6 fets estilitzats de Kaldor

Kaldor, el 1963, va enunciar sis fets estilitzats bí sics que succeeixen a llarg termini i que tota teoria del creixement econòmic hauria d’explicar. Encara que no fossin fruit d’una evidència empí­rica, els models neoclí ssics els van adoptar com a barem de la seva validesa empí­rica.

  1. El volum agregat de producció i la productivitat total augmenten a un ritme constant.
  2. La relació capital per treballador augmenta a un ritme constant.
  3. La ratio capital/producció es manté constant.
  4. La taxa de benefici del capital es manté constant.
  5. La participació del treball i del capital en l’ingrés nacional es manté constant.
  6. Existeixen grans diferències en les taxes de creixement dels diferents països.

Si tenim en compte el problema que sorgeix a l’hora de definir el capital i com l’agreguem, (vegeu les “Controversies de Cambridge“) i la tendència decreixent de la taxa de guany, l’únic fet irrefutable és que la taxa de creixement de l’economia divergeix molt entre països.

Noruega necessita més aturats

Les previsions són que a Noruega, el 2007, la taxa d’atur baixi per sota el 2% i ja hi ha qui fa sonar veus d’alarma dient que tant poc atur poc posar en perill el creixement econòmic.

We are dependent on having a certain amount of unemployment in order to have a well-functioning labor market. Low unemployment makes it difficult to start work-intensive projects and so creates a rigidity in the economy.

Tor Saglie, director of the Norwegian Labour and Welfare Organization (NAV)

Font: Norway needs more unemployment (Aftenposten)

Aurora boreal sobre Oslo

Aurora Boreal a Baerum

Aurora Boreal sobre Oslo - Aftenposten

Una aurora (boreal o polar) és un fenomen lluminós que es produïx quan una ejecció de massa solar composta per partí­cules carregades (electrons) xoca amb els pols nord i sud de la magnetosfera terrestre, produint una llum difusa però predominant projectada en la ionosfera terrestre, composta de partí­cules protòniques que difonen el color. En la foto que encapçala aquesta entrada podem veure l’espectacle que es podia veure sobre el cel de Baerum.

L’aurora boreal és una de les moltes coses que em van quedar pendents per veure durant la meva estada a Noruega, en part perquè per veure-les cal acostar-se cap al cercle polar í rtic i encara que no ho sembli queda molt més amunt d’Oslo.

Nordlys over Oslo - Yvonne Haugen - Nettavisen

Aquesta nit passada, però, s’ha produït una aurora de tanta intensitat que s’ha pogut veure perfectament sobre Oslo. Aquest fet excepcional coincideix amb la primera missió espacial d’un astronauta escandinau (suec d’origen noruec) que en veure-ho des de la Estació Espacial Internacional ha exclamat: “Wow”.

Christer Fuglesang. El primer astronauta escandinau - ScanPix/AP

NOTA MENTAL: el proper viatge a noruega preparar-lo d’acord amb el calendari d’activitat solar a veure si hi ha sort.

Més informació

Aftenposten: Nordlys over Oslo
Dagbladet: Kraftig nordlys over Oslo
Nettavisen: Spí¸ker det pí¥ Sinsen?
NRK: Nordlys over hovedstaden
Wikipedia (catalí ): aurora polar
Wikipèdia (noruec bokmí¥l): Aurora_polaris

La desigualtat a Espanya (El Paà­s)

Aquests dies El Paí­s publica, en varies entregues, un reportatge sobre la desigualtat a Espanya a partir de les dades que ofereix l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) que recentment ha publicat per a l’any 2005 l’INE.

Pobreza es no poder participar en una sociedad, no poder ir nunca al cine o comprar una vivienda.
(…)
Y es importante resaltar que la pobreza no se está reduciendo desde mediados de los años noventa, a pesar de que la economí­a y el empleo están creciendo. Mientras en otros indicadores estamos convergiendo con Europa, en éste nos hemos quedado estancados.

Luis Ayala, profesor de Economí­a Aplicada de la Universidad Rey Juan Carlos

El 2,5% de les llars no poden permetre’s menjar carn, pollastre o peix cada dos dies. El 9% no poden mantenir la llar a una temperatura adequada i el 40% no poden pagar unes vacances fora de casa (ni una setmana l’any). Aquests són alguns exemples de pobresa relativa que afecta especialment als infants i als més grans ja que un de cada cuatre infants i un 47% de les llars de majors de 65 anys es troben en situació de pobresa.

Més informació

El Paí­s: Necesidades básicas y poco más
El Paí­s: La pesadilla de los imprevistos
El Paí­s: La pobreza relativa de los españoles

Orwell o Huxley?

Orwell, en ‘1984’, advierte que seremos vencidos por la opresión impuesta exteriormente. Pero en la visión de Huxley, en ‘Un mundo feliz’, no se requiere un Gran Hermano para privar a la gente de su autonomí­a, de su madurez y de su historia. Según él lo percibió, la gente llegará a amar su opresión, y a adorar las tecnologí­as que anulen su capacidad de pensar.

Lo que Orwell temí­a era a los que pudieran prohibir libros, mientras que Huxley temí­a que no hubiera razón alguna para prohibirlos, debido a que nadie tuviera interés en leerlos.

Orwell temí­a a los que pudieran privarnos de información. Huxley, en cambio, temí­a a los que pudieran brindarnos tanta que pudiéramos ser reducidos a la pasividad y el egoí­smo.

Orwell temí­a que nos fuera ocultada la verdad, mientras que Huxley temí­a que la verdad fuera anegada por un mar de irrelevancia.

Orwell temí­a que nos convirtiéramos en una cultura cautiva. Huxley temí­a que nuestra cultura se transformara en algo trivial, preocupada únicamente por experimentar sensaciones varias.

Como Huxley lo destacó en su libro ‘Nueva visita a un mundo feliz’, los libertarios civiles y racionalistas, siempre alertas para combatir la tiraní­a, “fracasaron en cuanto a tener en cuenta el inmensurable apetito por distracciones experimentado por los humanos”. En ‘1984’, agregó Huxley, la gente es controlada infligiéndole dolor, mientras que en ‘Un mundo feliz’ es controlada proporcionándole placer.

Resumiendo, Orwell temí­a que lo que odiamos terminara arruinándonos y, en cambio, Huxley temí­a que aquello que amamos llegue a ser lo que nos arruine.

Neil Postman

Via: Quomodo