Els 6 fets estilitzats de Kaldor

Kaldor, el 1963, va enunciar sis fets estilitzats bí sics que succeeixen a llarg termini i que tota teoria del creixement econòmic hauria d’explicar. Encara que no fossin fruit d’una evidència empí­rica, els models neoclí ssics els van adoptar com a barem de la seva validesa empí­rica.

  1. El volum agregat de producció i la productivitat total augmenten a un ritme constant.
  2. La relació capital per treballador augmenta a un ritme constant.
  3. La ratio capital/producció es manté constant.
  4. La taxa de benefici del capital es manté constant.
  5. La participació del treball i del capital en l’ingrés nacional es manté constant.
  6. Existeixen grans diferències en les taxes de creixement dels diferents països.

Si tenim en compte el problema que sorgeix a l’hora de definir el capital i com l’agreguem, (vegeu les “Controversies de Cambridge“) i la tendència decreixent de la taxa de guany, l’únic fet irrefutable és que la taxa de creixement de l’economia divergeix molt entre països.